Neoloteca

ca recurs, n m
es recurso
fr ressource
en resource

Informàtica

Definició

Element d'un sistema informàtic necessari per a l'execució d'una operació.

ca redifondre, v tr
ca sindicar, v tr
es redifundir
es sindicar
fr republier
fr syndiquer
en syndicate, to

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació

Definició

Difondre de manera automàtica alguns continguts d'un web en un altre web o als usuaris que s'hi han subscrit.

Nota

Els dos formats més estesos per a la redifusió de continguts són l'RSS i l'Atom, ambdós codificats en llenguatge XML.
Generalment, les formes redifondre i sindicar s'utilitzen seguides del complement continguts: redifondre continguts i sindicar continguts.

ca redifusió, n f
ca sindicació, n f
es redifusión de contenidos
es sindicación de contenidos
fr syndication
fr syndication Web
en content syndication
en web syndication

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació

Definició

Procés pel qual alguns continguts d'un web es difonen de manera automàtica en un altre web o als usuaris que s'hi han subscrit.

Nota

Els dos formats més estesos per a la redifusió de continguts són l'RSS i l'Atom, ambdós codificats en llenguatge XML.
Generalment, les formes redifusió i sindicació s'utilitzen seguides del complement de continguts: redifusió de continguts i sindicació de continguts.

ca josei, n m
ca redikomi, n m sin. compl.
ca redisu, n m sin. compl.
es josei, n m
es redīsu, n m
es redikomi, n m
fr josei, n m
fr redīsu, n m
fr redikomi, n m
en josei, n
en josei manga, n
en redīsu, n
en redīsu manga, n
en redikomi, n

Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics

Definició

Subgènere de manga en què l'argument se centra en experiències femenines de la vida quotidiana i els temes amorosos es tracten d'una manera realista, dirigit a un públic femení adult.

Nota

Les denominacions josei, redisu i redikomi provenen del japonès; josei i redisu (redīsu, en transcripció estricta, segons el sistema Hepburn) signifiquen 'dona, senyora', i redikomi és una abreviació de redīsu-komiku, adaptació japonesa de l'anglès ladies comics 'còmic per a senyores'.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit del manga:

-S'opta en tots els casos per l'acceptació dels manlleus (japonesos o, puntualment, anglesos) i es descarta de proposar alternatives de denominació catalanes pels motius següents: 1) per la gran popularitat dels manlleus en totes les llengües; 2) per l'especificitat de l'àmbit i el fort sentiment de grup dels usuaris d'aquesta terminologia, i 3) per la dificultat de trobar alternatives que puguin suplir realment de manera precisa les designacions originals.

-Pel que fa, específicament, a les formes d'origen japonès, s'opta sempre per l'adopció directa dels manlleus transcrits a partir del sistema de romanització Hepburn, amb lleugeres simplificacions en casos puntuals. El sistema de transcripció Hepburn es basa en la fonologia i en l'ortografia de la llengua anglesa, però és el més conegut i utilitzat internacionalment per a transcriure del japonès i és també el que ha utilitzat el Consell Supervisor en altres ocasions en què ha aprovat manlleus d'aquest origen. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que sovint el sentit estricte de les denominacions en japonès és més genèric que el sentit que han adoptat en català i en les altres llengües occidentals, que han manllevat els termes vinculats únicament amb el món del manga (per exemple, shōjo significa en japonès 'noia', mentre que en les llengües occidentals denomina un tipus específic de còmic destinat a noies adolescents).

-Es descarta l'adaptació de les denominacions japoneses a l'ortografia catalana per les raons següents: 1) perquè els termes aprovats no són encara d'ús general i, per tant, no es considera necessària l'adaptació plena (la transcripció és, de fet, una mesura de prudència abans de l'adaptació); 2) perquè es creu que és important en aquest àmbit mantenir d'alguna manera la vinculació de la denominació amb la llengua de procedència, atès que són termes estretament relacionats amb la cultura japonesa, i aquesta vinculació es perdria amb l'adaptació; 3) perquè l'adaptació s'allunyaria de les designacions utilitzades en les altres llengües, i 4) perquè sovint les adaptacions comporten canvis ortogràfics significatius i generen formes que costen d'identificar amb els conceptes.

-Per motius similars s'han descartat també les adaptacions dels manlleus d'origen anglès (cosplay i cosplayer): perquè les designacions originals són les utilitzades habitualment i les més internacionals i perquè les adaptacions comportarien canvis ortogràfics importants de les formes originals i generarien denominacions difícilment identificables amb els conceptes.

-Pel que fa a les simplificacions de les transcripcions japoneses, afecten bàsicament el diacrític (un màcron) que indica que determinades vocals són llargues en japonès. Atès que en català no hi ha distinció, com en japonès, de vocals llargues i curtes, el Consell Supervisor ha considerat preferible fer la simplificació d'aquest tret, que sovint, a més, complica l'escriptura dels termes amb els tractaments de textos convencionals. Cal tenir present que els diccionaris anglesos que han incorporat aquestes formes al seu corpus ja han fet la mateixa simplificació, i el mateix Consell Supervisor ha seguit aquesta opció prèviament, en altres termes incorporats al català procedents del japonès (per exemple a shoyu, que en transcripció estricta és shōyu).

En la versió tradicional del sistema Hepburn, el màcron se substitueix de vegades per una duplicació de la vocal llarga (ō> oo), si bé sembla que actualment aquesta solució no és gaire freqüent. S'ha descartat també, doncs, aquesta opció en les denominacions catalanes, i igualment les variants de ō amb ou, recollides en algunes fonts.

-Pel que fa al gènere assignat als termes, i tenint en compte que ni en japonès ni en anglès es fa distinció de gènere, s'ha optat en tots els casos pel masculí, d'acord amb els usos majoritàriament documentats, amb el gènere dels conceptes superordinats de referència i també tenint present que en català el masculí és el gènere no marcat. Fan excepció a aquest criteri els substantius referits a persones, que duen la indicació de noms masculins i femenins.

-Finalment, pel que fa a la marca de plural, es proposa el plural regular en tots els casos, a fi d'evitar excepcions, malgrat que s'ha detectat una certa variabilitat en l'ús (es proposa, doncs, els animes i no els anime).

[Acta 565, 24 d'octubre de 2013]
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme josei :

Es dona prioritat a la forma josei, perquè en general sembla que és la més coneguda.

ca josei, n m
ca redikomi, n m sin. compl.
ca redisu, n m sin. compl.
es josei, n m
es redīsu, n m
es redikomi, n m
fr josei, n m
fr redīsu, n m
fr redikomi, n m
en josei, n
en josei manga, n
en redīsu, n
en redīsu manga, n
en redikomi, n

Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics

Definició

Subgènere de manga en què l'argument se centra en experiències femenines de la vida quotidiana i els temes amorosos es tracten d'una manera realista, dirigit a un públic femení adult.

Nota

Les denominacions josei, redisu i redikomi provenen del japonès; josei i redisu (redīsu, en transcripció estricta, segons el sistema Hepburn) signifiquen 'dona, senyora', i redikomi és una abreviació de redīsu-komiku, adaptació japonesa de l'anglès ladies comics 'còmic per a senyores'.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit del manga:

-S'opta en tots els casos per l'acceptació dels manlleus (japonesos o, puntualment, anglesos) i es descarta de proposar alternatives de denominació catalanes pels motius següents: 1) per la gran popularitat dels manlleus en totes les llengües; 2) per l'especificitat de l'àmbit i el fort sentiment de grup dels usuaris d'aquesta terminologia, i 3) per la dificultat de trobar alternatives que puguin suplir realment de manera precisa les designacions originals.

-Pel que fa, específicament, a les formes d'origen japonès, s'opta sempre per l'adopció directa dels manlleus transcrits a partir del sistema de romanització Hepburn, amb lleugeres simplificacions en casos puntuals. El sistema de transcripció Hepburn es basa en la fonologia i en l'ortografia de la llengua anglesa, però és el més conegut i utilitzat internacionalment per a transcriure del japonès i és també el que ha utilitzat el Consell Supervisor en altres ocasions en què ha aprovat manlleus d'aquest origen. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que sovint el sentit estricte de les denominacions en japonès és més genèric que el sentit que han adoptat en català i en les altres llengües occidentals, que han manllevat els termes vinculats únicament amb el món del manga (per exemple, shōjo significa en japonès 'noia', mentre que en les llengües occidentals denomina un tipus específic de còmic destinat a noies adolescents).

-Es descarta l'adaptació de les denominacions japoneses a l'ortografia catalana per les raons següents: 1) perquè els termes aprovats no són encara d'ús general i, per tant, no es considera necessària l'adaptació plena (la transcripció és, de fet, una mesura de prudència abans de l'adaptació); 2) perquè es creu que és important en aquest àmbit mantenir d'alguna manera la vinculació de la denominació amb la llengua de procedència, atès que són termes estretament relacionats amb la cultura japonesa, i aquesta vinculació es perdria amb l'adaptació; 3) perquè l'adaptació s'allunyaria de les designacions utilitzades en les altres llengües, i 4) perquè sovint les adaptacions comporten canvis ortogràfics significatius i generen formes que costen d'identificar amb els conceptes.

-Per motius similars s'han descartat també les adaptacions dels manlleus d'origen anglès (cosplay i cosplayer): perquè les designacions originals són les utilitzades habitualment i les més internacionals i perquè les adaptacions comportarien canvis ortogràfics importants de les formes originals i generarien denominacions difícilment identificables amb els conceptes.

-Pel que fa a les simplificacions de les transcripcions japoneses, afecten bàsicament el diacrític (un màcron) que indica que determinades vocals són llargues en japonès. Atès que en català no hi ha distinció, com en japonès, de vocals llargues i curtes, el Consell Supervisor ha considerat preferible fer la simplificació d'aquest tret, que sovint, a més, complica l'escriptura dels termes amb els tractaments de textos convencionals. Cal tenir present que els diccionaris anglesos que han incorporat aquestes formes al seu corpus ja han fet la mateixa simplificació, i el mateix Consell Supervisor ha seguit aquesta opció prèviament, en altres termes incorporats al català procedents del japonès (per exemple a shoyu, que en transcripció estricta és shōyu).

En la versió tradicional del sistema Hepburn, el màcron se substitueix de vegades per una duplicació de la vocal llarga (ō> oo), si bé sembla que actualment aquesta solució no és gaire freqüent. S'ha descartat també, doncs, aquesta opció en les denominacions catalanes, i igualment les variants de ō amb ou, recollides en algunes fonts.

-Pel que fa al gènere assignat als termes, i tenint en compte que ni en japonès ni en anglès es fa distinció de gènere, s'ha optat en tots els casos pel masculí, d'acord amb els usos majoritàriament documentats, amb el gènere dels conceptes superordinats de referència i també tenint present que en català el masculí és el gènere no marcat. Fan excepció a aquest criteri els substantius referits a persones, que duen la indicació de noms masculins i femenins.

-Finalment, pel que fa a la marca de plural, es proposa el plural regular en tots els casos, a fi d'evitar excepcions, malgrat que s'ha detectat una certa variabilitat en l'ús (es proposa, doncs, els animes i no els anime).

[Acta 565, 24 d'octubre de 2013]
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme josei :

Es dona prioritat a la forma josei, perquè en general sembla que és la més coneguda.

ca redoblo, n m
es redoblo, n m
fr surcontre, n m
en redouble, n

Jocs

Definició

Veu amb què es dobla el doblo d'un adversari.

Nota

1. Un jugador només pot fer un redoblo de l'última declaració feta, i només si ja ha estat doblada per un adversari.
2. A la capsa de subhastes, el redoblo es representa amb una targeta amb dues creus blanques sobre un fons blau. Si no hi ha capsa de subhastes, es manifesta verbalment amb l'expressió "redoblo!".
3. Utilitzat de manera convencional, un redoblo també pot transmetre informació addicional.
3. Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions redobl (en baleàric), redoble (en valencià) i redobli (en septentrional).
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme redoblo

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma redoblo.

Criteris aplicats

·És una forma lingüísticament adequada, creada per lexicalització de la primera persona del present d'indicatiu del verb redoblar, d'acord amb l'expressió utilitzada per un jugador quan dobla el doblo d'un adversari (redoblo!).

·És paral·lela a altres noms de la llengua creats també a partir d'una forma verbal conjugada, com és el cas de alto (interjecció i nom) (1), credo (2), erro (3) o veto (4).

·Dins el bridge s'utilitzen també els noms doblo i passo, creats amb el mateix mecanisme.

·És la forma utilitzada habitualment en l'àmbit.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En castellà s'utilitza la designació anàloga.

Formes desestimades

-redoblament: Aquesta forma no té ús, segons els especialistes.

(1) De l'it. alto, provinent de l'alemany halt, imperatiu del verb halten 'detenir, aturar'.

(2) Del ll. credo 'crec', del ll. crēdĕre 'creure', substantivació de la paraula amb què comença el símbol de la fe catòlica: Credo in unum Deum 'Crec en un sol Déu'.

(3) Del verb errar.

(4) Del ll. veto, primera pers. del pres. d'ind. de vetare 'impedir, prohibir'.

[Acta 726, 30 de setembre de 2024]

ca redoblo, interj
es redoblo, interj
fr surcontre, interj
en redouble, interj

Jocs

Definició

Expressió posterior al doblo d'un adversari que s'utilitza per a augmentar encara més el valor de la puntuació del contracte complert o derrotat.

Nota

1. A la capsa de subhastes, l'expressió redoblo es representa amb una targeta amb dues creus blanques sobre un fons blau.
2. Utilitzada de manera convencional, l'expressió redoblo també pot transmetre informació addicional.
3. Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions redobl (en baleàric), redoble (en valencià) i redobli (en septentrional).
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme redoblo

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma redoblo.

Criteris aplicats

·És una forma lingüísticament adequada, creada per gramaticalització de la primera persona del present d'indicatiu del verb redoblar, d'acord amb l'expressió utilitzada per un jugador quan dobla el doblo d'un adversari (redoblo!).

·És paral·lela a altres interjeccions de la llengua creades igualment per gramaticalització d'un mot o una expressió, com ara bufa, visca o adeu. Des del punt de vista del mot de partida, segueix el paral·lelisme de formes com ara alto (interjecció i nom) (1), credo (2), erro (3) o veto (4), creades a partir d'una forma verbal conjugada.

·Dins el bridge s'utilitzen també les interjeccions doblo i passo, creades amb el mateix mecanisme.

·És la forma utilitzada habitualment en l'àmbit.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En castellà s'utilitza la designació anàloga.

(1) De l'it. alto, provinent de l'alemany halt, imperatiu del verb halten 'detenir, aturar'.

(2) Del ll. credo 'crec', del ll. crēdĕre 'creure', substantivació de la paraula amb què comença el símbol de la fe catòlica: Credo in unum Deum 'Crec en un sol Déu'.

(3) Del verb errar.

(4) Del ll. veto, primera pers. del pres. d'ind. de vetare 'impedir, prohibir'.

[Acta 726, 30 de setembre de 2024]

ca reducció del risc, n f
es reducción del riesgo, n f
fr réduction du risque, n f
it riduzione del rischio, n f
pt redução de riscos, n f
en risk reduction, n
de Risikominderung, n f
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Empresa, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició

Mesura de tractament del risc consistent a reduir la probabilitat que el risc es produeixi o a limitar les conseqüències negatives que pugui tenir.

Nota

La reducció del risc inclou la prevenció del risc i l'atenuació del risc.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme reducció del risc

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma reducció del risc.

Criteris aplicats

·És una denominació lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli reducció (en el sentit de 'fer més petit') i el sintagma del risc, que en designa l'objecte.

·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte.

·És la designació habitual del concepte.

·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

Formes desestimades

-disminució del risc: Aquesta forma correspon a un concepte de les assegurances que no té a veure amb el tractament del risc, sinó amb determinades circumstàncies externes al risc que el fan minvar.

[Acta 715, 18 de desembre de 2023]

ca GRIT, n m/f
ca reducció recíproca i gradual de la tensió, n f sin. compl.
es GRIT, n m/f
es reciprocidad graduada en la reducción de la tensión, n f
fr GRIT, n f
fr stratégie des échanges gradués, n f
en gradual reduction in tension, n
en graduated reciprocation in tension reduction, n
en GRIT, n sigla

Resolució alternativa de conflictes

Definició

Mètode de negociació consistent a fer, una de les parts, una concessió unilateral que l'altra no espera en un moment en què les posicions estan estancades, amb l'objectiu de reduir la tensió i aconseguir que l'altra part faci també, posteriorment, una concessió, i així successivament fins a arribar a un acord.

Nota

1. La forma GRIT és una sigla corresponent a la denominació anglesa graduated reciprocation in tension reduction (o a la variant gradual reduction in tension), encunyada pel psicòleg nord-americà Charles Egerton Osgood (1916-1991) durant la Guerra Freda.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme GRIT (sin. compl. reducció recíproca i gradual de la tensió):

S'aprova la denominació GRIT, sigla corresponent a la denominació anglesa graduated reciprocation in tension reduction (o a la variant gradual reduction in tension), juntament amb el sinònim complementari reducció recíproca i gradual de la tensió, pels motius següents:

Pel que fa a GRIT,

·és pràcticament l'única forma utilitzada per a designar aquest concepte, que és d'autor, i està molt consolidada entre els especialistes de l'àmbit;

·es documenta en textos especialitzats de l'àmbit, de vegades formant sintagma amb els nuclis mètode (mètode GRIT) o estratègia (estratègia GRIT), segons el cas;

·en altres llengües també s'utilitza;

·té el vistiplau dels especialistes.

Quant a reducció recíproca i gradual de la tensió, traducció aproximada d'una de les formes angleses que han donat origen a la sigla (concretament, de graduated reciprocation in tension reduction),

·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada;

·tot i que no té gaire ús, pot ajudar, en determinats contextos, a aclarir el sentit de la sigla i del concepte;

·en altres llengües també es documenten designacions descriptives anàlogues;

·té el vistiplau dels especialistes.

D'acord amb els usos vacil·lants documentats, la forma GRIT s'aprova amb doble gènere, masculí o femení. S'aprova, d'altra banda, com a forma principal respecte de la denominació desenvolupada, malgrat que aquesta solució no és habitual, perquè és pràcticament l'única forma que té ús.

Quant a la forma desenvolupada, s'ha descartat reducció gradual de la tensió en favor de reducció recíproca i gradual de la tensió, que es considera una solució més precisa. També s'ha descartat reciprocitat gradual en la reducció de la tensió, malgrat que seria una denominació més fidel a la forma anglesa, perquè, com a designació d'un mètode o d'una estratègia, el nucli reducció es considera més escaient que reciprocitat, que remet més aviat a una qualitat o una condició.

[Acta 621, 19 de maig de 2017]

ca reduflació, n f
es reduflación, n f
fr rétréciflation, n f
fr shrinkflation, n f
it shrinkflation, n f
pt reduflação, n f
en shrinkflation, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Empresa > Màrqueting. Comercialització, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès**

Definició

Acció d'un fabricant de reduir la mida o el pes d'un producte comercial a la venda, sovint un producte alimentari o un producte de neteja, sense abaratir-ne el preu, amb l'objectiu de compensar l'increment dels costos de producció.

Nota

La denominació reduflació és un mot creuat format a partir de reduir i inflació. És un calc de l'anglès shrinkflation.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme reduflació

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma reduflació.

Criteris aplicats

·És un calc de la forma anglesa shrinkflation, format a partir del verb reduir (en anglès to shrink) i el segment flació, present en inflació.

·Altres denominacions del mateix camp semàntic segueixen el mateix patró de formació (estagflació, biflació, reflació, etc.).

·És una forma ja documentada en català i té l'aval dels especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües també es documenta el calc de l'anglès.

Es descarten les formes reductiflació i reduïflació perquè no es documenten, s'allunyen de la forma més coneguda i, des del punt de vista lingüístic, no semblen preferibles a reduflació, tenint en compte que els formants reducti- i reduï- no funcionen autònomament en català.

[Acta 670, 11 de novembre de 2020]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota