Argot culinari i gastronòmic

Tigeta combustible que pot ser de fusta, paper, etc. Hi ha dos tipus de llumins, els anomenats fosfòrics i els anomenats de seguretat. Els primers llumins químics es varen inventar el 1812.

Fer menys viu, especialment allò que molesta. Es mitiga l'acidesa d'un líquid o la fortor d'una hortalissa, verdura o llegum blanquejant-los. Mitigar també s'aplica a endolcir el sabor d'un plat, d'una salsa.

Cultiu industrial i metòdic dels musclos, per fer créixer el nombre d'individus i al mateix temps millorar-ne la carn, destinada al consum públic.

Reducció de salsa espanyola a la qual s'ha afegit madeira. S'utilitza per a donar més cos a una salsa fosca o com a additiu aromàtic en distintes preparacions. No s'ha de confondre amb la glaça de carn.

Eina de cuina que consisteix en una fulla, generalment d'acer, amb el costat tallant corbat enfora. D'ús casolà fins fa poc temps, avui se'n veuen molt poques en funcionament. Serveix per a capolar i picar tota mena de gèneres.

Ampolla de cervesa que conté un terç de litre, aproximadament 33 cl.

Peça de carn dels animals bovins i ovins que es troba entre les costelles i la part posterior del coll, que es fa a la brasa o arrebossada.

Bolet comestible sense valor culinari de 5 cm d'alçada i 4 d'amplada. Barret marró clar vermellós, un xic més fosc quan el bolet envelleix. Làmines primes molt decurrents. Peu del mateix color, gairebé sempre pelut a la base. Carn consistent, de color marró pàl·lid i sabor acidulat. Es troba en pinedes, i es produeix en grups. Temporada: finals d'any.

Barrejar aliments, els uns amb els altres. Aquesta operació es realitza avui a la cuina molt ràpidament, fàcilment i amb perfecció, gràcies a les batedores elèctriques.

Entranyes d'un animal de carnisseria, especialment del porc.