estadi
estadi
- ca estadi, n m
- es estadio
- fr stade
- en stage
Definició
Categoria morfosintàctica verbal diferent de les categories de temps i d'aspecte.
Nota
- El terme estadi s'ha utilitzat, bàsicament, per a diferenciar el perfet, ha cantat, del passat, cantà o va cantar, i del present, canta. El perfet, així, seria una forma verbal que assenyala que l'esdeveniment verbal exerceix una influència sobre el present o pertany a l'àmbit del present extralingüístic.
estàndard
estàndard
- ca estàndard, n m
- ca llengua estàndard, n f sin. compl.
- ca varietat estàndard, n f sin. compl.
- es estándar
- es lengua estándar
- es variedad estándar
- fr langue standard
- fr standard
- fr variété standard
- en standard
- en standard language
- en standard variety
Definició
Varietat d'una llengua, establida de manera més o menys artificial, que gaudeix d'un alt estatus i que s'usa especialment en els mitjans de comunicació socials, l'escola i l'administració, i sol ser descrita en els diccionaris i gramàtiques.
Nota
- Tot i que l'estàndard se superposa a les varietats diastràtiques i diatòpiques, a vegades l'estàndard mostra determinades variacions en la pronunciació i, fins i tot, en la morfologia, la sintaxi o el lèxic de territoris diferents del domini lingüístic.
estandardització
estandardització
- ca estandardització, n f
- es estandarización
- fr standardisation
- en standardisation
Definició
Procés pel qual una varietat o dialecte es converteix en la varietat estàndard d'una comunitat lingüística.
Nota
- Aquest procés sol comportar diferents fases: la selecció de la varietat que s'ha de convertir en llengua estàndard, que eventualment rep una codificació o normativització explícita; la seua difusió, i l'adaptació subsegüent als nous usos amb desenvolupaments terminològics i estilístics.
estat
estat
- ca estat, n m
- es estado
- fr état
- en state
Definició
Situació designada per un predicat en la qual cap de les entitats que hi participen no sofreix cap alteració o transició.
Nota
- Saber i estar cansat expressen, per exemple, estats.
estat de llengua
estat de llengua
- ca estat de llengua, n m
- es estado de lengua
- fr état de langue
- en synchronic state
Definició
Període d'una llengua corresponent a un tall sincrònic en l'evolució.
Nota
- Per exemple, el català medieval.
estatus
estatus
- ca estatus, n m
- es estatus
- fr status
- en status
Definició
Posició jeràrquica relacionada amb el prestigi d'una llengua o varietat lingüística respecte a una altra o unes altres.
estemma
estemma
- ca estemma, n m
- ca stemma, n m sin. compl.
- es estema
- es stemma
- fr stemma
- en stemma
Definició
Representació gràfica amb forma arbòria de les relacions de dependència entre diverses còpies manuscrites o impreses d'un text.
estereotip
estereotip
- ca estereotip, n m
- es estereotipo
- fr stéréotype
- en stereotype
Definició
En sociolingüística, variable lingüística popular i definitòria de la parla d'un determinat grup.
Nota
- És una forma socialment marcada, etiquetada de forma notòria per la societat. Per exemple, l'ús del perfet simple, sobretot de la primera persona, o l'ensordiment de les sibilants sonores en el valencià apitxat. S'oposa a indicador i marcador.
estereotip
estereotip
- ca estereotip, n m
- es estereotipo
- fr stéréotype
- en stereotype
Definició
En semàntica, conjunt de propietats amb què es descriu un prototip.
Nota
- Per exemple, l'estereotip de taula s'identificaria amb les propietats de ser un moble i d'estar format per una peça llisa i plana sostinguda per quatre potes.
estil
estil
- ca estil, n m
- ca discurs, n m sin. compl.
- es discurso
- es estilo
- fr discours
- fr style
- en discourse
- en style
Definició
Reproducció d'un discurs.
Nota
- L'estil pot ser directe, indirecte o indirecte lliure.
