estàndard - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
estàndard
estàndard
- ca estàndard, n m
- ca llengua estàndard, n f sin. compl.
- ca varietat estàndard, n f sin. compl.
- es estándar
- es lengua estándar
- es variedad estándar
- fr langue standard
- fr standard
- fr variété standard
- en standard
- en standard language
- en standard variety
Definició
Varietat d'una llengua, establida de manera més o menys artificial, que gaudeix d'un alt estatus i que s'usa especialment en els mitjans de comunicació socials, l'escola i l'administració, i sol ser descrita en els diccionaris i gramàtiques.
Nota
- Tot i que l'estàndard se superposa a les varietats diastràtiques i diatòpiques, a vegades l'estàndard mostra determinades variacions en la pronunciació i, fins i tot, en la morfologia, la sintaxi o el lèxic de territoris diferents del domini lingüístic.
