Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  matisador, n m
  • es  matizador
  • fr  atténuateur
  • en  mitigator

Definició
Connector que pot acompanyar un nexe explícit o implícit i que precisa la relació semàntica existent entre els membres connectats.

Nota

  • Per exemple, el connector tanmateix, que acompanya la conjunció i en l'oració És simpàtic i, tanmateix, no té amics.
  • ca  matriu, n f
  • es  matriz
  • fr  matrice
  • en  matrix

Definició
Conjunt de trets sintàctics, morfològics, fonètics, fonològics, etc., d'una unitat lingüística determinada, presentats normalment entre claudàtors.

Nota

  • Segons el tipus d'unitat considerada es parla de matriu fonètica, matriu fonològica, matriu morfològica, etc.
  • ca  màxim -a, adj
  • es  máximo ‑ma
  • fr  maximal ‑ale
  • en  maximal

Definició
En una representació jerarquitzada, dit del sintagma o de l'oració més grans d'un conjunt de sintagmes o oracions recursius.

Nota

  • En una anàlisi com ara [SV [SV escriure una carta] ahir]], el sintagma verbal màxim estaria integrat per escriure una carta ahir. S'oposa a mínim.
  • ca  màxima, n f
  • es  máxima
  • fr  maxime
  • en  maxim

Definició
Norma o principi de conducta.
màxima conversacional màxima conversacional

  • ca  màxima conversacional, n f
  • ca  postulat conversacional, n m sin. compl.
  • es  máxima conversacional
  • es  postulado conversacional
  • fr  maxime conversationnelle
  • fr  postulat conversationel
  • en  conversational maxim
  • en  conversational postulate

Definició
Cadascun dels quatre principis generals delimitats pel filòsof H. Paul Grice, que es troben a la base de l'ús cooperatiu, eficient i racional del llenguatge.

Nota

  • Les màximes conversacionals són la màxima de manera, la màxima de qualitat, la màxima de quantitat i la màxima de relació.
  • ca  màxima de manera, n f
  • es  máxima de manera
  • fr  maxime de manière
  • en  maxim of manner

Definició
Màxima conversacional segons la qual els parlants han de ser perspicus i, concretament, han d'evitar l'obscuritat i l'ambigüitat, i han ser breus i ordenats.
màxima de qualitat màxima de qualitat

  • ca  màxima de qualitat, n f
  • es  máxima de cualidad
  • fr  maxime de qualité
  • en  maxim of quality

Definició
Màxima conversacional segons la qual els parlants han de dir la veritat i, concretament, no han de dir allò que consideren fals ni allò que estiga mancat d'una adequada evidència.
màxima de quantitat màxima de quantitat

  • ca  màxima de quantitat, n f
  • es  máxima de cantidad
  • fr  maxime de quantité
  • en  maxim of quantity

Definició
Màxima conversacional segons la qual els parlants han d'aportar la informació que siga necessària en funció dels propòsits de la conversa però no més de la que s'exigeix.
màxima de relació màxima de relació

  • ca  màxima de relació, n f
  • es  máxima de relación
  • fr  maxime de relation
  • en  maxim of relevance

Definició
Màxima conversacional segons la qual els parlants han de dir coses que siguen pertinents i rellevants.
  • ca  maximalitat, n f
  • es  maximalidad
  • fr  maximalité
  • en  maximality

Definició
En la teoria de la X amb barra, requisit que totes les categories lèxiques es projecten fins a esdevenir categories màximes, això és, sintagmes.

Nota

  • D'acord amb aquest principi, en una oració com ara El nen no menja pa, el nom pa caldria analitzar-lo com a nom, com a nom amb barra i com a sintagma nominal: [SN [N' [N pa]]].