nombre
nombre
- ca nombre, n m
- es número
- fr nombre
- en number
Definició
Categoria gramatical que en moltes llengües es realitza en els noms, els pronoms, els adjectius, els determinants, els quantificadors i els verbs, i que els marca en termes quantitatius.
Nota
- Aquests elements poden designar entitats úniques o plurals, amb la qual cosa es genera la distinció entre singular i plural: un cotxe vs. molts cotxes, canta (ell o ella) vs. canten (ells o elles). En algunes llengües existeixen també altres graus intermedis, com el dual, el trial, el paucal, etc.
nomenclatura
nomenclatura
- ca nomenclatura, n f
- ca lemari, n f sin. compl.
- ca macroestructura, n f sin. compl.
- es lemario
- es macroestructura
- es nomenclatura
- fr macrostructure
- fr nomenclature
- en macrostructure
- en nomenclature
Definició
En lexicografia, conjunt d'unitats lèxiques d'un diccionari.
nominalització
nominalització
- ca nominalització, n f
- es nominalización
- fr nominalisation
- en nominalization
Definició
Nom que deriva d'un verb o un adjectiu, o que es relaciona amb un verb, i que pot tenir com a complements els mateixos arguments que seleccionen aquells.
Nota
- Per exemple, el nom traducció, que com el verb traduir pot tenir com a complement un argument que indique l'agent i un altre que indique el tema: La traducció de Joan Francesc Mira de la 'Divina comèdia' (com Joan Francesc Mira ha traduït la 'Divina comèdia'). Les nominalitzacions derivades o relacionades amb verbs poden designar esdeveniments, i aleshores es parla de nominalització d'esdeveniment, o un resultat o efecte, i aleshores es parla de nominalització de resultat. Així, noms com inauguració o trasllat designen un procés, noms com dibuix o fotografia un resultat, i noms com traducció o pesca un procés o un resultat, segons el cas. Les nominalitzacions derivades de verbs també poden referir-se a l'agent que realitza una determinada acció, i aleshores es parla de nominalització d'agent, com en el cas de traductor, fabricant o venedor. Finalment, les nominalitzacions d'adjectius designen propietats d'entitats, i aleshores es parla de nominalització de qualitat, com en el cas de amabilitat o de lleialtat.
nominalització
nominalització
- ca nominalització, n f
- es nominalización
- fr nominalisation
- en nominalization
Definició
Procediment de formació d'un nom mitjançant un procés derivatiu a partir d'un verb (xiulet), d'un adjectiu (blancor), d'un adverbi (davallada) o d'un altre nom (cendrer).
nominalització
nominalització
- ca nominalització, n f
- es nominalización
- fr nominalisation
- en nominalization
Definició
Procediment pel qual una oració assumeix una funció nominal.
Nota
- Així, l'oració Neus sol arribar tard es nominalitza en convertir-se en subordinada substantiva en l'oració Tots sabem que Neus sol arribar tard.
nominalitzador -a
nominalitzador -a
- ca nominalitzador -a, adj
- es nominalizador ‑ra
- fr nominalisateur ‑trice
- en nominalizer
Definició
Dit del morfema derivatiu que permet obtenir un nom, com ara ‑itat en generositat.
nominatiu
nominatiu
- ca nominatiu, n m
- es nominativo
- fr nominatif
- en nominative
Definició
En la teoria del règim i del lligam, cas abstracte que atorga flexió al sintagma nominal subjecte que regeix.
nominatiu
nominatiu
- ca nominatiu, n m
- ca cas directe, n m sin. compl.
- ca cas recte, n m sin. compl.
- es caso recto
- es nominativo
- fr cas direct
- fr cas subjectif
- fr nominatif
- en nominative
- en straight case
- en upright case
Definició
Cas gramatical de la declinació indoeuropea i d'altres famílies lingüístiques que assenyala la funció de subjecte d'una oració de verb actiu en forma personal o bé la de predicat nominal.
Nota
- Hi ha restes del nominatiu llatí en els pronoms personals jo, tu, nós, vós, en oposició als casos oblics me, mi, te, nos, vos.
norma
norma
- ca norma, n f
- es norma
- fr norme
- en norm
Definició
En glossemàtica, tret o conjunt de trets que diferencia un element de la resta d'elements del mateix rang.
norma
norma
- ca norma, n f
- es norma
- fr norme
- en norm
Definició
Ús lingüístic sentit com a habitual i comú pels parlants d'una comunitat lingüística.
