contrafinal
contrafinal
- ca contrafinal, n f
- es contrafinal
- fr contre-finale
- en counter-final
Definició
Vocal pretònica no inicial diferent de /a/ que, en el pas del llatí a les llengües romàniques, es comporta com les vocals finals i es perd si no hi ha pertorbacions analògiques.
Nota
- Aquest procés va ser enunciat per Arsène Darmesteter i és generalment vàlid per a totes les llengües romàniques, excepte per al portugués i el castellà. És el cas, per exemple, de la segona i de la paraula llatina SĬMĬLARE, que ha donat semblar en català.
contraiconicitat
contraiconicitat
- ca contraiconicitat, n f
- es contraiconicidad
- fr contre-icônicité
- en counter-iconicity
Definició
En una oposició morfològica, situació en la qual el terme marcat té una forma més reduïda que el no marcat i s'obté eliminant alguna marca flexiva d'aquest.
Nota
- Per exemple, l'oposició que s'estableix en català antic entre el present d'indicatiu i subjuntiu en casos com (ell/ella) canta (indicatiu) enfront de (ell/ella) cant (subjuntiu). El present de subjuntiu, marcat pel que fa al mode, es redueix al radical (cant) enfront de l'indicatiu, que és no marcat però es forma amb el radical i l'afix ‑a (cant-a). [V. jerarquia d'iconicitat, terme marcat, terme no marcat]
contrari
contrari
- ca contrari, n m
- ca antònim, n m sin. compl.
- es contrario
- fr contraire
- en contrary
Definició
Unitat lèxica el significat de la qual s'oposa a una altra com a extrems d'una escala gradual.
Nota
- Són contraris les parelles alt/baix, bo/dolent. S'oposa a contradictori i complementari.
contrast
contrast
- ca contrast, n m
- es contraste
- fr contraste
- en contrast
Definició
En la terminologia nord-americana, des d'Edward Sapir, incompatibilitat paradigmàtica de dos elements que s'exclouen mútuament en el mateix context.
Nota
- Així, hi ha contrast en les combinacions /p, b/, /t, d/, /k, g/ en aquelles llengües en què hi ha la correlació de sonoritat.
contrast
contrast
- ca contrast, n m
- es contraste
- fr contraste
- en contrast
Definició
En la terminologia d'André Martinet, relació sintagmàtica que s'estableix entre les diferents unitats lingüístiques presents en la cadena parlada.
Nota
- S'oposa a les relacions de tipus paradigmàtic o oposicions.
contrast accentual
contrast accentual
- ca contrast accentual, n m
- es contraste acentual
- fr contraste accentuel
- en accentual contrast
Definició
Relació que s'estableix entre dues seqüències successives de la cadena parlada que es diferencien per la presència de l'accent d'intensitat en l'una i l'absència en l'altra, o per la variació d'altura entre les síl·labes en les llengües que posseeixen to de síl·laba.
Nota
- L'accent d'intensitat diferencia, per exemple, les síl·labes ‑fo i ‑na de tò- en tòfona.
contrastiu -iva
contrastiu -iva
- ca contrastiu -iva, adj
- es contrastivo ‑va
- fr contrastif ‑ive
- en contrastive
Definició
Dit de l'element distintiu que permet establir oposicions significatives en una llengua.
Nota
- Es tracta, per exemple, del tret de sonoritat en l'oposició casa/caça.
contrasubjecte
contrasubjecte
- ca contrasubjecte, n m
- es contrasujeto
- fr contre-sujet
- en contrasubject
Definició
En la teoria dels actants de Lucien Tesnière, segon actant d'una oració passiva, que en l'oració activa seria el subjecte.
Nota
- Miquel és el contrasubjecte en l'oració Els malalts són atesos per Miquel.
control
control
- ca control, n m
- es control
- fr contrôle
- en control
Definició
En la teoria del règim i del lligam, relació de correferència que s'estableix entre el subjecte de les oracions no finites, anomenat PRO, i un sintagma nominal de l'oració principal.
Nota
- En l'oració Joana volia veure'ns, el subjecte de l'oració principal controla la referència del subjecte de l'oració d'infinitiu. Aquest tipus de relació és la que dona nom a la teoria del control.
controlador
controlador
- ca controlador, n m
- es controlador
- fr contrôleur
- en controller
Definició
En la teoria del règim i del lligam, sintagma nominal que determina la referència del subjecte de les oracions no finites, anomenat PRO.
Nota
- En l'oració Joana es va alegrar de veure'ns, el subjecte de l'oració matriu és el controlador del subjecte de l'oració d'infinitiu.
