subvocalització
subvocalització
- ca subvocalització, n f
- es subvocalización
- fr sous-vocalisation
- en subvocalization
Definición
Fenomen consistent en la pronunciació mental del text que es va llegint durant una lectura silenciosa.
Nota
- La subvocalització sovint es realitza amb petits moviments de la llengua, dels llavis i de les cordes vocals.
successió
successió
- ca successió, n f
- es sucesión
- fr succession
- en succession
Definición
En la teoria de la X amb barra, característica segons la qual cada node no terminal de la forma Xn té una filla del tipus Xn-1.
Nota
- Aquesta propietat, tanmateix, no es respecta totalment en la majoria de les anàlisis que parteixen d'aquesta teoria, per tal com sovint s'hi postula la recursivitat del nivell X amb una barra.
succió
succió
- ca succió, n f
- es succión
- fr succion
- en suction
Definición
Tret fonològic postulat per Noam Chomsky i Morris Halle en la seua teoria dels trets distintius característic dels sons articulats per mitjà de moviments de la glotis o del vel del paladar en direcció cap als pulmons, com en els clics o les implosives.
sufix
sufix
- ca sufix, n m
- es sufijo
- fr suffixe
- en suffix
Definición
Afix que s'afig darrere d'una base per a formar un altre mot o per a expressar determinades propietats gramaticals d'un mot.
Nota
- Per exemple, el sufix ‑ista, que afegit a la base esport forma el mot esportista, o ‑s, que afegit a la base esportista expressa la propietat de nombre plural. Els sufixos que formen nous mots reben el nom de sufixos derivatius i els que expressen propietats gramaticals, sufixos flexius. Els sufixos derivatius, es poden classificar alhora en sufixos lèxics i en sufixos valoratius.
sufix adjectivador
sufix adjectivador
- ca sufix adjectivador, n m
- es sufijo adjetivador
- fr suffixe adjectivateur
- en adjectivizer suffix
Definición
Sufix amb què es formen adjectius.
Nota
- Per exemple, el sufix ‑al, amb què es formen adjectius com setmanal o comarcal, o ‑ble, amb què es formen adjectius com amable o comptable.
sufix apreciatiu
sufix apreciatiu
- ca sufix valoratiu, n m
- ca sufix apreciatiu, n m sin. compl.
- es sufijo apreciativo
- es sufijo valorativo
- fr suffixe appréciatif
- fr suffixe évaluatif
- en appreciative suffix
- en evaluative suffix
Definición
Sufix que no determina la categoria del mot derivat i que només matisa el significat de la base a la qual s'adjunta, afegint-hi una característica dimensional o una valoració expressiva o emotiva de caràcter subjectiu.
Nota
- Per exemple, el sufix diminutiu ‑et(a) (regalet, caseta).
sufix àton
sufix àton
- ca sufix àton, n m
- es sufijo átono
- fr suffixe atone
- en unstressed suffix
Definición
Sufix que no rep ni condiciona l'accent de la paraula.
Nota
- Per exemple, el sufix ‑ble de comptable o discutible.
sufix derivatiu
sufix derivatiu
- ca sufix derivatiu, n m
- es sufijo derivativo
- fr suffixe dérivationnel
- en derivational suffix
Definición
Sufix que s'afig darrere d'una base per a formar un altre mot.
Nota
- Per exemple, el sufix ‑ista, que afegit a la base esport forma el mot esportista.
sufix despectiu
sufix despectiu
- ca sufix despectiu, n m
- es sufijo despectivo
- fr suffixe péjoratif
- en pejorative suffix
Definición
Sufix que aporta la idea de menyspreu al substantiu de què forma part.
Nota
- Són despectius sufixos com ‑às, ‑arro, ‑ot, ‑astre, etc.
sufix flexiu
sufix flexiu
- ca sufix flexiu, n m
- es sufijo flexivo
- fr suffixe flexionnel
- en inflectional suffix
Definición
Sufix que expressa determinades propietats gramaticals dels mots dotats de flexió.
Nota
- Per exemple, el sufix ‑va en cantava, que expressa temps passat, aspecte imperfectiu i mode indicatiu, o el sufix ‑s en alts, que expressa nombre plural.
