marcatge lèxic
marcatge lèxic
- ca marcatge lèxic, n m
- ca marcatge l, n m sin. compl.
- es marcaje léxico
- fr marquage lexical
- en lexical case marking
Definició
En la teoria del règim i del lligam, relació establida entre una categoria lèxica i el complement subcategoritzat al qual atorga paper temàtic.
marcatge temàtic
marcatge temàtic
- ca marcatge temàtic, n m
- es marcaje temático
- fr marquage thématique
- en thematic marking
Definició
En la teoria del règim i del lligam, assignació de paper temàtic a un sintagma nominal o una cadena dotats amb cas.
mare
mare
- ca mare, n f
- es madre
- fr mère
- en mother
Definició
En una representació arbòria, tipus de relació entre dos nodes que es defineix com segueix: el node A és mare del node B si aquell domina immediatament aquest.
Nota
- V. dominança.
marge de seguretat
marge de seguretat
- ca marge de seguretat, n m
- es margen de seguridad
- fr marge de sécurité
- en margin of safety
Definició
Distància que separa dos fonemes veïns dins d'un sistema fonològic.
Nota
- A mesura que el marge de seguretat entre dos fonemes es redueix, augmenta la possibilitat de confusió i la tendència a la reestructuració del sistema fonològic.
marge sil·làbic
marge sil·làbic
- ca marge sil·làbic, n m
- es margen silábico
- fr marge syllabique
- en syllable margin
Definició
Posició de frontera que ocupen en la síl·laba les parts externes al nucli, normalment les consonants.
Nota
- Així, en el mot pal, les consonants /p/ i /l/ s'identifiquen amb els marges de la síl·laba, per oposició a la vocal /a/, que s'identifica amb el nucli.
masculí
masculí
- ca gènere masculí, n m
- ca masculí, n m sin. compl.
- es género masculino
- es masculino
- fr genre masculin
- fr masculin
- en masculine
- en masculine gender
Definició
Categoria de gènere que, en les classificacions binàries, s'oposa al femení, i en les ternàries, al femení i al neutre.
Nota
- En totes dues oposicions el gènere masculí és el membre no marcat que, en les descripcions lingüístiques, es pren com a base respecte de la qual es defineixen el femení i el neutre, membres marcats. En la majoria de les llengües, el gènere masculí es fonamenta en una certa base semàntica natural (mascle per oposició a femella), però no tot el lèxic gramaticalment masculí respon a aquesta base.
masculí -ina
masculí -ina
- ca masculí -ina, adj
- es masculino ‑na
- fr masculin ‑ine
- en masculine
Definició
Del gènere masculí o que hi té relació.
mat
mat
- ca mat, adj
- ca suau, adj sin. compl.
- es mate
- fr mat mate
- en mellow
Definició
Dit del tret de sonoritat postulat per Roman Jakobson i Morris Halle en la seua teoria dels trets distintius intrínsecs que es caracteritza, acústicament, per una difusió de l'energia més dèbil però més regular i més uniforme que en els fonemes estridents corresponents.
Nota
- Articulatòriament, els sons mats presenten una turbulència de l'aire menor i una articulació menys complexa. Aquest tret diferencia les bilabials, les dentals i les velars, que són mats, de les labiodentals, les labiopalatals o les labiovelars. S'oposa a estrident.
matèria
matèria
- ca matèria, n f
- es materia
- fr matière
- en purport
Definició
En glossemàtica, realitat semàntica o fònica, considerada de manera independent de tota utilització lingüística.
Nota
- Inclou la substància de l'expressió i la substància del contingut.
maternés
maternés
- ca maternés, n m
- ca parla del cuidador, n m sin. compl.
- es habla del cuidador
- es lenguaje de bebé
- es maternés
- fr langage bébé
- fr mamanais
- en baby talk
- en caretaker speech
- en motherese
Definició
Estil de parla amb què els adults es comuniquen habitualment amb els infants més petits, i especialment les mares amb els seus fills petits.
Nota
- Aquest estil presenta, entre altres característiques, una gramàtica simplificada, uns patrons tonals més exagerats, una hiperarticulació i un ús de mots truncats i de diminutius.
