mesoclisi
mesoclisi
- ca mesoclisi, n f
- ca endoclisi, n f sin. compl.
- es endoclisis
- es mesoclisis
- fr endoclise
- fr mésoclise
- en endoclisis
- en mesoclisis
Definició
Intercalació d'un clític, anomenat mesoclític, en l'interior d'un mot flexionat.
mesoclític
mesoclític
- ca mesoclític, n m
- ca endoclític, n m sin. compl.
- es endoclítico
- es mesoclítico
- fr endoclitique
- fr mésoclitique
- en endoclitic
- en mesoclitic
Definició
Clític que s'incorpora dins del mot de què depén.
Nota
- Per exemple, els pronoms febles que s'utilitzen amb el futur o el condicional analític de la llengua medieval. Per exemple, escriure-li-he, anar-hi-ia. Contrasta amb enclític i proclític.
mesoclític -a
mesoclític -a
- ca mesoclític -a, adj
- es mesoclítico ‑ca
- fr mésoclitique
- en mesoclitic
Definició
De la mesoclisi o que hi té relació.
mesolecte
mesolecte
- ca mesolecte, n m
- es mesolecto
- fr mésolecte
- en mesolect
Definició
Varietat lingüística pròpia de les classes socioculturalment intermèdies.
Nota
- Originàriament, el terme s'utilitzava per a designar varietats intermèdies, entre les més prestigioses i les menys prestigioses, en comunitats amb llengua criolla. Contrasta amb acrolecte i basilecte.
meta
meta
- ca meta, n f
- ca destinació, n f sin. compl.
- es destino
- es meta
- fr but
- en goal
Definició
Paper semàntic que designa la destinació d'un moviment o intercanvi.
Nota
- Aquesta destinació pot ser animada, com en Portar roses a algú, en què algú assumeix el paper de meta, o inanimada, com en Anar a València, en què València assumeix aquest paper.
metàbasi
metàbasi
- ca derivació zero, n f
- ca conversió, n f sin. compl.
- ca derivació impròpia, n f sin. compl.
- ca habilitació, n f sin. compl.
- ca hipòstasi, n f sin. compl.
- ca metàbasi, n f sin. compl.
- ca transcategorització, n f sin. compl.
- es conversión
- es derivación cero
- es derivación impropia
- es habilitación
- es hipostasis
- es metábasis
- es transcategorización
- fr conversion
- fr dérivation impropre
- fr dérivation zéro
- fr hypostase
- fr transcatégorisation
- en converseness
- en hypostasis
- en transcategorization
- en zero derivation
Definició
Derivació que canvia la categoria lèxica d'un mot sense afegir cap afix i sense que es produïsca cap modificació formal en el radical.
Nota
- Per exemple, la conversió de l'adjectiu dolç en un substantiu en oracions com ara M'agrada molt el dolç.
metacronia
metacronia
- ca metacronia, n f
- es metacronía
- fr métachronie
- en metachrony
Definició
En la terminologia de Louis Hjelmslev, estudi de les condicions de canvi contingudes en l'estructura funcional de la llengua.
Nota
- Contrasta amb diacronia.
metafonia
metafonia
- ca metafonia, n f
- ca inflexió vocàlica, n f sin. compl.
- ca mutació vocàlica, n f sin. compl.
- ca umlaut [de], n m sin. compl.
- es inflexión vocálica
- es metafonía
- es mutación vocálica
- fr inflexion vocalique
- fr métaphonie
- fr mutation vocalique
- en umlaut
- en vocalic mutation
Definició
En gramàtica històrica, canvi que experimenta una vocal, generalment la vocal tònica, pels efectes assimilatoris d'una altra vocal posterior dins del mot.
Nota
- La metafonia provoca a vegades alternances vocàliques en el radical, com en l'alemany entre gross i grösser, o en català entre les formes feu i fiu del passat simple de fer. La forma feu, procedent del llatí FECĬT, no presenta metafonia, ja que la i breu llatina es convertí en e en llatí tardà i no incidí en el timbre de la vocal tònica abans de caure. La forma fiu, en canvi, procedent de FECĪ, sí que presenta metafonia, ja que la i llarga final es mantingué com a i en llatí tardà i tancà la vocal tònica abans de caure. Actualment es considera que la metafonia és un tipus concret d'harmonia vocàlica. [V. harmonia vocàlica]
metàfora
metàfora
- ca metàfora, n f
- es metáfora
- fr métaphore
- en metaphor
Definició
Procediment d'extensió semàntica consistent a transposar part del significat d'una unitat lèxica des d'un domini fins a un altre.
Nota
- En l'oració Ja s'acosta Nadal, per exemple, el verb acostar-se s'utilitza metafòricament, per tal com el seu significat d'aproximació ha sigut traslladat des del domini espacial fins al domini temporal. Per a alguns autors i corrents lingüístics, els procediments de metaforització, lluny de ser simples recursos estètics o literaris, constitueixen una de les bases de la comprensió i l'estructuració humana del món i expliquen molts processos de gramaticalització.
metafunció
metafunció
- ca metafunció, n f
- es metafunción
- fr métafonction
- en metafunction
Definició
En sistèmica, cadascuna de les funcions primàries del llenguatge que donen compte de la forma i l'estructura de les llengües.
Nota
- Les metafuncions són agrupacions de funcions que tenen correspondència en l'estructura oracional; es tracta, concretament, de la funció ideacional, la interpersonal i la textual.
