conversió
conversió
- ca derivació zero, n f
- ca conversió, n f sin. compl.
- ca derivació impròpia, n f sin. compl.
- ca habilitació, n f sin. compl.
- ca hipòstasi, n f sin. compl.
- ca metàbasi, n f sin. compl.
- ca transcategorització, n f sin. compl.
- es conversión
- es derivación cero
- es derivación impropia
- es habilitación
- es hipostasis
- es metábasis
- es transcategorización
- fr conversion
- fr dérivation impropre
- fr dérivation zéro
- fr hypostase
- fr transcatégorisation
- en converseness
- en hypostasis
- en transcategorization
- en zero derivation
Definició
Derivació que canvia la categoria lèxica d'un mot sense afegir cap afix i sense que es produïsca cap modificació formal en el radical.
Nota
- Per exemple, la conversió de l'adjectiu dolç en un substantiu en oracions com ara M'agrada molt el dolç.
conversió
conversió
- ca conversió, n f
- es conversión
- fr conversion
- en converseness
Definició
Relació opositiva que es dona entre termes conversos.
conversió
conversió
- ca conversió, n f
- es conversión
- fr conversion
- en converseness
Definició
En la teoria funcionalista, canvi gramatical produït per mitjà del procediment morfològic de la derivació.
Nota
- Així, a partir del nom fam es deriven els verbs afamar, famejar i els adjectius famolenc, afamat, famèlic.
coocurrència
coocurrència
- ca coocurrència, n f
- es coocurrencia
- fr cooccurrence
- en cooccurrence
Definició
Combinació sintagmàtica d'elements d'acord amb les regles gramaticals i lèxiques d'una llengua.
Nota
- Més específicament, la coocurrència remet a totes les relacions de dependència, de recció o d'exclusió entre els elements d'una cadena. És el cas, per exemple, de el, que manté una relació de coocurrència amb dia en el dia, però no amb home en *el home. En general, es diferencien tres tipus de relacions de coocurrència: la unidireccional, la bidireccional i la mútuament exclusiva.
coocurrència bidireccional
coocurrència bidireccional
- ca coocurrència bidireccional, n f
- es coocurrencia bidireccional
- fr cooccurrence bidirectionnelle
- en bidirectional cooccurrence
Definició
Coocurrència en què un element A es combina amb un element B, i al revés.
Nota
- Per exemple, el verb transitiu es troba en coocurrència amb el complement directe, i aquest, amb el verb transitiu.
coocurrència mútuament exclusiva
coocurrència mútuament exclusiva
- ca coocurrència mútuament exclusiva, n f
- es coocurrencia mutuamente exclusiva
- fr cooccurrence mutuellement exclusive
- en mutual exclusivity cooccurrence
Definició
Coocurrència en què uns elements A i B no poden combinar-se simultàniament amb un element C.
Nota
- Per exemple, l'article definit i l'indefinit no poden coocórrer amb el mateix substantiu.
coocurrència unidireccional
coocurrència unidireccional
- ca coocurrència unidireccional, n f
- es coocurrencia unidireccional
- fr cooccurrence unidirectionnelle
- en unidirectional cooccurrence
Definició
Coocurrència en què un element A regeix un element B, però no al revés.
Nota
- Per exemple, l'adverbi es troba en coocurrència amb el verb, però aquest no ho fa amb l'adverbi.
coordinació
coordinació
- ca coordinació, n f
- ca parataxi, n f sin. compl.
- es coordinación
- es parataxis
- fr coordination
- fr parataxe
- en coordination
- en parataxis
Definició
Relació que s'estableix entre elements independents i sintàcticament equivalents per mitjà d'una conjunció explícita o implícita que serveix de nexe.
Nota
- La coordinació copulativa és el procediment més usual de concatenació, tot i que l'absència de nexe coordinant, en la juxtaposició, també és freqüent. La coordinació pot unir oracions com en Fa fred i tinc els peus gelats; sintagmes com en Rosanna toca el saxo tenor i la flauta dolça; i mots com en Vam menjar carn i patates. La coordinació està sotmesa a una sèrie de restriccions sintàctiques, semàntiques i pragmàtiques. Sintàcticament, cal que els constituents coordinats desenvolupen la mateixa funció, i per això l'agramaticalitat de *Pere ha vingut amb el cotxe i amb fam. Semànticament, els membres coordinats han de ser compatibles, i per això l'anomalia de l'oració *Un grup de lingüistes i ordinadors. Pragmàticament, cal que la unió tinga alguna finalitat comuna; quan aquesta finalitat no és evident la coordinació resulta, si més no, estranya, com en Pep s'encén una cigarreta i Pere construeix un edifici. Deixant de banda les restriccions, cal afegir que la igualtat de jerarquia dels elements d'una coordinació no implica que la relació entre aquests siga exactament simètrica. La seqüència Empar i la seua germana pot tenir un valor diferent de La seua germana i Empar, ja que en el primer cas, el possessiu pot ser correferencial amb Empar però en el segon, no.
coordinació adversativa
coordinació adversativa
- ca coordinació adversativa, n f
- es coordinación adversativa
- fr coordination adversative
- en adversative coordination
Definició
Coordinació en què s'estableix un contrast entre els dos elements coordinats, que pot ser no excloent (o parcial), com en És simpàtic però molt pesat, o bé excloent (o total), com en No pren llet sinó iogurt.
coordinació adversativa excloent
coordinació adversativa excloent
- ca coordinació adversativa excloent, n f
- es coordinación adversativa excluyente
- fr coordination adversative exclusive
- en excluding adversative coordination
Definició
Coordinació adversativa en què el segon element coordinat és incompatible amb el primer.
Nota
- S'expressa mitjançant la conjunció adversativa sinó. Per exemple, No pren llet sinó iogurt.
