sufix lèxic
sufix lèxic
- ca sufix lèxic, n m
- es sufijo léxico
- fr suffixe lexical
- en lexical suffix
Definición
Sufix que determina la categoria lèxica i la classe semàntica del mot derivat.
Nota
- Per exemple, el sufix ‑itz(ar), que crea verbs com normalitzar o legalitzar que tenen un significat causatiu parafrasejable per 'convertir en'. Tenint en compte la categoria que el sufix aporta al nou mot, els sufixos lèxics es poden classificar en nominalitzadors, si formen noms (com ‑ció en contaminació), adjectivadors, si formen adjectius (com ‑ble en comptable), i verbalitzadors, si formen verbs (com ‑eg(ar) en pedregar). També se sol analitzar com a sufix adverbialitzador el morfema ‑ment amb què es formen molts adverbis (alegrement, possiblement, naturalment).
sufix nominalitzador
sufix nominalitzador
- ca sufix nominalitzador, n m
- es sufijo nominalizador
- fr suffixe nominalisateur
- en nominalizer suffix
Definición
Sufix amb què es formen noms.
Nota
- Per exemple, ‑er, amb què es formen noms com taronger o fuster, o ‑ció, amb què es formen noms com planificació o instal·lació.
sufix participial
sufix participial
- ca sufix participial, n m
- es sufijo participial
- fr suffixe participial
- en participial suffix
Definición
Sufix del participi que apareix en formes verbals que s'han lexicalitzat com a noms.
Nota
- Per exemple, els sufixos ‑t, ‑da o ‑sa de gravat, granissat, rebut, besada, dormida, ploguda, tramesa, remesa.
sufix tònic
sufix tònic
- ca sufix tònic, n m
- es sufijo tónico
- fr suffixe tonique
- en stressed suffix
Definición
Sufix que exigeix que l'accent recaiga sobre la síl·laba que conté la vocal del sufix o sobre la vocal tònica, si en té més d'una.
Nota
- Són tònics, per exemple, els sufixos ‑dor/-dora i ‑et/-eta que apareixen en mots com menjador, rentadora, llibret o tauleta.
sufix valoratiu
sufix valoratiu
- ca sufix valoratiu, n m
- ca sufix apreciatiu, n m sin. compl.
- es sufijo apreciativo
- es sufijo valorativo
- fr suffixe appréciatif
- fr suffixe évaluatif
- en appreciative suffix
- en evaluative suffix
Definición
Sufix que no determina la categoria del mot derivat i que només matisa el significat de la base a la qual s'adjunta, afegint-hi una característica dimensional o una valoració expressiva o emotiva de caràcter subjectiu.
Nota
- Per exemple, el sufix diminutiu ‑et(a) (regalet, caseta).
sufix verbalitzador
sufix verbalitzador
- ca sufix verbalitzador, n m
- es sufijo verbalizador
- fr suffixe verbalisateur
- en verbalizer suffix
Definición
Sufix amb què es formen verbs.
Nota
- Per exemple, ‑itz(ar), amb què es formen verbs com normalitzar o canalitzar, o ‑eg(ar), amb què es formen verbs com pedregar o manegar.
sufixació
sufixació
- ca sufixació, n f
- es sufijación
- fr suffixation
- en suffixation
Definición
Procés de flexió o de formació de mots per mitjà de l'addició de sufixos.
Nota
- Per exemple, l'addició del sufix ‑va a la base canta per a formar la forma flexionada cantava del verb cantar, o l'addició del sufix ‑or a la base lluent per a formar el mot lluentor. En la formació de mots, es diferencia la sufixació lèxica de la valorativa o apreciativa.
sufixació lèxica
sufixació lèxica
- ca sufixació lèxica, n f
- es sufijación léxica
- fr suffixation lexicale
- en lexical suffixation
Definición
Sufixació en què el sufix determina la categoria lèxica i la classe semàntica del mot derivat.
Nota
- Per exemple, la formació del verb normalitzar per mitjà de l'adjunció del sufix ‑itz(ar) a la base adjectival normal. Atenent a la categoria del mot derivat, es parla de nominalització, adjectivació, verbalització i adverbialització.
sufixació valorativa
sufixació valorativa
- ca sufixació valorativa, n f
- es sufijación valorativa
- fr suffixation évaluative
- en evaluative suffixation
Definición
Sufixació en què el sufix no determina la categoria del mot derivat i només matisa el significat de la base a la qual s'adjunta, afegint-hi una característica dimensional o una valoració expressiva o emotiva de caràcter subjectiu.
Nota
- Per exemple, la formació del nom caseta per adjunció del diminutiu ‑et(a) a la base nominal cas-.
suggestopèdia
suggestopèdia
- ca suggestopèdia, n f
- es sugestopedia
- fr suggestopédie
- en suggestopedia
Definición
Mètode d'ensenyament de llengües estrangeres desenvolupat pel professor búlgar Georgi Lozanov en la dècada dels setanta, que es basa en l'aplicació pedagògica de la suggestologia, això és, la influència de la suggestió en el comportament humà.
Nota
- La suggestopèdia fa servir diàlegs, situacions i traduccions i, molt especialment, empra música, imatges visuals i exercicis de relaxació per tal de fer l'aprenentatge més confortable i efectiu.
