preposició exceptiva
preposició exceptiva
- ca preposició exceptiva, n f
- es preposición exceptiva
- fr préposition exceptive
- en exceptive preposition
Definició
Preposició no prototípica que prové d'un participi (excepte, llevat, tret) o d'un quantificador (menys), i que indica que l'element designat pel seu complement s'exclou d'un conjunt: Menys de política, vam parlar de tot, Assistiran tots els membres del consistori excepte l'alcalde.
Nota
- Per a alguns gramàtics, aquestes partícules no funcionen pròpiament com a preposicions sinó com a conjuncions, ja que estableixen una relació entre dos termes (el que expressa la totalitat i el que expressa l'excepció).
preposició intransitiva
preposició intransitiva
- ca preposició intransitiva, n f
- es preposición intransitiva
- fr préposition intransitive
- en intransitive preposition
Definició
Preposició que pot utilitzar-se sense el seu complement explícit si aquest és recuperable a partir del context discursiu.
Nota
- Per exemple, la preposició dins, que s'usa amb el complement explícit en Deixa la roba dins l'armari (o dins de l'armari) i sense el complement explícit en Obri l'armari i deixa la roba dins. Tradicionalment, se sol considerar que aquests elements funcionen com a preposició si van seguits del seu complement i com a adverbis si s'usen sense el complement. També s'ha considerat a vegades que aquests elements no són preposicions, sinó adverbis que s'usen transitivament.
preposició simple
preposició simple
- ca preposició simple, n f
- es preposición simple
- fr préposition simple
- en simple preposition
Definició
Preposició formada per un únic mot.
Nota
- Per exemple, a, amb, contra, de, en, entre, per, segons, sense, sobre.
preposició tònica
preposició tònica
- ca preposició tònica, n f
- es preposición tónica
- fr préposition tonique
- en stressed preposition
Definició
Preposició que, des d'un punt de vista fonològic, es caracteritza pel fet de ser accentuada.
Nota
- Són tòniques, per exemple, les preposicions cap (a), com (a), contra, des (de), fins (a), entre, segons, sense, sobre. S'oposa a preposició àtona.
present d'indicatiu
present d'indicatiu
- ca present d'indicatiu, n m
- es presente de indicativo
- fr présent de l'indicatif
- en indicative present
Definició
Temps verbal del mode indicatiu que localitza la situació expressada per l'oració en el mateix moment de l'acte de parla o en un interval que inclou aquest moment (Estic mirant com dibuixa), o que assenyala que una situació es repeteix de manera habitual en un període que inclou el moment de l'acte de parla (Cada dilluns juguem a bàsquet de cinc a sis).
Nota
- El present és un temps no marcat, enfront del passat i del futur, i per això pot assumir en determinats contextos el valor de passat, com en l'anomenat present històric (Al segle XV sorgeix una nova visió de l'home), i el de futur (Demà comença el curset). El present, així mateix, pel fet de ser una forma no marcada és, en general, morfològicament més simple que els temps de passat i de futur.
present de subjuntiu
present de subjuntiu
- ca present de subjuntiu, n m
- es presente de subjuntivo
- fr présent du subjonctif
- en subjunctive present
Definició
Temps verbal del mode subjuntiu que indica que la situació expressada per l'oració és simultània o posterior al moment de l'acte de parla.
Nota
- Per exemple, el temps de la forma verbal estigues (o estiguis) que indica simultaneïtat a l'acte de parla en Tranquil·litza't, que no vull que estigues tan nerviós, i posterioritat en Volem que demà estigues tranquil.
present gnòmic
present gnòmic
- ca present gnòmic, n m
- es presente gnómico
- fr présent gnomique
- en gnomic present
Definició
Ús del temps present amb un valor atemporal.
Nota
- S'utilitza sovint en proverbis i màximes en què es formulen judicis universals: Les balenes són animals mamífers.
present històric
present històric
- ca present històric, n m
- es presente histórico
- fr présent historique
- en historic present
Definició
Ús del temps present en un context passat.
Nota
- Per exemple, L'altre dia, me'l trobe pel carrer i em diu que ja no m'estimava. L'alternança del present amb els temps de passat serveix generalment per a atorgar una major vivacitat a la narració.
pressió fonològica
pressió fonològica
- ca pressió fonològica, n f
- es presión fonológica
- fr pression phonologique
- en phonological pressure
Definició
En la terminologia d'André Martinet, situació en la qual les realitzacions fonètiques d'un determinat fonema s'aproximen a les d'un altre fonema i es redueix el marge de seguretat existent entre tots dos.
pressió glotal
pressió glotal
- ca pressió glotal, n f
- es presión glotal
- fr pression glottale
- en glottal pressure
Definició
Moviment ascendent d'oclusió de la glotis amb què s'articulen els sons glotalitzats.
