escriptura ideogràfica
escriptura ideogràfica
- ca escriptura ideogràfica, n f
- es escritura ideográfica
- fr écriture idéographique
- en ideographic writing
Definició
Escriptura en la qual els signes gràfics, anomenats ideogrames, representen convencionalment el significat dels mots o dels objectes que designen.
Nota
- Per exemple, l'escriptura xinesa o l'escriptura dels indis maies.
escriptura pictogràfica
escriptura pictogràfica
- ca escriptura pictogràfica, n f
- es escritura pictográfica
- fr écriture pictographique
- en pictorial writing
Definició
Escriptura basada en pictogrames que expressen el contingut global d'un missatge sense fer referència a la forma lingüística.
Nota
- Aquest tipus d'escriptura era característic dels indis americans.
escriptura sil·làbica
escriptura sil·làbica
- ca escriptura sil·làbica, n f
- es escritura silábica
- fr écriture syllabique
- en syllabic writing
Definició
Escriptura en la qual els signes gràfics representen síl·labes senceres.
Nota
- Per exemple, l'escriptura de les inscripcions ibèriques o l'escriptura del brahmi.
escurçament
escurçament
- ca escurçament, n m
- es acortamiento
- fr réduction
- en clipping
Definició
Disminució de la durada d'una realització fonètica, produïda per mecanismes gramaticals o per altres causes.
esdeveniment
esdeveniment
- ca esdeveniment, n m
- es evento
- fr événement
- en event
Definició
Estat de fets dinàmic localitzat en un interval temporal i denotat per un predicat.
Nota
- Zeno Vendler diferencia, a més dels estats, tres tipus d'esdeveniments: les activitats, les realitzacions i els assoliments.
esdeveniment de parla
esdeveniment de parla
- ca esdeveniment de parla, n m
- es evento de habla
- fr événement de parole
- en speech event
Definició
En l'anàlisi de la conversa, cadascun dels patrons interactius que permeten que es relacionen les persones pertanyents a una determinada comunitat de parla.
Nota
- Els esdeveniments de parla comprenen des de situacions altament formalitzades (per exemple, determinats rituals com ara un servei religiós o un judici) fins a les converses espontànies.
espai sígnic
espai sígnic
- ca espai sígnic, n m
- es espacio del signante
- fr espace signique
- en signing space
Definició
En l'estudi sobre llengua de signes, espai tridimensional utilitzat pel signant per a emprar la llengua de signes.
Nota
- És l'espai en què s'orienten i se situen els articuladors manuals per a expressar els signes. Verticalment s'estén, més o menys, des de la part baixa de la cintura fins a un pam per damunt del cap del signant, i horitzontalment ocupa l'extensió dels braços semiflexionats cap endavant i cap als costats.
especialització
especialització
- ca especialització, n f
- es especialización
- fr spécialisation
- en narrowing of meaning
Definició
Fenomen semàntic consistent en la reducció de l'extensió del significat d'un signe a usos específics.
Nota
- És el cas del terme civada, actualment 'gramínia del gènere Avena', però procedent del llatí CIBĀTA 'menjar per al bestiar'.
espècie
espècie
- ca espècie, n f
- es especie
- fr espèce
- en species
Definició
En glossemàtica, cadascun dels dos membres que formen un pla: el constituent i l'exponent.
especificació
especificació
- ca determinació, n f
- ca especificació, n f sin. compl.
- es determinación
- es especificación
- fr détermination
- fr spécification
- en determination
- en specification
Definició
En glossemàtica, dependència unilateral entre dos elements, de manera que el primer pressuposa el segon, però no al revés.
Nota
- La determinació rep el nom de selecció quan es produeix en el nivell sintagmàtic del decurs (per exemple, entre article i nom) i el de especificació quan es produeix en el nivell paradigmàtic del sistema (per exemple, dual pressuposa plural i singular, però ni plural ni singular pressuposen dual).
