verb actiu
verb actiu
- ca verb transitiu, n m
- ca verb actiu, n m sin. compl.
- es verbo activo
- es verbo transitivo
- fr verbe actif
- fr verbe transitif
- en active verb
- en transitive verb
Definició
Verb que selecciona un complement directe en l'estructura de predicat.
Nota
- S'hi inclouen tant els verbs pròpiament transitius (com ara menjar), expliciten o no el complement directe (Menja un entrepà o Menja perquè té gana), com els verbs intransitius utilitzats transitivament (com ara viure en l'oració Va viure una vida intensa, en què s'explicita un complement directe de tipus expressiu, amb valor tautològic). S'oposa a verb intransitiu.
verb aspectual
verb aspectual
- ca verb aspectual, n m
- es verbo aspectual
- fr verbe aspectuel
- en aspectual verb
Definició
Verb auxiliar que, en determinades perífrasis, introdueix una distinció relacionada amb el temps intern d'una situació (inici, desenvolupament, acabament) o amb la seua repetició, interrupció, etc.
Nota
- Per exemple, els verbs estar, començar o tornar en les perífrasis «estar + gerundi», començar a + infinitiu» i «tornar a + infinitiu». [V. perífrasi aspectual]
verb assertiu
verb assertiu
- ca verb assertiu, n m
- es verbo asertivo
- fr verbe assertif
- en assertive verb
Definició
Verb que exigeix una oració completiva en la qual s'afirma o es nega alguna cosa.
Nota
- Per exemple, els verbs dir, pensar, afirmar, etc.
verb atèlic
verb atèlic
- ca verb atèlic, n m
- es verbo atélico
- fr verbe atélique
- en atelic verb
Definició
Verb que expressa un esdeveniment que no necessita arribar a un punt final o que no ha de superar un límit. Per exemple, córrer, mirar.
Nota
- V. predicat atèlic.
verb atributiu
verb atributiu
- ca verb copulatiu, n m
- ca verb atributiu, n m sin. compl.
- es verbo atributivo
- es verbo copulativo
- fr verbe attributif
- fr verbe copulatif
- en copulative verb
Definició
Verb que serveix de nexe entre un subjecte i un atribut, i que no funciona, per tant, com a nucli del predicat.
Nota
- Són copulatius els verbs ser, estar, paréixer i semblar.
verb auxiliar
verb auxiliar
- ca verb auxiliar, n m
- ca auxiliar, n m sin. compl.
- es auxiliar
- es verbo auxiliar
- fr auxiliaire
- fr verbe auxiliaire
- en auxiliary
- en auxiliary verb
Definició
Verb gramaticalitzat que s'usa juntament amb una de les formes no finites d'un altre verb per a indicar valors temporals, aspectuals o modals.
Nota
- El verb auxiliar i el verb en forma no finita constitueixen una perífrasi verbal. Són auxiliars, per exemple, els verbs haver o deure en les perífrasis havia vingut o deu ser.
verb auxiliat
verb auxiliat
- ca verb principal, n m
- ca verb auxiliat, n m sin. compl.
- ca verb ple, n m sin. compl.
- es verbo auxiliado
- es verbo pleno
- es verbo principal
- fr verbe auxilié
- fr verbe plein
- fr verbe principal
- en full verb
- en main verb
Definició
Verb no finit que aporta el significat lèxic bàsic en una perífrasi verbal.
Nota
- Per exemple, els verbs venir o ser en les perífrasis havia vingut o deu ser. L'altre verb de la perífrasi s'anomena verb auxiliar.
verb avalent
verb avalent
- ca verb zeroargumental, n m
- ca verb avalent, n m sin. compl.
- es verbo avalente
- es verbo ceroargumental
- fr verbe avalent
- fr verbe avalent
- en avalent verb
- en no argument verb
Definició
Verb que no selecciona cap argument.
Nota
- Per exemple, els verbs meteorològics ploure o nevar. El terme equivalent verb avalent és propi de la terminologia de Lucien Tesnière i de la gramàtica de dependències.
verb biargumental
verb biargumental
- ca verb biargumental, n m
- ca verb bivalent, n m sin. compl.
- es verbo biargumental
- es verbo bivalente
- fr verbe bivalent
- en bivalent argumental verb
- en two argument verb
Definició
Verb que selecciona dos arguments.
Nota
- Per exemple, els verbs menjar o veure. El terme equivalent verb bivalent és propi de la terminologia de Lucien Tesnière i de la gramàtica de dependències.
verb bivalent
verb bivalent
- ca verb biargumental, n m
- ca verb bivalent, n m sin. compl.
- es verbo biargumental
- es verbo bivalente
- fr verbe bivalent
- en bivalent argumental verb
- en two argument verb
Definició
Verb que selecciona dos arguments.
Nota
- Per exemple, els verbs menjar o veure. El terme equivalent verb bivalent és propi de la terminologia de Lucien Tesnière i de la gramàtica de dependències.
