Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  transgènesi, n f
  • es  transgénesis
  • fr  transgénèse
  • fr  transgénose
  • en  transgenesis
  • en  transgenosis

Ciències de la vida > Genètica

Definición
Modificació genètica consistent a introduir en el genoma d'un organisme un o més gens d'una altra espècie.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes transgènesi i transgèn:

    S'aproven els termes transgènesi i transgèn pels motius següents:

    ·són formes utilitzades ja amb normalitat i des de fa temps en l'àmbit de la genètica;

    ·es documenten en nombrosos textos especialitzats i també en obres terminològiques;

    ·si bé probablement tenen origen anglès, són denominacions també ben formades en català i semànticament adequades, construïdes respectivament sobre els nuclis d'origen grec gènesi ("Generació", segons el diccionari normatiu) i gen ("Fragment de cromosoma en què es troba codificada una unitat d'informació genètica"), amb adjunció del prefix llatí trans-, que significa 'dellà';

    ·són denominacions formalment emparentades amb l'adjectiu ja normatiu transgènic -a;

    ·es documenten, paral·lelament, en la resta de llengües veïnes;

    ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    [Acta 545, 19 d'abril de 2012]
  • ca  transgènic -a, adj
  • es  transgénico
  • fr  transgénique
  • it  transgenico
  • en  transgenic
  • de  transgen

Ciències de la vida > Genètica

Definición
Que ha estat produït a partir de la introducció de DNA d'una altra espècie en el seu genoma.
  • ca  transició assistencial, n f
  • es  transición asistencial, n f
  • en  care transition, n
  • en  transfer of care, n

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, Sociologia > Serveis socials

Definición
Procés de transferència d'una persona atesa entre ubicacions, serveis, nivells d'atenció o àmbits assistencials diferents.
  • ca  transició rugosa, n f
  • es  transición rugosa, n f
  • fr  transition rugueuse, n f
  • en  roughening transition, n

Física

Definición
Canvi d'una superfície cap a un estat més rugós per mitjà d'una rugosificació.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes rugosificació, juntament amb els termes relacionats rugositat i transició rugosa, pels motius següents:

    Pel que fa a rugosificació,

    ·és una denominació formalment adequada i motivada semànticament; està creada sobre l'adjectiu rugós -osa ("Que presenta rugositats", segons el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (1), i rugositat és, segons aquest mateix diccionari, una "Petita prominència que presenta la superfície d'una cosa, separada de les altres prominències per solcs fins") amb afegiment dels sufixos d'origen llatí -ific(ar), que significa 'convertir en', i -ció, que indica 'acció i efecte de';

    ·si bé és una forma neològica, que no es documenta encara als diccionaris catalans, segueix el paral·lelisme formal i semàntic de substantius ja consolidats com ara densificació o solidificació;

    ·en francès i castellà es documenten designacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a rugositat,

    ·és la forma utilitzada amb normalitat per a designar aquest concepte;

    ·es documenta ja en fonts especialitzades i lexicogràfiques amb aquest sentit;

    ·és una denominació formalment i semànticament adequada, anàloga a altres substantius com ara gestualitat o tonalitat, creats també sobre un nucli adjectiu (sobre gestual i tonal, respectivament, i rugositat, sobre rugós) amb el sufix -itat i amb el sentit de 'conjunt de';

    ·en les altres llengües s'utilitza la denominació anàloga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Finalment, pel que fa a transició rugosa,

    ·és una forma descriptiva, que s'identifica sense dificultats amb el concepte, i és lingüísticament adequada;

    ·en altres llengües s'utilitza la denominació anàloga;

    ·és una denominació paral·lela a la de conceptes relacionats, com ara transició vítria o transició ferromagnètica;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Es descarta el substantiu arrugament com a denominació del procés d'adquirir rugositat (finalment, rugosificació), perquè no és una forma del tot precisa: arrugament deriva del verb arrugar i remet, per tant, a l'acció de formar-se arrugues en una superfície, mentre que el concepte que es vol denominar en aquest cas no és la formació d'arrugues sinó de rugositat, és a dir, de petites irregularitats i desviacions.

    (1) Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2014].<dcc.iec.cat/ddlc/index.asp&gt;


    [Acta 570, 13 de febrer de 2014]
  • ca  transiliència, n f
  • es  transiliencia
  • fr  transilience
  • en  transilience
  • en  transiliency

Empresa

Definición
Propietat d'una innovació per a alterar sobtadament, de manera positiva o negativa, el sistema de producció i l'activitat comercial d'una empresa o organització.
  • ca  transistor d'efecte de camp orgànic, n m
  • ca  OFET, n m sigla
  • es  transistor orgánico de efecto de campo
  • fr  transistor à effet de champ organique
  • en  organic FET
  • en  organic field-effect transistor
  • en  OFET sigla

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definición
Transistor d'efecte de camp en què el canal de conducció està format per semiconductors orgànics.

Nota

  • La sigla OFET prové de l'equivalent anglès organic field-effect transistor.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

    ·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

    ·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]
  • ca  transistor electroluminescent orgànic, n m
  • ca  OLET, n m sigla
  • es  transistor emisor de luz orgánico
  • es  transistor orgánico emisor de luz
  • es  OLET sigla
  • fr  transistor organique électroluminescent
  • fr  transistor organique émissif
  • en  organic light-emitting transistor
  • en  OLET sigla

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definición
Transistor electroluminescent en què els materials actius són semiconductors orgànics, aplicable en la fabricació de pantalles d'aparells electrònics.

Nota

  • Les pantalles basades en els transistors electroluminescents orgànics es consideren una evolució de les pantalles basades en els díodes electroluminescents orgànics.
  • La sigla OLET prové de l'equivalent anglès organic light-emitting transistor.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

    ·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

    ·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]
  • ca  circulació, n f
  • ca  trànsit, n m
  • es  circulación
  • es  tráfico
  • fr  circulation
  • fr  trafic
  • en  traffic

Transports > Transport per carretera

Definición
Desplaçament de vehicles, vianants o animals per les vies de comunicació.

Nota

  • Tot i la sinonímia d'aquestes dues denominacions, es constata la tendència a crear noves denominacions complexes amb trànsit si el concepte que designen implica relació amb el pas de vehicles per un punt determinat (per exemple, volum de trànsit) i, en canvi, a utilitzar preferentment circulació si fa referència a una noció més general (per exemple, permís de circulació).
  • ca  trànsit d'aparcament, n m
  • ca  trànsit d'agitació, n m sin. compl.
  • es  tráfico de agitación, n m
  • en  cruising for parking, n

Transports > Mobilitat

Definición
Conjunt dels moviments més o menys circulars que descriuen els vehicles en l'interior d'una zona quan van buscant un lloc per a aparcar.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme trànsit d'aparcament (sin. compl. trànsit d'agitació):

    S'aprova la denominació trànsit d'aparcament, amb el sinònim complementari trànsit d'agitació, pels motius següents:

    Pel que fa al nom trànsit d'aparcament,

    ·és una forma neològica sintètica i transparent, ja que suma el nucli trànsit (al diccionari normatiu, "L'anar i venir de les persones, vehicles, etc., per la via pública") i el complement d'aparcament, per a indicar la causa d'aquest trànsit;

    ·es considera que la transparència de la forma contraresta el fet de no incloure cap referència al caràcter de destorb d'aquest tipus de trànsit;

    ·té l'aval d'alguns dels especialistes consultats.

    Pel que fa al sinònim complementari trànsit d'agitació,

    ·és una forma justificada des d'un punt de vista semàntic, ja que suma el nucli trànsit i el complement d'agitació, aplicat amb sentit metafòric per a indicar el moviment desordenat dels vehicles al voltant d'un punt central i per a subratllar la ineficiència d'aquest trànsit, que es mou (s'agita) però no resol cap necessitat de desplaçament;

    ·es documenta àmpliament en textos especialitzats dels organismes de gestió de la mobilitat, tant d'àmbit nacional i metropolità com d'àmbit municipal, i també en mitjans de comunicació generalistes;

    ·té l'aval dels especialistes.

    Es descarten les alternatives mobilitat d'aparcament i mobilitat d'agitació perquè tenen l'inconvenient d'anomenar mobilitat (és a dir, conjunt de desplaçaments o moviments de trasllat entre dos punts) el que en realitat no és més que un simple anar i venir al voltant d'un mateix punt.

    [Acta 599, 16 de desembre de 2015]
  • ca  trànsit d'aparcament, n m
  • ca  trànsit d'agitació, n m sin. compl.
  • es  tráfico de agitación, n m
  • en  cruising for parking, n

Transports > Mobilitat

Definición
Conjunt dels moviments més o menys circulars que descriuen els vehicles en l'interior d'una zona quan van buscant un lloc per a aparcar.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme trànsit d'aparcament (sin. compl. trànsit d'agitació):

    S'aprova la denominació trànsit d'aparcament, amb el sinònim complementari trànsit d'agitació, pels motius següents:

    Pel que fa al nom trànsit d'aparcament,

    ·és una forma neològica sintètica i transparent, ja que suma el nucli trànsit (al diccionari normatiu, "L'anar i venir de les persones, vehicles, etc., per la via pública") i el complement d'aparcament, per a indicar la causa d'aquest trànsit;

    ·es considera que la transparència de la forma contraresta el fet de no incloure cap referència al caràcter de destorb d'aquest tipus de trànsit;

    ·té l'aval d'alguns dels especialistes consultats.

    Pel que fa al sinònim complementari trànsit d'agitació,

    ·és una forma justificada des d'un punt de vista semàntic, ja que suma el nucli trànsit i el complement d'agitació, aplicat amb sentit metafòric per a indicar el moviment desordenat dels vehicles al voltant d'un punt central i per a subratllar la ineficiència d'aquest trànsit, que es mou (s'agita) però no resol cap necessitat de desplaçament;

    ·es documenta àmpliament en textos especialitzats dels organismes de gestió de la mobilitat, tant d'àmbit nacional i metropolità com d'àmbit municipal, i també en mitjans de comunicació generalistes;

    ·té l'aval dels especialistes.

    Es descarten les alternatives mobilitat d'aparcament i mobilitat d'agitació perquè tenen l'inconvenient d'anomenar mobilitat (és a dir, conjunt de desplaçaments o moviments de trasllat entre dos punts) el que en realitat no és més que un simple anar i venir al voltant d'un mateix punt.

    [Acta 599, 16 de desembre de 2015]