verb copulatiu - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
verb copulatiu
verb copulatiu
- ca verb copulatiu, n m
- ca verb atributiu, n m sin. compl.
- es verbo atributivo
- es verbo copulativo
- fr verbe attributif
- fr verbe copulatif
- en copulative verb
Definició
Verb que serveix de nexe entre un subjecte i un atribut, i que no funciona, per tant, com a nucli del predicat.
Nota
- Són copulatius els verbs ser, estar, paréixer i semblar.
