Neoloteca

ca despenjat | despenjada, n m, f
ca llepacèrcols [BÀSQUET], n m, f sin. compl.
es palomero | palomera, n m, f
fr renard des surfaces [FUTBOL], n m, f
en cherry picker, n
en fox in the box [FUTBOL], n
en goal hanger [FUTBOL], n var. ling.
en goalhanger [FUTBOL], n var. ling.
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**

Esport > Esports de pilota, **Denominació catalana 1: Forma verbal lexicalitzada**, **Denominació catalana 2: Compost patrimonial nominal (V+N)**

Definició

Jugador que se situa en una posició molt avançada en el camp de joc o la pista de joc, desentenent-se de la defensa, per poder culminar ràpidament una possible jugada de contraatac.

Nota

1. La funció del despenjat o la despenjada és coneguda sobretot en futbol i bàsquet, tot i que es pot donar en qualsevol esport de pilota d'equip en què els dos equips comparteixin l'àrea de joc (per exemple, el futbol sala, l'handbol o l'hoquei).
2. Actualment no se sol reservar una posició en l'esquema de joc per al despenjat o la despenjada, ja que en general s'exigeix a tots els jugadors que participin també en tasques defensives i, a més, alguns esports tenen normes específiques per a evitar-ho (com ara el fora de joc en futbol). Tot i això, encara s'hi recorre com a estratègia en partits que no són de màxim nivell o com a solució puntual a determinades situacions.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme despenjat | despenjada (sin. compl. llepacèrcols)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les denominacions despenjat | despenjada com a sinònim principal i llepacèrcols com a sinònim complementari.

Criteris aplicats

Pel que fa a despenjat | despenjada:

·És una forma neològica breu d'origen metafòric, creada en català, que es basa en la lexicalització com a nom del participi del verb despenjar(-se), en el sentit 'quedar-se endarrerit respecte al grup majoritari en el transcurs d'una cursa'. (Aquesta accepció no figura en els diccionaris de llengua general però sí en el Diccionari general de l'esport del TERMCAT.)

·L'absència de referències a un element o una zona concrets del camp de joc (la porteria, la cistella, l'àrea, etc.) fa que pugui ser vàlida per a tots els esports de pilota d'equip.

·És una de les propostes més votades en una enquesta de Catalunya Ràdio als seus oients.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

Pel que fa a llepacèrcols:

·És una forma neològica breu d'origen metafòric, creada en català, que està constituïda per una forma del verb llepar (amb el sentit aproximat 'fregar', 'tocar lleument') i el nom cèrcol (l'anella d'una cistella de bàsquet), per a indicar, exageradament, que el jugador passa el partit a tocar de la cistella contrària.

·Es proposa com a sinònim complementari perquè la presència del nom cèrcol fa que només pugui ser vàlida per al bàsquet i no per a tots els esports.

·És una de les propostes més votades en una enquesta de Catalunya Ràdio als seus oients.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

Formes desestimades

*acampat | *acampada (forma metafòrica creada com a lexicalització d'un participi) i *esquirol (ús metafòric):

·Són formes poc transparents semànticament, perquè la relació metafòrica establerta no és evident.

·Són formes poc adequades a un context formal, per la seva naturalesa metafòrica no evident, que més aviat en fa una forma de tipus lúdic apta sobretot per a un registre col·loquial.

·Els especialistes consultats s'hi mostren en desacord.

[Acta 683, 4 d'octubre de 2021]

ca llepassa, n f
es madero
fr liteau
it schiacciole
en lumber

Construcció

Definició

Tros de fusta que s'utilitza per a clavar i subjectar dues peces de fusta o per a completar el gruix d'una peça de fusta.

ca lletra tipogràfica, n f
ca família tipogràfica, n f sin. compl.
es familia, n f
es familia tipográfica, n f
es letra, n f
es letra tipográfica, n f
fr police, n f
fr police d'écriture, n f
fr police de caractères, n f
en digital typeface, n
en face, n
en family, n
en font family, n
en type family, n
en typeface, n
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Indústria > Arts gràfiques. Edició, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició

Conjunt d'estils de lletra amb una denominació comuna que comparteixen uns trets de disseny determinats, especialment el contrast entre els traços fins i els gruixuts, l'altura de la x o la classe de serif.

Nota

1. Són exemples de lletres tipogràfiques Arial, Garamond o Times New Roman.
2. Una lletra tipogràfica pot contenir un sol estil de lletra o diversos. Una lletra tipogràfica amb un gran nombre d'estils s'anomena superfamília tipogràfica. Les lletres tipogràfiques poden pertànyer a una classe tipogràfica concreta (per exemple, la romana antiga, la romana moderna, la lletra de pal sec o l'egípcia) o bé a diverses.
3. La denominació família tipogràfica s'utilitza sobretot en l'àmbit del disseny especialitzat i de la classificació tipogràfica.
4. Les denominacions lletra tipogràfica i família tipogràfica es redueixen sovint, segons el context, a lletra i família, respectivament.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme letra tipogràfica (sin. compl. família tipogràfica)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les denominacions lletra tipògrafica i família tipogràfica, com a sinònimes (família tipogràfica com a sinònim complementari).

Criteris aplicats

·Totes dues són formes lingüísticament adequades: el diccionari normatiu ja recull família amb aquest sentit específic ("Conjunt de caràcters gràfics que corresponen a un mateix disseny, que inclou diversos cossos i variants"), i lletra és una forma també utilitzada i reivindicada per experts reconeguts del sector com a denominació corrent del concepte.(1) L'adjectiu tipogràfica darrere de lletra i de família, per bé que pot ser prescindible segons el context, afegeix precisió a aquestes dues formes i permet cenyir-les a l'àmbit de la impremta.

·Pel que fa específicament a lletra tipogràfica, cal tenir present que el diccionari normatiu documenta alguns exemples d'ús (lletra gòtica, lletra beneventana, lletra itàlica, etc.) en què lletra s'utilitza, de fet, amb aquest significat, encara que el diccionari l'equipara al sentit 2 de escriptura ("Manera d'escriure quant al sistema de caràcters adoptats, quant a llur forma, quant al traçat").

·La forma família tipògràfica és la denominació utilitzada en contextos especialitzats, de disseny tipogràfic, i també, sobretot, en l'àmbit de la classificació tipogràfica; té un ús internacional.

·La forma lletra tipògràfica, al seu torn, és més acostada a l'ús quotidià i general, i per aquest motiu s'aprova com a forma preferent. També es documenta, anàlogament, en castellà.

·Els especialistes consultats donen el vistiplau a aquesta doble denominació.

Formes desestimades

Es descarta la forma tipus de lletra, aplicada de vegades a aquest concepte, perquè es considera una denominació impròpia i poc precisa. Ha estat bandejada, de fet, per experts reconeguts del sector.

Es desestima també la forma font, encara que de vegades s'utilitza amb aquest sentit, perquè estrictament fa referència a un altre concepte del mateix àmbit.

Finalment, també s'ha descartat, d'acord amb els especialistes, la forma escriptura, que és sinònim de lletra però en un sentit menys especialitzat (en el sentit de "Manera d'escriure").

(1)Vegeu, per exemple, Josep M. Pujol: "Utilitzo el terme lletra com a equivalent de l'anglès typeface. Es tracta d'una accepció corrent i completament satisfactòria de la paraula, que fóra bo que tingués cabuda explícita en el diccionari normatiu, per a la qual cosa només caldria actualitzar una de les accepcions ja existents, la mateixa que utilitzem quan parlem, referint-nos a l'escriptura manual, de lletra anglesa o lletra carolina. La Times New Roman o l'Arial, per exemple, així, sense més precisions, són lletres: una categoria ideal aplicable a tots i cadascun dels signes tipogràfics que comparteixen un mateix patró formal. En l'ús corrent és habitual la confusió entre font i lletra, amb utilització abusiva del primer terme" (PUJOL, J.M. "L'escriptura tipogràfica, 2: Tipografia de qualitat". Llengua i Ús (2002), núm. 23, p. 25-36."

[Acta 663, 6 de maig de 2020]

ca comaratge, n m
ca llevadoria, n f
es partería
fr sage-femmerie
en midwifery

Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia

Definició

Professió de la persona facultada per a assistir la dona en el moment del part i assessorar-la sobre qüestions relatives a la maternitat, el part, el puerperi, la planificació familiar, la menopausa i el climateri.

ca llicència, n f
es licencia, n f
fr licence, n f
en licence, n
en license, n

Dret mercantil

Definició

Autorització que el titular d'un dret concedeix a algú altre per a explotar aquest dret d'acord amb unes condicions determinades, sigui per a la fabricació, l'aprofitament o l'ús d'una cosa.

Nota

1. Són objecte de llicència, per exemple, les patents, els models d'utilitat o els dissenys industrials, dins l'àmbit de la propietat industrial, i el programari, dins l'àmbit de la propietat intel·lectual.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llicenciar, llicència, contracte de llicència, llicenciador | llicenciadora (sin. llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària:

S'aprova el verb llicenciar com a verb transitiu amb el sentit d'autoritzar l'explotació d'un dret (i, per tant, amb un objecte directe referit al dret específic que s'autoritza), juntament amb les formes semànticament relacionades llicència, contracte de llicència, llicenciador | llicenciadora (amb el sinònim llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària, pels motius següents:

Pel que fa al verb llicenciar,

·pot considerar-se una evolució semàntica i sintàctica del verb llicenciar normatiu, potser amb influència dels usos en altres llengües però lingüísticament possible també des del català mateix;

·el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (1) ja recull usos transitius de llicenciar que van més enllà dels documentats al diccionari normatiu i que tenen una certa relació amb el sentit aprovat aquí, si bé no hi coincideixen plenament; (2)

·ha donat lloc a les formes semànticament relacionades llicenciador | llicenciadora (o llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària, molt esteses;

·és una forma força utilitzada amb aquest sentit en contextos especialitzats i els experts, en general, n'avalen l'ús;

·en anglès i en altres llengües romàniques (castellà, italià i portuguès) es fa un ús idèntic del verb anàleg, que ja es documenta amb aquest sentit i aquesta mateixa estructura sintàctica en diccionaris generals d'aquestes llengües.

Pel que fa als substantius llicència i contracte de llicència,

·són formes lingüísticament adequades: llicència és una forma recollida al diccionari normatiu amb un significat similar ("Autorització atorgada per l'Administració per a la realització d'activitats sotmeses per l'ordenament jurídic a aquest requisit previ"), del qual, per extensió, deriva l'aprovat aquí, i contracte de llicència és una forma explicativa, creada sobre el nucli contracte (un document en què s'estableixen uns acords de compliment obligatori entre dues o més parts), tenint en compte aquest nou sentit de llicència;

·totes dues formes estan plenament implantades, en català i (les formes anàlogues) en altres llengües.

Quant a llicenciador | llicenciadora i al sinònim llicenciant,

·són formes lingüísticament adequades, totes dues derivades del verb llicenciar: llicenciador | llicenciadora, a partir del sufix -dor, -dora (del llatí -tor, -toris), que indica l'agent de l'acció (com arrendador, prestador, adjudicador, consignador, etc.), i llicenciant, a partir del sufix -ant (-anta) (dels participis de present del llatí, acabats en -ans, -antis), que també indica la persona que fa l'acció (com acceptant, actuant, adoptant, estudiant, parlant, etc.);

·totes dues són formes documentades, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques, i utilitzades amb normalitat pels especialistes;

·en altres llengües romàniques s'utilitzen les formes anàlogues.

Finalment, pel que fa a la forma llicenciatari | llicenciatària,

·és també una forma lingüísticament adequada, derivada del verb llicenciar a partir del sufix
-atari, -atària (del llatí -atarius, -a), que designa la persona que rep una cosa o a favor de la qual es fa alguna cosa (com prestatari, arrendatari, adjudicatari, consignatari, etc.);

·es documenta àmpliament, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques, i és utilitzada amb normalitat pels especialistes;

·en altres llengües romàniques s'utilitza la forma anàloga.

(1) Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2016]. <<dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>>

(2) El diccionari normatiu recull llicenciar com a verb transitiu, però aplicat només a persones, amb el sentit d'eximir algú del servei que prestava (llicenciar un soldat, per exemple), o bé de donar a algú el grau de llicenciat (llicenciar un estudiant, per exemple). Al Diccionari descriptiu, en canvi, s'hi recullen també, entre d'altres, els usos següents: "5a [Algú, una autoritat] autoritzar [algú altre] per a fer una cosa" i també "5b. [Algú] donar validesa a [una cosa]."

[Acta 636, 9 de maig de 2018]

ca llicenciador | llicenciadora, n m, f
ca llicenciant, n m, f
es licenciador | licenciadora, n m, f
es licenciante, n m, f
fr bailleur de licence | bailleresse de licence, n m, f
fr concédant de licence | concédante de licence, n m, f
fr donneur de licence | donneuse de licence, n m, f
it licenziante, n m, f
it licenziatore | licenziatrice, n m, f
en licenser, n
en licensor, n

Dret mercantil

Definició

Titular d'un dret que autoritza algú altre a explotar aquest dret d'acord amb un contracte de llicència.

Nota

1. La persona autoritzada és el llicenciatari o la llicenciatària.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llicenciar, llicència, contracte de llicència, llicenciador | llicenciadora (sin. llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària:

S'aprova el verb llicenciar com a verb transitiu amb el sentit d'autoritzar l'explotació d'un dret (i, per tant, amb un objecte directe referit al dret específic que s'autoritza), juntament amb les formes semànticament relacionades llicència, contracte de llicència, llicenciador | llicenciadora (amb el sinònim llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària, pels motius següents:

Pel que fa al verb llicenciar,

·pot considerar-se una evolució semàntica i sintàctica del verb llicenciar normatiu, potser amb influència dels usos en altres llengües però lingüísticament possible també des del català mateix;

·el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (1) ja recull usos transitius de llicenciar que van més enllà dels documentats al diccionari normatiu i que tenen una certa relació amb el sentit aprovat aquí, si bé no hi coincideixen plenament; (2)

·ha donat lloc a les formes semànticament relacionades llicenciador | llicenciadora (o llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària, molt esteses;

·és una forma força utilitzada amb aquest sentit en contextos especialitzats i els experts, en general, n'avalen l'ús;

·en anglès i en altres llengües romàniques (castellà, italià i portuguès) es fa un ús idèntic del verb anàleg, que ja es documenta amb aquest sentit i aquesta mateixa estructura sintàctica en diccionaris generals d'aquestes llengües.

Pel que fa als substantius llicència i contracte de llicència,

·són formes lingüísticament adequades: llicència és una forma recollida al diccionari normatiu amb un significat similar ("Autorització atorgada per l'Administració per a la realització d'activitats sotmeses per l'ordenament jurídic a aquest requisit previ"), del qual, per extensió, deriva l'aprovat aquí, i contracte de llicència és una forma explicativa, creada sobre el nucli contracte (un document en què s'estableixen uns acords de compliment obligatori entre dues o més parts), tenint en compte aquest nou sentit de llicència;

·totes dues formes estan plenament implantades, en català i (les formes anàlogues) en altres llengües.

Quant a llicenciador | llicenciadora i al sinònim llicenciant,

·són formes lingüísticament adequades, totes dues derivades del verb llicenciar: llicenciador | llicenciadora, a partir del sufix -dor, -dora (del llatí -tor, -toris), que indica l'agent de l'acció (com arrendador, prestador, adjudicador, consignador, etc.), i llicenciant, a partir del sufix -ant (-anta) (dels participis de present del llatí, acabats en -ans, -antis), que també indica la persona que fa l'acció (com acceptant, actuant, adoptant, estudiant, parlant, etc.);

·totes dues són formes documentades, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques, i utilitzades amb normalitat pels especialistes;

·en altres llengües romàniques s'utilitzen les formes anàlogues.

Finalment, pel que fa a la forma llicenciatari | llicenciatària,

·és també una forma lingüísticament adequada, derivada del verb llicenciar a partir del sufix
-atari, -atària (del llatí -atarius, -a), que designa la persona que rep una cosa o a favor de la qual es fa alguna cosa (com prestatari, arrendatari, adjudicatari, consignatari, etc.);

·es documenta àmpliament, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques, i és utilitzada amb normalitat pels especialistes;

·en altres llengües romàniques s'utilitza la forma anàloga.

(1) Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2016]. <<dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>>

(2) El diccionari normatiu recull llicenciar com a verb transitiu, però aplicat només a persones, amb el sentit d'eximir algú del servei que prestava (llicenciar un soldat, per exemple), o bé de donar a algú el grau de llicenciat (llicenciar un estudiant, per exemple). Al Diccionari descriptiu, en canvi, s'hi recullen també, entre d'altres, els usos següents: "5a [Algú, una autoritat] autoritzar [algú altre] per a fer una cosa" i també "5b. [Algú] donar validesa a [una cosa]."

[Acta 636, 9 de maig de 2018]

ca llicenciador | llicenciadora, n m, f
ca llicenciant, n m, f
es licenciador | licenciadora, n m, f
es licenciante, n m, f
fr bailleur de licence | bailleresse de licence, n m, f
fr concédant de licence | concédante de licence, n m, f
fr donneur de licence | donneuse de licence, n m, f
it licenziante, n m, f
it licenziatore | licenziatrice, n m, f
en licenser, n
en licensor, n

Dret mercantil

Definició

Titular d'un dret que autoritza algú altre a explotar aquest dret d'acord amb un contracte de llicència.

Nota

1. La persona autoritzada és el llicenciatari o la llicenciatària.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llicenciar, llicència, contracte de llicència, llicenciador | llicenciadora (sin. llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària:

S'aprova el verb llicenciar com a verb transitiu amb el sentit d'autoritzar l'explotació d'un dret (i, per tant, amb un objecte directe referit al dret específic que s'autoritza), juntament amb les formes semànticament relacionades llicència, contracte de llicència, llicenciador | llicenciadora (amb el sinònim llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària, pels motius següents:

Pel que fa al verb llicenciar,

·pot considerar-se una evolució semàntica i sintàctica del verb llicenciar normatiu, potser amb influència dels usos en altres llengües però lingüísticament possible també des del català mateix;

·el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (1) ja recull usos transitius de llicenciar que van més enllà dels documentats al diccionari normatiu i que tenen una certa relació amb el sentit aprovat aquí, si bé no hi coincideixen plenament; (2)

·ha donat lloc a les formes semànticament relacionades llicenciador | llicenciadora (o llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària, molt esteses;

·és una forma força utilitzada amb aquest sentit en contextos especialitzats i els experts, en general, n'avalen l'ús;

·en anglès i en altres llengües romàniques (castellà, italià i portuguès) es fa un ús idèntic del verb anàleg, que ja es documenta amb aquest sentit i aquesta mateixa estructura sintàctica en diccionaris generals d'aquestes llengües.

Pel que fa als substantius llicència i contracte de llicència,

·són formes lingüísticament adequades: llicència és una forma recollida al diccionari normatiu amb un significat similar ("Autorització atorgada per l'Administració per a la realització d'activitats sotmeses per l'ordenament jurídic a aquest requisit previ"), del qual, per extensió, deriva l'aprovat aquí, i contracte de llicència és una forma explicativa, creada sobre el nucli contracte (un document en què s'estableixen uns acords de compliment obligatori entre dues o més parts), tenint en compte aquest nou sentit de llicència;

·totes dues formes estan plenament implantades, en català i (les formes anàlogues) en altres llengües.

Quant a llicenciador | llicenciadora i al sinònim llicenciant,

·són formes lingüísticament adequades, totes dues derivades del verb llicenciar: llicenciador | llicenciadora, a partir del sufix -dor, -dora (del llatí -tor, -toris), que indica l'agent de l'acció (com arrendador, prestador, adjudicador, consignador, etc.), i llicenciant, a partir del sufix -ant (-anta) (dels participis de present del llatí, acabats en -ans, -antis), que també indica la persona que fa l'acció (com acceptant, actuant, adoptant, estudiant, parlant, etc.);

·totes dues són formes documentades, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques, i utilitzades amb normalitat pels especialistes;

·en altres llengües romàniques s'utilitzen les formes anàlogues.

Finalment, pel que fa a la forma llicenciatari | llicenciatària,

·és també una forma lingüísticament adequada, derivada del verb llicenciar a partir del sufix
-atari, -atària (del llatí -atarius, -a), que designa la persona que rep una cosa o a favor de la qual es fa alguna cosa (com prestatari, arrendatari, adjudicatari, consignatari, etc.);

·es documenta àmpliament, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques, i és utilitzada amb normalitat pels especialistes;

·en altres llengües romàniques s'utilitza la forma anàloga.

(1) Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2016]. <<dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>>

(2) El diccionari normatiu recull llicenciar com a verb transitiu, però aplicat només a persones, amb el sentit d'eximir algú del servei que prestava (llicenciar un soldat, per exemple), o bé de donar a algú el grau de llicenciat (llicenciar un estudiant, per exemple). Al Diccionari descriptiu, en canvi, s'hi recullen també, entre d'altres, els usos següents: "5a [Algú, una autoritat] autoritzar [algú altre] per a fer una cosa" i també "5b. [Algú] donar validesa a [una cosa]."

[Acta 636, 9 de maig de 2018]

ca llicenciar, v tr
es licenciar, v tr
fr accorder une licence [pour], v prep
fr concéder une licence [pour], v prep
it licenziare, v tr
pt licenciar, v tr
en license, to, v tr

Dret mercantil

Definició

Autoritzar, d'acord amb un contracte de llicència, l'explotació d'un dret del qual es té la titularitat, sigui per a la fabricació, l'aprofitament o l'ús d'una cosa.

Nota

1.Es poden llicenciar, per exemple, patents, models d'utilitat o dissenys industrials, dins l'àmbit de la propietat industrial, o el programari, dins l'àmbit de la propietat intel·lectual.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llicenciar, llicència, contracte de llicència, llicenciador | llicenciadora (sin. llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària:

S'aprova el verb llicenciar com a verb transitiu amb el sentit d'autoritzar l'explotació d'un dret (i, per tant, amb un objecte directe referit al dret específic que s'autoritza), juntament amb les formes semànticament relacionades llicència, contracte de llicència, llicenciador | llicenciadora (amb el sinònim llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària, pels motius següents:

Pel que fa al verb llicenciar,

·pot considerar-se una evolució semàntica i sintàctica del verb llicenciar normatiu, potser amb influència dels usos en altres llengües però lingüísticament possible també des del català mateix;

·el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (1) ja recull usos transitius de llicenciar que van més enllà dels documentats al diccionari normatiu i que tenen una certa relació amb el sentit aprovat aquí, si bé no hi coincideixen plenament; (2)

·ha donat lloc a les formes semànticament relacionades llicenciador | llicenciadora (o llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària, molt esteses;

·és una forma força utilitzada amb aquest sentit en contextos especialitzats i els experts, en general, n'avalen l'ús;

·en anglès i en altres llengües romàniques (castellà, italià i portuguès) es fa un ús idèntic del verb anàleg, que ja es documenta amb aquest sentit i aquesta mateixa estructura sintàctica en diccionaris generals d'aquestes llengües.

Pel que fa als substantius llicència i contracte de llicència,

·són formes lingüísticament adequades: llicència és una forma recollida al diccionari normatiu amb un significat similar ("Autorització atorgada per l'Administració per a la realització d'activitats sotmeses per l'ordenament jurídic a aquest requisit previ"), del qual, per extensió, deriva l'aprovat aquí, i contracte de llicència és una forma explicativa, creada sobre el nucli contracte (un document en què s'estableixen uns acords de compliment obligatori entre dues o més parts), tenint en compte aquest nou sentit de llicència;

·totes dues formes estan plenament implantades, en català i (les formes anàlogues) en altres llengües.

Quant a llicenciador | llicenciadora i al sinònim llicenciant,

·són formes lingüísticament adequades, totes dues derivades del verb llicenciar: llicenciador | llicenciadora, a partir del sufix -dor, -dora (del llatí -tor, -toris), que indica l'agent de l'acció (com arrendador, prestador, adjudicador, consignador, etc.), i llicenciant, a partir del sufix -ant (-anta) (dels participis de present del llatí, acabats en -ans, -antis), que també indica la persona que fa l'acció (com acceptant, actuant, adoptant, estudiant, parlant, etc.);

·totes dues són formes documentades, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques, i utilitzades amb normalitat pels especialistes;

·en altres llengües romàniques s'utilitzen les formes anàlogues.

Finalment, pel que fa a la forma llicenciatari | llicenciatària,

·és també una forma lingüísticament adequada, derivada del verb llicenciar a partir del sufix
-atari, -atària (del llatí -atarius, -a), que designa la persona que rep una cosa o a favor de la qual es fa alguna cosa (com prestatari, arrendatari, adjudicatari, consignatari, etc.);

·es documenta àmpliament, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques, i és utilitzada amb normalitat pels especialistes;

·en altres llengües romàniques s'utilitza la forma anàloga.

(1) Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2016]. <<dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>>

(2) El diccionari normatiu recull llicenciar com a verb transitiu, però aplicat només a persones, amb el sentit d'eximir algú del servei que prestava (llicenciar un soldat, per exemple), o bé de donar a algú el grau de llicenciat (llicenciar un estudiant, per exemple). Al Diccionari descriptiu, en canvi, s'hi recullen també, entre d'altres, els usos següents: "5a [Algú, una autoritat] autoritzar [algú altre] per a fer una cosa" i també "5b. [Algú] donar validesa a [una cosa]."

[Acta 636, 9 de maig de 2018]

ca llicenciatari | llicenciatària, n m, f
es licenciatario | licenciataria, n m, f
fr concessionnaire de licence, n m, f
it licenziatario | licenziataria, n m, f
en licensee, n

Dret mercantil

Definició

Persona autoritzada pel titular d'un dret a explotar aquest dret d'acord amb un contracte de llicència.

Nota

1. La persona que autoritza és el llicenciador o la llicenciadora, o el llicenciant o la llicenciant.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llicenciar, llicència, contracte de llicència, llicenciador | llicenciadora (sin. llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària:

S'aprova el verb llicenciar com a verb transitiu amb el sentit d'autoritzar l'explotació d'un dret (i, per tant, amb un objecte directe referit al dret específic que s'autoritza), juntament amb les formes semànticament relacionades llicència, contracte de llicència, llicenciador | llicenciadora (amb el sinònim llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària, pels motius següents:

Pel que fa al verb llicenciar,

·pot considerar-se una evolució semàntica i sintàctica del verb llicenciar normatiu, potser amb influència dels usos en altres llengües però lingüísticament possible també des del català mateix;

·el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (1) ja recull usos transitius de llicenciar que van més enllà dels documentats al diccionari normatiu i que tenen una certa relació amb el sentit aprovat aquí, si bé no hi coincideixen plenament; (2)

·ha donat lloc a les formes semànticament relacionades llicenciador | llicenciadora (o llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària, molt esteses;

·és una forma força utilitzada amb aquest sentit en contextos especialitzats i els experts, en general, n'avalen l'ús;

·en anglès i en altres llengües romàniques (castellà, italià i portuguès) es fa un ús idèntic del verb anàleg, que ja es documenta amb aquest sentit i aquesta mateixa estructura sintàctica en diccionaris generals d'aquestes llengües.

Pel que fa als substantius llicència i contracte de llicència,

·són formes lingüísticament adequades: llicència és una forma recollida al diccionari normatiu amb un significat similar ("Autorització atorgada per l'Administració per a la realització d'activitats sotmeses per l'ordenament jurídic a aquest requisit previ"), del qual, per extensió, deriva l'aprovat aquí, i contracte de llicència és una forma explicativa, creada sobre el nucli contracte (un document en què s'estableixen uns acords de compliment obligatori entre dues o més parts), tenint en compte aquest nou sentit de llicència;

·totes dues formes estan plenament implantades, en català i (les formes anàlogues) en altres llengües.

Quant a llicenciador | llicenciadora i al sinònim llicenciant,

·són formes lingüísticament adequades, totes dues derivades del verb llicenciar: llicenciador | llicenciadora, a partir del sufix -dor, -dora (del llatí -tor, -toris), que indica l'agent de l'acció (com arrendador, prestador, adjudicador, consignador, etc.), i llicenciant, a partir del sufix -ant (-anta) (dels participis de present del llatí, acabats en -ans, -antis), que també indica la persona que fa l'acció (com acceptant, actuant, adoptant, estudiant, parlant, etc.);

·totes dues són formes documentades, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques, i utilitzades amb normalitat pels especialistes;

·en altres llengües romàniques s'utilitzen les formes anàlogues.

Finalment, pel que fa a la forma llicenciatari | llicenciatària,

·és també una forma lingüísticament adequada, derivada del verb llicenciar a partir del sufix
-atari, -atària (del llatí -atarius, -a), que designa la persona que rep una cosa o a favor de la qual es fa alguna cosa (com prestatari, arrendatari, adjudicatari, consignatari, etc.);

·es documenta àmpliament, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques, i és utilitzada amb normalitat pels especialistes;

·en altres llengües romàniques s'utilitza la forma anàloga.

(1) Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2016]. <<dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>>

(2) El diccionari normatiu recull llicenciar com a verb transitiu, però aplicat només a persones, amb el sentit d'eximir algú del servei que prestava (llicenciar un soldat, per exemple), o bé de donar a algú el grau de llicenciat (llicenciar un estudiant, per exemple). Al Diccionari descriptiu, en canvi, s'hi recullen també, entre d'altres, els usos següents: "5a [Algú, una autoritat] autoritzar [algú altre] per a fer una cosa" i també "5b. [Algú] donar validesa a [una cosa]."

[Acta 636, 9 de maig de 2018]

ca lligació, n f
es ligación
fr épissage
fr ligature
en ligation

Ciències de la vida > Genètica

Definició

Formació covalent entre els extrems d'una molècula de DNA que permet de reunir dues molècules de DNA en una de sola, bé mitjançant un pont fosfodièster entre els residus terminals de desoxiribosa, bé formant una molècula circular de DNA per enllaç dels extrems d'un segment lineal.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició