subcategorització
subcategorització
- ca subcategorització, n f
- es subcategorización
- fr subcatégorisation
- en subcategorization
Definició
En la teoria del règim i del lligam i en altres gramàtiques generatives recents, restricció sintàctica que els nuclis dels sintagmes exerceixen sobre els seus complements.
Nota
- El verb menjar, per exemple, subcategoritza un sintagma nominal que desenvolupa la funció de complement directe; el verb dir, d'altra banda, pot subcategoritzar o bé una oració o bé un sintagma nominal com a complement directe.
subdialecte
subdialecte
- ca subdialecte, n m
- es subdialecto
- fr sous-dialecte
- en subdialect
Definició
Varietat que adopta un dialecte en una àrea determinada del seu domini, les isoglosses del qual no són suficientment extenses o importants per a formar un dialecte.
Nota
- Així, el valencià apitxat és un subdialecte del valencià.
subentrada
subentrada
- ca subentrada, n f
- es subentrada
- fr sous-entrée
- en subentry
Definició
En lexicografia, element lèxic que no encapçala l'entrada d'un article sinó que és tractat dins d'un article.
Nota
- Les subentrades solen ser locucions o unitats lèxiques formades per més d'un mot, com ara a les portes de, porta batent, porta cotxera o porta falsa, tractats dins l'entrada porta. Alguns diccionaris, també poden contenir com a subentrades mots derivats o relacionats semànticament amb el que apareix com a entrada.
subestàndard
subestàndard
- ca paraestàndard, n m
- ca subestàndard, n m sin. compl.
- es paraestándar
- fr parastandard
- en parastandard
Definició
Varietat estàndard d'una determinada àrea per oposició a una altra varietat estàndard de la mateixa llengua.
subestàndard
subestàndard
- ca subestàndard, n m
- es subestándar
- fr non-standard
- en substandard
Definició
Varietat d'una llengua o ús lingüístic que no s'adiu amb l'estàndard i que es considera, per tant, poc recomanable.
subgest
subgest
- ca subgest, n m
- es subgesto
- fr sous-geste
- en subgesture
Definició
Cadascun del trets fonològics amb què es poden classificar els gestos categorials i els articulatoris.
Nota
- Els gestos categorials, concretament, es poden classificar en subgestos fonatoris (consonanticitat, sonanticitat, sonoritat i continuïtat) i subgestos iniciadors (constricció glotal, glotalicitat i succió velar). I els gestos articulatoris, per la seua banda, en subgestos locatius (punt, altura, labialització i posterioritat) i subgestos oronasals (nasalitat i oralitat).
subjecte
subjecte
- ca subjecte, n m
- es sujeto
- fr sujet
- en subject
Definició
Funció sintàctica del constituent oracional que concorda en persona i nombre amb el verb quan aquest té forma finita.
Nota
- Per exemple, la funció desenvolupada pel sintagma nominal Els estudiants de medicina en l'oració Els estudiants de medicina s'han concentrat davant del rectorat, o per l'oració subordinada que arribe tard en l'oració És possible que arribe tard.
subjecte
subjecte
- ca subjecte, n m
- ca S, n m sigla
- es sujeto
- es S sigla
- fr sujet
- fr S sigla
- en subject
- en S sigla
Definició
Constituent sintàctic que desenvolupa la funció de subjecte.
Nota
- El subjecte és un constituent essencial de tota oració que, des d'un punt de vista funcional, es caracteritza perquè s'identifica amb l'element del qual es diu o es predica alguna cosa. Tot i que resulta difícil establir un conjunt de condicions necessàries i suficients que delimiten interlingüísticament i intralingüísticament els subjectes, aquests tendeixen a presentar les propietats sintàctiques, semàntiques i pragmàtiques següents: morfosintàcticament, controlen les anàfores i la concordança verbal i poden ser fàcilment relativitzats, interrogats, tematitzats i focalitzats; categorialment, s'identifiquen amb el sintagma nominal que ocupa la posició de germana del node oració; semànticament, assenyalen l'agent de l'esdeveniment, verbal, i, pragmàticament s'identifiquen amb el tòpic d'una construcció no marcada. El fet que molts subjectes presenten algunes però no totes les propietats prototípiques explica que en la tradició gramatical s'hagen establit diferents tipus de subjecte. Es parla, així, de subjecte gramatical (criteri morfosintàctic), de subjecte derivat o superficial (criteri categorial), de subjecte lògic o agent (criteri semàntic) i de subjecte psicològic o tòpic (criteri pragmàtic). El símbol S s'utilitza sovint amb el valor específic de subjecte intransitiu per a diferenciar aquest argument dels dos arguments canònics de l'oració transitiva, el subjecte transitiu agent, A (de agent), i l'objecte directe, P o O (de pacient o objecte).
SUBJECTE
SUBJECTE
- ca SUBJECTE, n m
- es SUJETO
- fr SUJET
- en SUBJECT
Definició
En la teoria del règim i del lligam, element nominal prominent que s'identifica amb la concordança en les oracions flexionades i amb el sintagma nominal més prominent en les oracions no flexionades, les clàusules menors o els sintagmes nominals.
Nota
- En l'oració Ells no escrigueren la carta el SUBJECTE és la concordança de tercera persona del plural identificada amb l'afix ‑n; en canvi, en la clàusula menor de l'oració He vist [CM el teu germà fent una fotografia] o en el sintagma nominal la fotografia del teu germà, el SUBJECTE és el sintagma nominal el teu germà. La noció de SUBJECTE s'utilitza en la definició de categoria regent.
subjecte accessible
subjecte accessible
- ca subjecte accessible, n m
- es sujeto accesible
- fr sujet accessible
- en accessible subject
Definició
En la teoria del règim i del lligam, node d'una estructura arbòria que apareix coindexat amb un altre node sense violar cap principi gramatical.
Nota
- La noció de subjecte accessible s'utilitza en la definició de categoria regent.
