mat
mat
- ca mat, adj
- ca suau, adj sin. compl.
- es mate
- fr mat mate
- en mellow
Definició
Dit del tret de sonoritat postulat per Roman Jakobson i Morris Halle en la seua teoria dels trets distintius intrínsecs que es caracteritza, acústicament, per una difusió de l'energia més dèbil però més regular i més uniforme que en els fonemes estridents corresponents.
Nota
- Articulatòriament, els sons mats presenten una turbulència de l'aire menor i una articulació menys complexa. Aquest tret diferencia les bilabials, les dentals i les velars, que són mats, de les labiodentals, les labiopalatals o les labiovelars. S'oposa a estrident.
