verb de dicció
verb de dicció
- ca verb de dicció, n m
- ca verb de comunicació, n m sin. compl.
- ca verb de llengua, n m sin. compl.
- ca verb dicendi [dicendi: la], n m sin. compl.
- es verbo de dicción
- es verbo de lengua
- es verbo dicendi
- fr verbe de diction
- fr verbe dicendi
- en dicendi verb
- en verb of speaking
Definició
Verb que expressa que el subjecte realitza un acte de parla, com dir, enunciar, afirmar, etc.
Nota
- Aquests verbs sovint s'usen per a introduir enunciats literals en els discursos directes, com en Llavors el director va dir: «Es clou la sessió». Aquests verbs poden prendre com a complement una subordinada substantiva en indicatiu (Va dir que tornaria l'endemà). Alguns verbs de dicció també es poden construir amb una subordinada substantiva en subjuntiu i, aleshores, funcionen com a verbs de voluntat (Em va dir que tornés l'endemà).
verb de llengua
verb de llengua
- ca verb de dicció, n m
- ca verb de comunicació, n m sin. compl.
- ca verb de llengua, n m sin. compl.
- ca verb dicendi [dicendi: la], n m sin. compl.
- es verbo de dicción
- es verbo de lengua
- es verbo dicendi
- fr verbe de diction
- fr verbe dicendi
- en dicendi verb
- en verb of speaking
Definició
Verb que expressa que el subjecte realitza un acte de parla, com dir, enunciar, afirmar, etc.
Nota
- Aquests verbs sovint s'usen per a introduir enunciats literals en els discursos directes, com en Llavors el director va dir: «Es clou la sessió». Aquests verbs poden prendre com a complement una subordinada substantiva en indicatiu (Va dir que tornaria l'endemà). Alguns verbs de dicció també es poden construir amb una subordinada substantiva en subjuntiu i, aleshores, funcionen com a verbs de voluntat (Em va dir que tornés l'endemà).
verb de mesura
verb de mesura
- ca verb de mesura, n m
- es verbo de medida
- fr verbe de mesure
- en verb of measure
Definició
Verb que selecciona com a complement un sintagma nominal precedit d'un quantificador, amb el qual s'expressa el preu, la llargària, el temps, el pes, etc., d'una altra magnitud mesurable.
Nota
- Per exemple, costar (Costa tres dòlars), mesurar (El pis mesura 70 metres quadrats), durar (L'obra ha durat un dia) o tardar (Ha tardat deu minuts). Els complements d'aquests verbs s'anomenen complements de mesura.
verb de moviment
verb de moviment
- ca verb de moviment, n m
- es verbo de movimiento
- fr verbe de mouvement
- en verb of motion
Definició
Verb amb què s'expressa el canvi de lloc d'una persona o d'una cosa.
Nota
- Els verbs de moviment poden fer referència a la manera com es produeix el moviment (córrer, caminar, volar, etc.) o a la trajectòria del moviment (pujar, baixar, entrar, eixir, etc.), i n'hi ha que aporten informació díctica relacionada amb el lloc que ocupen els interlocutors de l'acte de parla (anar i venir). Molts verbs de moviment seleccionen complement de lloc o es poden acompanyar d'un circumstancial de lloc amb què s'indica l'origen del moviment (eixir de classe), la destinació del moviment (anar a classe) o la ruta (passejar per la classe). També hi ha verbs de moviment transitius que seleccionen un complement directe que indica l'entitat desplaçada (entrar la roba estesa, posar la roba a la rentadora) o l'espai recorregut (travessar el carrer).
verb de pensament
verb de pensament
- ca verb de pensament, n m
- es verbo de pensamiento
- fr verbe de pensée
- en thinking verb
Definició
Verb que indica la possessió, l'adquisició, l'absència o la pèrdua de coneixements o informació, com saber, adonar-se, ignorar o oblidar, respectivament.
Nota
- Aquests verbs poden seleccionar com a complement una subordinada substantiva en indicatiu (Ja sabia que has aprovat les oposicions, Havia oblidat que tenia una visita al metge).
verb de percepció
verb de percepció
- ca verb de percepció, n m
- es verbo de percepción
- fr verbe de perception
- en perception verb
Definició
Verb que expressa percepció, siga sensorial, com sentir, oir o veure, o intel·lectual, com pensar, comprovar o advertir.
Nota
- Són verbs que, en general, poden prendre com a complement una subordinada substantiva en indicatiu, introduïda per la conjunció que i en alguns casos també per com (He notat que t'interessaves pel tema, Vaig veure que/com eixia de casa), en infinitiu (L'he vist entrar a casa) o en gerundi (L'he vist entrant a casa). Hi ha verbs de percepció, com sentir i veure, que tenen un comportament especial quan es construeixen amb una oració d'infinitiu. En aquest cas, el subjecte de l'infinitiu adopta la forma d'un complement (directe o indirecte) del verb principal i pot aparéixer posposat al verb principal (He sentit el pare entrar) o més sovint al conjunt dels dos verbs (He sentit entrar el pare).
verb de reestructuració
verb de reestructuració
- ca verb de reestructuració, n m
- es verbo de percepción
- fr verbe de restructuration
- en restructuring verb
Definició
Verb que, com voler o saber, tenen comportaments propis dels verbs principals i dels verbs auxiliars.
Nota
- El verb voler, per exemple, pot seleccionar com a complement una subordinada substantiva finita, com ocorre amb els verbs principals (Vull que m'ho digues), però si es combina amb un infinitiu forma amb aquest un complex verbal que, com ocorre amb les perífrasis verbals, permet que els pronoms febles dependents de l'infinitiu puguen aparéixer posposats (Vull dir-t'ho) o anteposats (T'ho vull dir) al dit complex verbal. Verbs com aconseguir, intentar o tractar de, que tradicionalment no eren de reestructuració, tendeixen a hores d'ara a comportar-se com a verbs de reestructuració (He tractat de dir-t'ho i T'ho he tractat de dir).
verb de suport
verb de suport
- ca verb lleuger, n m
- ca verb de suport, n m sin. compl.
- es verbo de apoyo
- fr verbe support
- fr verbe support
- en light verb
Definició
Verb d'escàs contingut semàntic que forma un predicat complex amb el seu argument intern, que generalment és un nom escarit però que també pot aparéixer determinat.
Nota
- Són verbs lleugers fer, donar, pegar o tenir en expressions com fer un bes/petó, donar les gràcies, pegar un crit, tenir son. L'argument intern aporta la càrrega semàntica principal al conjunt i el verb lleuger el significat aspectual, per exemple, d'acció en fer una abraçada i d'estat en tenir son. En certs casos el predicat complex format per un verb lleuger té com a sinònim un verb semànticament ple; per exemple, fer una abraçada i abraçar, pegar un colp i colpejar.
verb de temença
verb de temença
- ca verb de temença, n m
- es verbo de temor
- fr verbe de peur
- en fear verb
Definició
Verb que indica que el subjecte sospita alguna cosa desagradable o perjudicial, com témer.
Nota
- V. predicat de temença.
verb de volició
verb de volició
- ca verb de volició, n m
- ca verb de voluntat, n m sin. compl.
- es verbo de volición
- es verbo de voluntad
- fr verbe de volition
- fr verbe de volonté
- en verb of volition
Definició
Verb que expressa el desig, la intenció o l'ànim del subjecte de fer o de fer fer alguna cosa, o bé el desig o l'ànim perquè s'haja fet, com voler, desitjar, esperar, preferir.
Nota
- Són verbs que poden prendre com a complement una subordinada substantiva en subjuntiu (Vol que parles tu amb els pares) o en infinitiu (Vol parlar ell amb els pares). Alguns verbs de llengua poden funcionar també com a verbs de volició i, aleshores, es construeixen amb una subordinada substantiva en infinitiu (Li va dir que se n'anés). També s'anomenen verbs de voluntat.
