norma
norma
- ca norma, n f
- es norma
- fr norme
- en norm
Definició
En la terminologia d'Eugenio Coseriu, pla d'abstracció lingüística diferent del sistema de la llengua i de la parla que fa referència als fenòmens habituals però no distintius d'una llengua.
Nota
- Per exemple, la doble obertura de les vocals obertes típica d'alguns parlars valencians és una característica no distintiva que pertany al pla de la norma. Contrasta amb sistema i parla.
norma
norma
- ca norma, n f
- es norma
- fr norme
- en norm
Definició
En gramàtica normativa, regla que delimita l'ús considerat apropiat i correcte d'una llengua.
Nota
- Per exemple, la regla que condemna l'ús de la preposició a per a introduir el complement directe en una oració com ara He vist al teu cosí.
norma
norma
- ca regla, n f
- ca norma, n f sin. compl.
- es regla
- fr règle
- en rule
Definició
En gramàtica tradicional i normativa, recomanació sobre l'ús considerat apropiat i correcte d'una llengua.
Nota
- Per exemple, la regla que condemna l'ús de la preposició a per a introduir el complement directe en una oració com ara He vist a la teua germana.
normalització lingüística
normalització lingüística
- ca normalització lingüística, n f
- es normalización lingüística
- fr normalisation linguistique
- en linguistic normalization
Definició
Procés sociocultural a través del qual un parlar o una llengua poc o gens cultivada s'adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical i, al mateix temps, accedeix a àmbits d'ús lingüístics fins aleshores reservats a una altra llengua o varietat d'aquella.
Nota
- El procés invers a la normalització lingüística sol ser el de la substitució lingüística.
normativa
normativa
- ca normativa, n f
- es normativa
- fr normative
- en normative
Definició
Conjunt de regles explícites que delimiten l'ús considerat apropiat i correcte d'una llengua i que provenen d'una autoritat reconeguda.
notació
notació
- ca notació, n f
- ca transcripció, n f sin. compl.
- es notación
- fr notation
- en notation
Definició
Sistema convencional de signes que serveix de metallenguatge per a un llenguatge objecte.
Nota
- En lingüística s'han desenvolupat sistemes de notació per a les transcripcions fonètica i fonològica, i especialment en el marc de la gramàtica generativa, en tots els nivells de la descripció del llenguatge.
nucli
nucli
- ca nucli, n m
- ca cap, n m sin. compl.
- ca capçalera, n m sin. compl.
- es cabeza
- es núcleo
- fr noyau
- fr tête
- en head
- en nucleus
Definició
Constituent central d'un sintagma o d'una construcció gramatical.
Nota
- En general, el nucli es caracteritza perquè determina la naturalesa categorial de la construcció (un sintagma nominal té un nom com a nucli), n'estableix la distribució sintàctica (un sintagma nominal té, en general, una distribució semblant a la d'un nom) i és l'element semànticament més rellevant. Així, en el sintagma nominal el regal que m'has fet el nucli és el nom regal; en el del verb compost capficar el nucli és el radical verbal ficar. Normalment, es diferencien les construccions endocèntriques (amb nucli intern) de les construccions exocèntriques (sense nucli). Aquesta distinció no és, però, acceptada per tots els corrents lingüístics. En la teoria de la X amb barra, per exemple, es parteix d'un principi d'endocentricitat segons el qual totes les categories sintagmàtiques són endocèntriques. En la teoria del règim i del lligam, d'altra banda, s'ha introduït la distinció entre nucli funcional i nucli lèxic. En algunes traduccions de l'anglés, s'utilitzen els termes cap o capçalera en lloc del terme nucli.
nucli de la comparació
nucli de la comparació
- ca nucli de la comparació, n m
- es núcleo de la comparación
- fr noyau de la comparaison
- en nucleus of comparison
Definició
Constituent d'una construcció comparativa que expressa la noció que es compara.
Nota
- Per exemple, alta en Anna és la més alta de la classe, que assenyala que la comparació s'estableix entre graus d'alçària, o llibres en Té tants llibres com tu, que indica que la comparació s'estableix entre el nombre de llibres.
nucli funcional
nucli funcional
- ca nucli funcional, n m
- es núcleo funcional
- fr tête fonctionnelle
- en functional head
- en nucleus
Definició
En la teoria del règim i del lligam, nucli d'un sintagma que aporta un significat de caràcter gramatical i que forma part d'una classe tancada d'elements.
Nota
- Els determinants, els complementadors, la negació, els verbs auxiliars i les categories verbals flexives (els afixos de temps, aspecte, mode i concordança) són nuclis funcionals. S'oposa a nucli lèxic.
nucli lèxic
nucli lèxic
- ca nucli lèxic, n m
- es núcleo léxico
- fr tête lexicale
- en lexical head
Definició
En la teoria del règim i del lligam, nucli d'un sintagma que té un significat delimitable com a entrada de diccionari i que forma part d'inventaris oberts.
Nota
- El nom, l'adjectiu, el verb i l'adverbi —i, segons alguns autors, les preposicions— poden desenvolupar la funció de nucli lèxic. El nucli lèxic equival al concepte tradicional de nucli en sintaxi. S'oposa a nucli funcional.
