variable
variable
- ca variable, n f
- es variable
- fr variable
- en variable
Definició
En la teoria del règim i del lligam, categoria buida producte del desplaçament d'un mot QU.
Nota
- Aquesta categoria buida ocupa una posició argumental i apareix lligada pel mot QU. En l'oració Quèi has dit Øi, la categoria buida resultant del desplaçament del pronom interrogatiu és una variable lligada pel dit pronom. Aquest significat del terme variable presenta un clar paral·lelisme amb el que té en lògica.
variable
variable
- ca variable, n f
- ca variable d'individu, n f sin. compl.
- es variable
- es variable de individuo
- fr variable
- fr variable d'individu
- en individual variable
- en variable
Definició
En lògica de predicats, element que ocupa una posició argumental i que ha de ser lligat per un quantificador o per un operador.
Nota
- Les variables se simbolitzen per mitjà de les darreres lletres de l'alfabet en cursiva (x, y, z). En la proposició Ǝx (francés (x)), equivalent a 'hi ha almenys un x tal que x és francés', la variable x està lligada pel quantificador existencial.
variable d'individu
variable d'individu
- ca variable, n f
- ca variable d'individu, n f sin. compl.
- es variable
- es variable de individuo
- fr variable
- fr variable d'individu
- en individual variable
- en variable
Definició
En lògica de predicats, element que ocupa una posició argumental i que ha de ser lligat per un quantificador o per un operador.
Nota
- Les variables se simbolitzen per mitjà de les darreres lletres de l'alfabet en cursiva (x, y, z). En la proposició Ǝx (francés (x)), equivalent a 'hi ha almenys un x tal que x és francés', la variable x està lligada pel quantificador existencial.
variable estilística
variable estilística
- ca variable estilística, n f
- es variable estilística
- fr variable stylistique
- en stylistic variable
Definició
Variable lingüística que reflecteix la major o menor atenció del parlant a la seua parla.
Nota
- Pot ser controlada a través de diferents tipus d'enquesta (anònima, de lectura, de parells mínims de mots, etc.).
variable lingüística
variable lingüística
- ca variable lingüística, n f
- es variable lingüística
- fr variable linguistique
- en linguistic variable
Definició
Cadascuna de les unitats lingüístiques que presenten diferents realitzacions en l'ús motivades per raons socials (de caire geogràfic, socioeconòmic, generacional) o estilístiques.
Nota
- Hi ha variables en fonologia, morfologia, sintaxi i lèxic. Les diferents realitzacions d'una variable s'anomenen variants. En un estudi sobre el ieisme, per exemple, caldria tenir en compte la variable /ʎ/ i les variants [l] i [j]. L'estudi de les variables lingüístiques consisteix, en general, a relacionar la variació amb variables socials (com l'edat, el sexe, la classe social, etc.) i estilístiques. William Labov diferencià tres tipus de variables: els indicadors, els marcadors i els estereotips.
variable social
variable social
- ca variable social, n f
- es variable social
- fr variable sociale
- en social variable
Definició
Factor de classe social, sexe, edat, nivell cultural, etc., que pot provocar diferents realitzacions en l'ús d'una unitat lingüística (la variable lingüística).
Nota
- En un estudi sobre el ieisme, per exemple, pot resultar pertinent tenir en compte la variable edat i comprovar si les persones majors tendeixen a mantenir el fonema /ʎ/ i els més joves, en canvi, tendeixen a substituir-lo per /j/ per influència del castellà.
variació
variació
- ca variació, n f
- es variación
- fr variation
- en variation
Definició
Manifestació de la diversitat de les realitzacions lingüístiques en qualsevol àmbit.
Nota
- Així, es parla de variació dialectal, variació social o variació diacrònica per a donar compte del fet que una mateixa llengua es manifesta diversament segons l'espai, el grup social o l'època que es considere. A vegades s'utilitza com a sinònim de variant.
variació paramètrica
variació paramètrica
- ca variació paramètrica, n f
- es variación paramétrica
- fr variation paramètrique
- en parametric variation
Definició
En la teoria del règim i del lligam, qualsevol propietat particular d'una llengua o d'un grup de llengües naturals que no té un caràcter universal.
Nota
- La posició dels complements respecte al nucli, per exemple, està sotmesa a variació paramètrica, per tal com hi ha llengües en què el complement apareix a la dreta del nucli i d'altres en què apareix a l'esquerra.
variant
variant
- ca variant, n f
- es variante
- fr variante
- en variant
Definició
Element lingüístic que equival funcionalment i semànticament a un altre.
Nota
- Per exemple, són variants els morfemes ‑va i ‑ia de l'imperfet d'indicatiu. Les variants fonètiques s'anomenen al·lòfons; les morfològiques, al·lomorfs. Les variants poden ser combinatòries o lliures.
variant combinatòria
variant combinatòria
- ca variant combinatòria, n f
- ca variant condicionada, n f sin. compl.
- ca variant contextual, n f sin. compl.
- ca variant lligada, n f sin. compl.
- es variante combinatoria
- es variante condicionada
- es variante contextual
- es variante ligada
- fr variante combinatoire
- fr variante conditionnée
- fr variante contextuelle
- fr variante liée
- en bound variant
- en combinatorial variant
- en conditioned variant
- en contextual variant
Definició
Variant l'ús de la qual obeeix a restriccions contextuals.
Nota
- Les variants combinatòries no poden aparéixer en un mateix context, però presenten entre elles algun tipus de parentiu (articulatori en els sons, semàntic en els lexemes, etc.). Així, les realitzacions nasals de caràcter bilabial, dental, alveolar, palatal i velar són variants combinatòries en posició implosiva no final, per tal com estan condicionades pel punt d'articulació de la consonant següent. Igualment ho són els morfemes ‑va i ‑ia de l'imperfet d'indicatiu.
