Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  noció comparada, n f
  • es  noción comparada
  • fr  notion comparée
  • en  compared property

Definició
En una construcció comparativa, magnitud que es compara.

Nota

  • Per exemple, el grau d'alçària en Anna és la més alta de la classe, el nombre de llibres en Té tants llibres com tu, i la quantitat de temps en Per a fer el pastís necessitem més temps que per a fer la coca.
  • ca  node, n m
  • es  nodo
  • fr  noeud
  • en  node

Definició
En les representacions arbòries, cadascun dels punts en què s'originen les branques.

Nota

  • Els nodes s'identifiquen amb les categories, i es poden classificar en inicials, no terminals i terminals, i, seguint una metàfora familiar, en mare, germana i filla.
  • ca  node inicial, n m
  • es  nodo inicial
  • fr  noeud initial
  • en  initial node

Definició
Node més alt d'una representació arbòria corresponent normalment a la categoria oració.
  • ca  node no terminal, n m
  • es  nodo no terminal
  • fr  noeud non-terminal
  • en  non-terminal node

Definició
Node que domina almenys un altre node.

Nota

  • Per exemple, els nodes etiquetats com a SV, SN, etc.
  • ca  node terminal, n m
  • es  nodo terminal
  • fr  noeud terminal
  • en  terminal node

Definició
Node que no domina cap altre node i que s'identifica, normalment, amb material lèxic.

Nota

  • Per exemple, els nodes etiquetats com a V, N, Adv, etc.
  • ca  nodriment, n m
  • es  alimentación
  • fr  feeding
  • en  feeding

Definició
Situació en què l'aplicació d'una regla crea un context adequat per a l'aplicació d'una altra regla.

Nota

  • En aquesta situació es diu que la primera regla nodreix la segona. El terme nodriment va ser introduït pel lingüísta Paul Kiparsky. Contrasta amb desnodriment.
  • ca  noema, n m
  • es  noema
  • fr  noème
  • en  noeme

Definició
En glossemàtica, cadascun dels trets semàntics que componen un semema.

Nota

  • Per exemple, els trets [femella], [humà] i [adult] que delimiten el mot dona.
  • ca  noemàtica, n f
  • ca  noètica, n f sin. compl.
  • es  noemática
  • es  noética
  • fr  noématique
  • fr  noétique
  • en  noematics
  • en  noetics

Definició
En glossemàtica, teoria que s'ocupa d'establir els noemes o trets semàntics de la llengua.
  • ca  noemàtica, n f
  • ca  noètica, n f sin. compl.
  • es  noemática
  • es  noética
  • fr  noématique
  • fr  noétique
  • en  noematics
  • en  noetics

Definició
En glossemàtica, teoria que s'ocupa d'establir els noemes o trets semàntics de la llengua.
  • ca  nom, n m
  • ca  substantiu, n m sin. compl.
  • ca  N, n m abrev.
  • es  nombre
  • es  sustantivo
  • es  N abrev.
  • fr  nom
  • fr  substantif
  • fr  N abrev.
  • en  noun
  • en  substantive
  • en  N abrev.

Definició
Categoria lèxica, o element de la categoria, els membres de la qual es caracteritzen, formalment, per ser susceptibles de flexionar en nombre i, a vegades, en gènere; sintàcticament, perquè solen anar acompanyats d'un determinant i eventualment d'un complement (sintagma adjectival, sintagma preposicional, etc.) i poden desenvolupar les funcions de subjecte, atribut, aposició o complement, i semànticament, perquè denoten, de manera prototípica, entitats individuals físiques.

Nota

  • Segons el tipus de significat o la manera de designar, els noms poden classificar-se en abstractes i concrets, en comptables i no comptables, en comuns i propis i en individuals i col·lectius. En gramàtica tradicional, el terme nom inclou tant el substantiu com l'adjectiu.