predicat atèlic
predicat atèlic
- ca predicat atèlic, n m
- es predicado atélico
- fr prédicat atélique
- en atelic predicate
Definició
Predicat que expressa un esdeveniment que no necessita arribar a un punt final o que no ha de superar un límit.
Nota
- Per exemple, els predicats córrer, menjar peix, mirar. Per a comprovar si un predicat té modalitat atèlica es pot utilitzar la prova següent: si el significat d'una oració amb imperfet implica el significat de la mateixa oració amb passat simple o perifràstic, aleshores el predicat és atèlic. Així, el verb córrer és atèlic pel fet que l'oració Joan corria implica l'oració Joan corregué. S'oposa a predicat tèlic.
predicat de temença
predicat de temença
- ca predicat de temença, n m
- es predicado de temor
- fr prédicat de peur
- en fear predicate
Definició
Predicat verbal que indica que el subjecte sospita alguna cosa desagradable o perjudicial, com témer, tenir por o fer pànic.
Nota
- Els predicats de temença es poden construir amb una subordinada substantiva en subjuntiu (Tinc por que haja tingut un accident) o bé en infinitiu (Tinc por de tenir un accident). Amb témer i tenir por és igualment possible l'ús del futur i el condicional (Tinc por que plourà). Quan la subordinada substantiva es construeix en subjuntiu, aquesta pot contenir una negació expletiva (Tinc por que no haja tingut un accident).
predicat nominal
predicat nominal
- ca predicat nominal, n m
- es predicado nominal
- fr prédicat nominal
- en nominal predicate
Definició
Predicat format per un verb copulatiu i un atribut que expressa una qualitat del subjecte.
Nota
- Per exemple, és transparent en l'oració L'aigua és transparent. El terme nominal fa referència al fet que és l'element nominal (adjectiu o nom), i no el verb, el que realitza la predicació. S'hi inclouen també les oracions que no tenen verb copulatiu, com Una bona opció, la millor. S'oposa a predicat verbal.
predicat psicològic
predicat psicològic
- ca comentari, n m
- ca predicat psicològic, n m sin. compl.
- ca rema, n m sin. compl.
- es comentario
- es predicado psicológico
- es rema
- fr commentaire
- fr prédicat psychologique
- fr rhème
- en comment
- en psychological predicate
- en rheme
Definició
Part de l'oració que aporta informació nova sobre l'element del qual es parla, el tòpic.
Nota
- En l'oració Manel ens abandona, Manel és el tòpic i ens abandona el comentari. En general, el tòpic tendeix a identificar-se amb el subjecte de l'oració i el comentari amb el predicat, però no necessàriament; en La carta, l'escrigué Màrius, per exemple, el subjecte forma part del comentari. El terme comentari ha estat utilitzat sobretot pels lingüistes nord-americans a partir de Charles F. Hockett, i és paral·lel al de rema de l'estructuralisme europeu i al de predicat psicològic de la gramàtica tradicional.
predicat tèlic
predicat tèlic
- ca predicat tèlic, n m
- es predicado télico
- fr prédicat télique
- en telic predicate
Definició
Predicat que expressa un esdeveniment que necessita arribar a un punt final o que ha de superar un límit.
Nota
- Per exemple, caure, ofegar-se, morir, escriure una carta. Per a comprovar si un predicat té modalitat tèlica, es pot utilitzar la prova següent: si el significat d'una oració amb imperfet no implica el significat de la mateixa oració amb passat simple o perifràstic, aleshores el predicat és tèlic. El verb ofegar-se, per exemple, és tèlic per tal com Joan s'ofegava no implica necessàriament que Joan s'ofegà. S'oposa a predicat atèlic.
predicat verbal
predicat verbal
- ca predicat verbal, n m
- es predicado verbal
- fr prédicat verbal
- en verbal predicate
Definició
Predicat format per un verb no copulatiu, acompanyat o no de complements, que expressa un esdeveniment en el qual el subjecte és el participant principal.
Nota
- És el cas de brollava amb força en L'aigua brollava amb força.
predicatiu
predicatiu
- ca complement predicatiu, n m
- ca predicatiu, n m sin. compl.
- es complemento predicativo
- es predicativo
- fr complément prédicatif
- fr prédicative
- en predicative
- en predicative complement
Definició
Predicat no verbal que afig una predicació secundària a la predicació primària expressada pel verb.
Nota
- Per exemple, en l'oració Se'n va anar tranquil al treball, l'adjectiu tranquil funciona com a predicatiu, ja que predica una propietat del subjecte (la propietat d'estar tranquil) que s'afig a la predicació d'una acció expressada pel verb (l'acció d'anar-se'n). La predicació normalment s'orienta al subjecte, com en l'exemple anterior, o al complement directe, com en Duia els pantalons foradats. Menys habitualment, pot orientar-se al complement indirecte (Li han fet la prova dreta) o al complement de règim (Pensava en vosaltres arraulits a la vora del foc). El predicatiu pot ser expressat per un adjectiu (o sintagma adjectival), com en els exemples anteriors, però també per un sintagma nominal (primera ministra en L'han nomenada primera ministra) o un sintagma preposicional (de cambrer en Fa de cambrer). Els predicatius poden ser obligatoris (o seleccionats) o optatius.
prefix
prefix
- ca prefix, n m
- es prefijo
- fr préfixe
- en prefix
Definició
Afix que s'afig al principi d'un mot o radical per a formar un altre mot.
Nota
- Per exemple, re- en refer o in- en inadequat.
prefixació
prefixació
- ca prefixació, n f
- es prefijación
- fr préfixation
- en prefixation
Definició
Procés de formació de mots per mitjà de l'addició de prefixos.
pregunta
pregunta
- ca pregunta, n f
- es pregunta
- fr question
- en question
Definició
Oració o fragment amb què es demana al receptor informació sobre alguna cosa que es desitja saber, un aclariment o la solució d'algun dubte.
