Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  escriptura ideogràfica, n f
  • es  escritura ideográfica
  • fr  écriture idéographique
  • en  ideographic writing

Definició
Escriptura en la qual els signes gràfics, anomenats ideogrames, representen convencionalment el significat dels mots o dels objectes que designen.

Nota

  • Per exemple, l'escriptura xinesa o l'escriptura dels indis maies.
  • ca  escriptura pictogràfica, n f
  • es  escritura pictográfica
  • fr  écriture pictographique
  • en  pictorial writing

Definició
Escriptura basada en pictogrames que expressen el contingut global d'un missatge sense fer referència a la forma lingüística.

Nota

  • Aquest tipus d'escriptura era característic dels indis americans.
  • ca  escriptura sil·làbica, n f
  • es  escritura silábica
  • fr  écriture syllabique
  • en  syllabic writing

Definició
Escriptura en la qual els signes gràfics representen síl·labes senceres.

Nota

  • Per exemple, l'escriptura de les inscripcions ibèriques o l'escriptura del brahmi.
  • ca  escurçament, n m
  • es  acortamiento
  • fr  réduction
  • en  clipping

Definició
Disminució de la durada d'una realització fonètica, produïda per mecanismes gramaticals o per altres causes.
  • ca  esdeveniment, n m
  • es  evento
  • fr  événement
  • en  event

Definició
Estat de fets dinàmic localitzat en un interval temporal i denotat per un predicat.

Nota

  • Zeno Vendler diferencia, a més dels estats, tres tipus d'esdeveniments: les activitats, les realitzacions i els assoliments.
  • ca  esdeveniment de parla, n m
  • es  evento de habla
  • fr  événement de parole
  • en  speech event

Definició
En l'anàlisi de la conversa, cadascun dels patrons interactius que permeten que es relacionen les persones pertanyents a una determinada comunitat de parla.

Nota

  • Els esdeveniments de parla comprenen des de situacions altament formalitzades (per exemple, determinats rituals com ara un servei religiós o un judici) fins a les converses espontànies.
  • ca  espai sígnic, n m
  • es  espacio del signante
  • fr  espace signique
  • en  signing space

Definició
En l'estudi sobre llengua de signes, espai tridimensional utilitzat pel signant per a emprar la llengua de signes.

Nota

  • És l'espai en què s'orienten i se situen els articuladors manuals per a expressar els signes. Verticalment s'estén, més o menys, des de la part baixa de la cintura fins a un pam per damunt del cap del signant, i horitzontalment ocupa l'extensió dels braços semiflexionats cap endavant i cap als costats.
  • ca  especialització, n f
  • es  especialización
  • fr  spécialisation
  • en  narrowing of meaning

Definició
Fenomen semàntic consistent en la reducció de l'extensió del significat d'un signe a usos específics.

Nota

  • És el cas del terme civada, actualment 'gramínia del gènere Avena', però procedent del llatí CIBĀTA 'menjar per al bestiar'.
  • ca  espècie, n f
  • es  especie
  • fr  espèce
  • en  species

Definició
En glossemàtica, cadascun dels dos membres que formen un pla: el constituent i l'exponent.
  • ca  determinació, n f
  • ca  especificació, n f sin. compl.
  • es  determinación
  • es  especificación
  • fr  détermination
  • fr  spécification
  • en  determination
  • en  specification

Definició
En glossemàtica, dependència unilateral entre dos elements, de manera que el primer pressuposa el segon, però no al revés.

Nota

  • La determinació rep el nom de selecció quan es produeix en el nivell sintagmàtic del decurs (per exemple, entre article i nom) i el de especificació quan es produeix en el nivell paradigmàtic del sistema (per exemple, dual pressuposa plural i singular, però ni plural ni singular pressuposen dual).