Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  subvocalització, n f
  • es  subvocalización
  • fr  sous-vocalisation
  • en  subvocalization

Definició
Fenomen consistent en la pronunciació mental del text que es va llegint durant una lectura silenciosa.

Nota

  • La subvocalització sovint es realitza amb petits moviments de la llengua, dels llavis i de les cordes vocals.
  • ca  successió, n f
  • es  sucesión
  • fr  succession
  • en  succession

Definició
En la teoria de la X amb barra, característica segons la qual cada node no terminal de la forma Xn té una filla del tipus Xn-1.

Nota

  • Aquesta propietat, tanmateix, no es respecta totalment en la majoria de les anàlisis que parteixen d'aquesta teoria, per tal com sovint s'hi postula la recursivitat del nivell X amb una barra.
  • ca  succió, n f
  • es  succión
  • fr  succion
  • en  suction

Definició
Tret fonològic postulat per Noam Chomsky i Morris Halle en la seua teoria dels trets distintius característic dels sons articulats per mitjà de moviments de la glotis o del vel del paladar en direcció cap als pulmons, com en els clics o les implosives.
  • ca  sufix, n m
  • es  sufijo
  • fr  suffixe
  • en  suffix

Definició
Afix que s'afig darrere d'una base per a formar un altre mot o per a expressar determinades propietats gramaticals d'un mot.

Nota

  • Per exemple, el sufix ‑ista, que afegit a la base esport forma el mot esportista, o ‑s, que afegit a la base esportista expressa la propietat de nombre plural. Els sufixos que formen nous mots reben el nom de sufixos derivatius i els que expressen propietats gramaticals, sufixos flexius. Els sufixos derivatius, es poden classificar alhora en sufixos lèxics i en sufixos valoratius.
  • ca  sufix adjectivador, n m
  • es  sufijo adjetivador
  • fr  suffixe adjectivateur
  • en  adjectivizer suffix

Definició
Sufix amb què es formen adjectius.

Nota

  • Per exemple, el sufix ‑al, amb què es formen adjectius com setmanal o comarcal, o ‑ble, amb què es formen adjectius com amable o comptable.
  • ca  sufix valoratiu, n m
  • ca  sufix apreciatiu, n m sin. compl.
  • es  sufijo apreciativo
  • es  sufijo valorativo
  • fr  suffixe appréciatif
  • fr  suffixe évaluatif
  • en  appreciative suffix
  • en  evaluative suffix

Definició
Sufix que no determina la categoria del mot derivat i que només matisa el significat de la base a la qual s'adjunta, afegint-hi una característica dimensional o una valoració expressiva o emotiva de caràcter subjectiu.

Nota

  • Per exemple, el sufix diminutiu ‑et(a) (regalet, caseta).
  • ca  sufix àton, n m
  • es  sufijo átono
  • fr  suffixe atone
  • en  unstressed suffix

Definició
Sufix que no rep ni condiciona l'accent de la paraula.

Nota

  • Per exemple, el sufix ‑ble de comptable o discutible.
  • ca  sufix derivatiu, n m
  • es  sufijo derivativo
  • fr  suffixe dérivationnel
  • en  derivational suffix

Definició
Sufix que s'afig darrere d'una base per a formar un altre mot.

Nota

  • Per exemple, el sufix ‑ista, que afegit a la base esport forma el mot esportista.
  • ca  sufix despectiu, n m
  • es  sufijo despectivo
  • fr  suffixe péjoratif
  • en  pejorative suffix

Definició
Sufix que aporta la idea de menyspreu al substantiu de què forma part.

Nota

  • Són despectius sufixos com ‑às, ‑arro, ‑ot, ‑astre, etc.
  • ca  sufix flexiu, n m
  • es  sufijo flexivo
  • fr  suffixe flexionnel
  • en  inflectional suffix

Definició
Sufix que expressa determinades propietats gramaticals dels mots dotats de flexió.

Nota

  • Per exemple, el sufix ‑va en cantava, que expressa temps passat, aspecte imperfectiu i mode indicatiu, o el sufix ‑s en alts, que expressa nombre plural.