preaccentuat -ada
preaccentuat -ada
- ca preaccentuat -ada, adj
- es preacentuado -da
- fr pré-accentué -ée
- en pre-stressing
Definició
Dit del sufix o de la forma sufixada que exigeix que l'accent recaiga en la síl·laba prèvia i, si aquesta conté una vocal mitjana, que la vocal siga oberta.
Nota
- És preaccentuat, per exemple, el sufix ‑ic: per això, quan s'adjunta a una base com àtom fa que en la paraula derivada atòmic l'accent recaiga en la síl·laba to i que la vocal o siga oberta. També és preaccentuada, per exemple, la forma sufixada ‑fil, que adjuntada a una forma prefixada com angl(o) forma el mot anglòfil.
precedència lineal
precedència lineal
- ca precedència lineal, n f
- es precedencia lineal
- fr préséance linéaire
- en linear precedence
Definició
Relació establida entre dues germanes en una representació arbòria, de manera que l'una ha d'aparéixer primer que l'altra en una ordenació d'esquerra a dreta.
Nota
- Les regles d'estructura sintagmàtica inclouen informació sobre la precedència lineal, ja que una regla del tipus SV = V SN assenyala que, dins del sintagma verbal, el verb precedeix el sintagma nominal.
predicació
predicació
- ca predicació, n f
- es predicación
- fr prédication
- en predication
Definició
Relació que s'estableix entre un subjecte i un predicat per mitjà d'un enunciat.
predicació
predicació
- ca predicació, n f
- es predicación
- fr prédication
- en predication
Definició
En gramàtica tradicional, assignació a un subjecte d'una propietat per mitjà d'un predicat nominal, o d'una acció, un procés, etc., per mitjà d'un predicat verbal.
predicació depictiva
predicació depictiva
- ca predicació secundària depictiva, n f
- ca depictiu, n m sin. compl.
- ca predicació depictiva, n f sin. compl.
- es predicación secundaria depictiva
- fr prédication secondaire dépictive
- en depictive secondary predication
Definició
Predicació secundària expressada per un adjunt que descriu un estat de coses que té lloc durant l'esdeveniment expressat per la predicació primària.
Nota
- És depictiva, per exemple, la predicació secundària expressada per l'adjectiu drets en l'oració Els pares van dinar drets, amb què s'indica que els pares estaven drets mentre dinaven.
predicació secundària
predicació secundària
- ca predicació secundària, n f
- es predicación secundaria
- fr prédication secondaire
- en secondary predication
Definició
Predicació que s'afig a la predicació principal realitzada pel verb.
Nota
- En l'oració, T'ho dic com a amiga, el verb dic aporta la predicació principal sobre el subjecte ('jo et dic alguna cosa'), i el predicatiu com a amiga, la predicació secundària ('jo soc amiga teua').
predicació secundària depictiva
predicació secundària depictiva
- ca predicació secundària depictiva, n f
- ca depictiu, n m sin. compl.
- ca predicació depictiva, n f sin. compl.
- es predicación secundaria depictiva
- fr prédication secondaire dépictive
- en depictive secondary predication
Definició
Predicació secundària expressada per un adjunt que descriu un estat de coses que té lloc durant l'esdeveniment expressat per la predicació primària.
Nota
- És depictiva, per exemple, la predicació secundària expressada per l'adjectiu drets en l'oració Els pares van dinar drets, amb què s'indica que els pares estaven drets mentre dinaven.
predicat
predicat
- ca predicat, n m
- es predicado
- fr prédicat
- en predicate
Definició
En lògica de predicats, element que assenyala una propietat d'un argument o que estableix algun tipus de relació entre arguments.
Nota
- Així, en la proposició francés (Eustaqui), el predicat francés assenyala una propietat de l'argument Eustaqui; en canvi, en la proposició escriure (Eustaqui, la carta), el predicat escriure estableix una relació entre els arguments Eustaqui i la carta. Els predicats es classifiquen, segons el nombre d'arguments que exigisquen, o valència, en monoargumentals, com córrer, biargumentals, com menjar, i triargumentals, com regalar.
predicat
predicat
- ca predicat, n m
- es predicado
- fr prédicat
- en predicate
Definició
Verb o constituent format per un verb i un element semànticament pròxim que selecciona un nombre concret d'arguments.
Nota
- Aquesta caracterització està íntimament relacionada amb l'accepció lògica del terme i, amb diferències més o menys significatives, ha sigut adoptada en corrents lingüístics com ara la gramàtica de dependències o la semàntica generativa. Com en lògica de predicats, els predicats poden ser classificats segons el nombre d'arguments que exigisquen, o valència.
predicat
predicat
- ca predicat, n m
- ca P, n m sigla
- es predicado
- es P sigla
- fr prédicat
- fr P sigla
- en predicate
- en P sigla
Definició
Constituent essencial de tota oració que, des d'un punt de vista funcional, es caracteritza pel fet d'assenyalar alguna propietat del subjecte, l'altre constituent també essencial.
Nota
- D'acord amb aquesta perspectiva dual de l'oració, el predicat està format per tots els constituents oracionals diferents del subjecte i té com a nucli un verb en forma personal o no. Tenint en compte les propietats sintàctiques i semàntiques del verb, es diferencien dos tipus de predicats, el nominal i el verbal.
