verb de dicció - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
verb de dicció
verb de dicció
- ca verb de dicció, n m
- ca verb de comunicació, n m sin. compl.
- ca verb de llengua, n m sin. compl.
- ca verb dicendi [dicendi: la], n m sin. compl.
- es verbo de dicción
- es verbo de lengua
- es verbo dicendi
- fr verbe de diction
- fr verbe dicendi
- en dicendi verb
- en verb of speaking
Definició
Verb que expressa que el subjecte realitza un acte de parla, com dir, enunciar, afirmar, etc.
Nota
- Aquests verbs sovint s'usen per a introduir enunciats literals en els discursos directes, com en Llavors el director va dir: «Es clou la sessió». Aquests verbs poden prendre com a complement una subordinada substantiva en indicatiu (Va dir que tornaria l'endemà). Alguns verbs de dicció també es poden construir amb una subordinada substantiva en subjuntiu i, aleshores, funcionen com a verbs de voluntat (Em va dir que tornés l'endemà).
