poligènesi
poligènesi
- ca poligènesi, n f
- es poligénesis
- fr polygénése
- en polygenesis
Definició
Hipòtesi segons la qual les llengües naturals no provenen d'una única llengua comuna.
Nota
- S'oposa a monogènesi.
poliglot -a
poliglot -a
- ca multilingüe, adj
- ca plurilingüe, adj sin. compl.
- ca poliglot -a, adj sin. compl.
- es multilingüe
- es plurilingüe
- es políglota
- fr multilingue
- fr plurilingue
- fr polyglotte
- en multilingual
- en plurilingual
- en polyglot
Definició
Dit de la persona que coneix i pot utilitzar diverses llengües i, per extensió, del territori o de l'àmbit en què coexisteixen diverses llengües.
polimorfisme
polimorfisme
- ca polimorfisme, n m
- es polimorfismo
- fr polymorphisme
- en polymorphism
Definició
Fenomen de coexistència de dues o més unitats lingüístiques formalment relacionades que expressen el mateix concepte o tenen la mateixa funció.
Nota
- Per exemple, l'existència de doblets del tipus traure/treure o de tres variants dialectals per a expressar la primera persona del present d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació: parlo, parle i parl.
polisèmia
polisèmia
- ca polisèmia, n f
- es polisemia
- fr polysémie
- en polysemy
Definició
Propietat semàntica per la qual una unitat lèxica té més d'un significat.
Nota
- Aquest és el cas del mot cap, que, segons el context en què s'utilitze, pot significar part superior del cos humà, extremitat d'una cosa, persona que ocupa un lloc de preferència, etc. S'oposa a homonímia. La distinció entre els dos termes es basa en criteris etimològics: el mot polisèmic, a partir d'un mateix ètim, ha anat prenent significats diferents més o menys motivats i analògics al llarg de la seua evolució; dos o més mots homònims, provinents d'ètims diferents, arriben a coincidir formalment per evolució fonètica.
polisèmic -a
polisèmic -a
- ca polisèmic -a, adj
- es polisémico ‑ca
- fr polysémique
- en polysemic
Definició
Que té més d'un significat.
Nota
- En lexicografia s'usa per a referir-se a les entrades que tenen més d'una accepció. S'oposa a monosèmic.
polisíndeton
polisíndeton
- ca polisíndeton, n m
- es polisíndeton
- fr polysyndète
- en polysyndeton
Definició
Repetició continuada del nexe entre elements lingüístics coordinats, com en Cantaven i ballàvem i bevíem.
Nota
- Contrasta amb asíndeton.
politonia
politonia
- ca politonia, n f
- es politonía
- fr polytonie
- en polytony
Definició
En la terminologia de l'Escola de Praga, correlació melòdica en les vocals o en els mots en un sistema fonològic.
posició
posició
- ca posició, n f
- es posición
- fr position
- en position
Definició
En la teoria del règim i del lligam, lloc de l'estructura sintàctica oracional ocupat per un determinat sintagma.
Nota
- Les posicions poden ser argumentals o no argumentals i temàtiques o no temàtiques.
posició
posició
- ca posició, n f
- es posición
- fr position
- en position
Definició
Lloc que ocupa un element lingüístic dins d'una estructura.
Nota
- Per exemple, un segment vocàlic o consonàntic dins d'una síl·laba o mot, un morfema dins d'un mot, un mot dins d'un sintagma o un sintagma dins d'una oració.
posició argumental
posició argumental
- ca posició argumental, n f
- es posición argumental
- fr position argumentale
- en argument position
Definició
Posició sintàctica que correspon a les funcions de subjecte o de complement (d'un verb, una preposició, un nom o un adjectiu) i que és ocupada per un sintagma nominal, o argument.
Nota
- S'oposa a posició no argumental.
