construcció superlativa
construcció superlativa
- ca construcció superlativa, n f
- es construcción superlativa
- fr construction superlative
- en relative superlative construction
Definició
Construcció en què s'atribueix el grau extrem d'una propietat, siga màxim o mínim, però restringint-lo a un conjunt d'elements i establint-hi una comparació per mitjà d'un quantificador comparatiu de desigualtat (més, menys, millor, pitjor, etc.), com en Hui és el dia més feliç de la meua vida o És la declaració menys afortunada de les que ha fet fins ara.
constructe
constructe
- ca constructe, n m
- es constructo
- fr construit
- en construct
Definició
Hipòtesi sobre propietats, objectes i relacions no observables empíricament.
Nota
- Els constructes pertanyen a la fase genotípica (per oposició a la fenotípica o d'observació) de la descripció lingüística, en la qual s'inclouen conceptes com ara fonema, sistema, competència, transformació, etc.
constructivisme
constructivisme
- ca constructivisme, n m
- es constructivismo
- fr constructivisme
- en constructivism
Definició
Teoria sobre l'adquisició del llenguatge desenvolupada sobretot pel psicòleg Jean Piaget segons la qual la capacitat lingüística està íntimament associada a la resta de capacitats cognitives i exigeix un procés de maduració del cervell, que es produeix mitjançant la interacció de l'ésser humà amb el medi.
Nota
- A diferència de la teoria generativista, el constructivisme parteix de la hipòtesi que l'ésser humà, en nàixer, només disposa de mecanismes funcionals, no d'estructures cognitives preconstruïdes.
contacte
contacte
- ca contacte, n m
- es contacto
- fr contact
- en contact
Definició
Oclusió total entre dos òrgans articulatoris.
contacte
contacte
- ca contacte, n m
- es contacto
- fr contact
- en contact
Definició
En la teoria de la comunicació, factor de l'acte comunicatiu que dona compte de la relació i del mitjà o canal (visual, acústic, tàctil) existent entre l'emissor i el receptor del missatge.
contacte de llengües
contacte de llengües
- ca contacte de llengües, n m
- es contacto de lenguas
- fr contact de langues
- en language contact
Definició
Situació en què dues o més llengües són emprades per uns mateixos parlants o per parlants diferents dins d'una mateixa comunitat lingüística.
Nota
- Aquesta situació provoca l'aparició de fenòmens com ara el bilingüisme, la diglòssia, la interferència, l'amalgama, la substitució lingüística, la mort lingüística, etc.
contagi
contagi
- ca contagi, n m
- es contagio
- fr contagion
- en contagion
Definició
Fenomen que es produeix quan una unitat lingüística de qualsevol nivell pren una característica que no li és pròpia, a causa d'una analogia amb una altra unitat.
Nota
- En el pla fonètic, en resulta generalment una assimilació: per exemple, quan es nasalitza una vocal en contacte amb dues consonants nasals veïnes, com en mans. En el pla morfosintàctic i semàntic hi ha contagi en construccions com Aquesta gent són uns pocavergonyes en comptes de Aquesta gent és una pocavergonya, pel sentit col·lectiu del subjecte de l'oració, que modifica les relacions sintàctiques del verb.
contaminació
contaminació
- ca contaminació, n f
- ca encreuament, n f sin. compl.
- es contaminación
- fr contamination
- en contamination
Definició
Fenomen de barreja o de combinació entre dos elements anàlegs que, en el procés d'evolució, afecta tant els sons com els mots i les construccions.
Nota
- És el cas del mot greu, provinent d'una forma *grevis del llatí vulgar resultat de la contaminació de GRAVIS pel seu antònim LĔVIS (> lleu).
context
context
- ca context, n m
- es contexto
- fr contexte
- en context
- en environment
Definició
Per oposició a cotext, context situacional.
context
context
- ca context, n m
- ca entorn, n m sin. compl.
- es contexto
- es entorno
- fr contexte
- fr environnement
- en context
- en environment
Definició
Part d'un text o d'un enunciat que inclou, precedeix o segueix la unitat lingüística considerada.
Nota
- Les propietats d'una unitat estan sovint determinades pel context en el qual apareix. El terme s'utilitza sobretot en semàntica i pragmàtica per a designar la part d'un text que permet la correcta interpretació d'una unitat. També s'utilitza, no obstant això, en altres disciplines. En fonètica, per exemple, les realitzacions concretes dels fonemes depenen del context en què apareixen: el fonema alveolar /n/, per exemple, es realitza dental quan va seguit d'una consonant dental, com en el mot dent.
