Neoloteca

ca títol, n m
ca titular, n m
es titular
es título
fr accroche
fr claim
fr ligne de tête
fr titre
en headline

Comunicació > Publicitat

Definición

Frase que encapçala un anunci imprès, i que té les funcions de cridar l'atenció del receptor, de seleccionar el públic objectiu al qual s'adreça el missatge i d'estimular la lectura de la resta de text.

ca titulus pictus [la], n m
es titulus pictus
en titulus pictus

Història > Epigrafia. Paleografia, Història > Arqueologia

Definición

Depictus amb significat comercial pintat sobre àmfores o altres objectes.

ca temps letal 50, n m
ca TL₅₀, n m sigla
es tiempo letal 50, n m
es tiempo letal medio, n m
es TL₅₀, n m sigla
es TLM, n m sigla
fr temps létal 50, n m
fr temps létal moyen, n m
fr TL₅₀, n m sigla
fr TLM, n m sigla
en lethal time 50, n
en median lethal time, n
en LT₅₀, n sigla
en MLT, n sigla

Ciències de la vida > Bioquímica

Definición

Estimació estadística de la mitjana de l'interval de temps necessari perquè es produeixi la mort de la meitat dels organismes d'una població després de l'administració d'un agent químic o físic en una dosi o concentració concreta i en condicions definides.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes concentració letal 50 (sigla CL₅₀), concentració efectiva 50 (sigla CE₅₀), dosi letal 50 (sigla DL₅₀), dosi efectiva 50 (sigla DE₅₀), temps letal 50 (sigla TL₅₀) i temps efectiu 50 (sigla TE₅₀):

S'aproven els termes semànticament relacionats concentració letal 50, concentració efectiva 50, dosi letal 50, dosi efectiva 50, temps letal 50 i temps efectiu 50, juntament amb les formes abreujades CL₅₀, DL₅₀, CE₅₀, DE₅₀, TL₅₀ i TE₅₀, respectivament, pels motius següents:

·són les formes més utilitzades entre els especialistes per a designar aquests conceptes;

·es documenten en català en fonts especialitzades i, anàlogament, en les altres llengües veïnes;

·les formes desenvolupades són explicables des del punt de vista lingüístic i poden considerar-se adequades: concentració letal, concentració efectiva, dosi letal, dosi efectiva, temps letal i temps efectiu són sintagmes descriptius i transparents; la xifra 50, adjuntada al final de cadascun, és, al seu torn, una reducció de 50% i fa referència a la meitat dels organismes de la població tinguda en compte, és a dir, al 50% dels organismes;

·l'opció de construir les denominacions a partir de la referència explícita al percentatge de població tingut en compte (50), permet que en els casos en què aquest percentatge varia la denominació pugui ser la mateixa amb un simple canvi de la xifra final (per exemple, concentració letal 90 per a fer referència a la concentració necessària per a la mort del 90% dels organismes);

·les formes abreujades, al seu torn, són sigles corresponents a les denominacions catalanes de cadascun dels conceptes i tenen també ús entre els experts; en les altres llengües romàniques es recorre igualment a les sigles creades a partir de les denominacions de la pròpia llengua;

·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

Es descarten les solucions formades amb l'adjectiu mitjà -ana al final (concentració letal mitjana, dosi letal mitjana, etc.), malgrat que es documenten (tant en català com -les formes paral·leles- en altres llengües romàniques), perquè són semànticament inadequades, fruit d'una mala traducció de l'anglès median. Cal tenir present que mitjà -ana fa referència al concepte de mitjana aritmètica ("Quocient de la suma de valors d'un conjunt i del nombre d'elements que el formen", segons el diccionari normatiu), i que en aquest cas l'estimació estadística de les dades (de la concentració letal 50, de la concentració efectiva 50, etc.) no es fa a partir de cap mitjana aritmètica. De fet, l'anglès median(1), que tant pot tenir categoria de substantiu com d'adjectiu, no remet al concepte estadístic de mitjana, sinó al de mediana, això és, a la "Dada situada en el centre d'un conjunt de dades o d'observacions estadístiques, ordenades de menor a major, que té el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota", segons el diccionari normatiu.

També s'han descartat, malgrat tot, les formes catalanes creades amb l'adjectiu medià -ana (concentració letal mediana, dosi efectiva mediana, etc.), que es documenten en altres llengües, perquè també es consideren semànticament inadequades o, si més no, equívoques. D'una banda, l'adjectiu medià -ana només es defineix al diccionari normatiu com a equivalent al concepte anatòmic de sagital ("Relatiu o pertanyent al pla que divideix un cos en dues meitats simètriques, dreta i esquerra"), de manera que, a partir d'aquest sentit estricte, les solucions amb medià -ana no es podrien justificar. Tampoc es podrien justificar en el cas que s'ampliés el sentit normatiu de medià -ana a l'àmbit matemàtic, com a adjectiu relacionat amb el valor del centre d'un conjunt de dades (o sigui, relacionat amb la mediana, com median), perquè l'adjectiu s'associaria aquí amb el valor dels paràmetres (és a dir de la concentració, la dosi o el temps) i no, com és el cas, amb els efectes biològics que produeix (la meitat de la població). Probablement cal interpretar, de fet, que a la forma anglesa median lethal dose (i anàlogament en la resta de denominacions) median no és un modificador de dose, sinó que es refereix a la mediana de la població; la denominació, per tant, no s'hauria de llegir o interpretar com una dosi mediana, sinó com una dosi que és letal per a la mediana de la població (cal no oblidar que median té valor substantiu en anglès).

També s'han valorat les formes amb l'especificació 50% (és a dir, concentració letal 50%, dosi efectiva 50%, etc.), que també serien adequades i podrien considerar-se fins i tot més explicatives que les formes amb 50, però finalment s'han descartat perquè tenen menys ús que les solucions acordades.

Quant a l'ús de l'adjectiu eficaç en comptes de efectiu a concentració efectiva 50, dosi efectiva 50 i temps efectiu 50, s'opta per efectiu perquè és la forma normalment utilitzada i la que, per analogia amb l'anglès, prefereixen els especialistes. Des del punt de vista lingüístic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades, tenint en compte el sentit que els atorga el diccionari normatiu: efectiu -iva és "Que produeix l'efecte que hom n'espera", i eficaç, "Que té la virtut de produir l'efecte volgut".

Finalment, pel que fa a les formes abreujades (CL₅₀, DL₅₀, etc.), s'han bandejat les sigles angleses perquè, segons els especialistes, les sigles creades a partir de les denominacions catalanes són molt usuals, i perquè no s'ha pogut constatar, com ha suggerit algun expert, que les formes angleses corresponguin efectivament a símbols internacionals.

(1)Segons el diccionari Oxford: "Denoting or relating to a value or quantity lying at the midpoint of a frequency distribution of observed values or quantities, such that there is an equal probability of falling above or below it" o "The median value of a range of values".

[Acta 564, 3 d'octubre de 2013]

ca fenomen lumínic transitori, n m
ca TLE, n m sigla
es efecto luminoso transitorio, n m
es evento luminoso transitorio, n m
es fenómeno luminoso transitorio, n m
es ELT, n m sigla
es TLE, n m sigla
fr phénomène lumineux éphémère, n m
fr phénomène lumineux transitoire, n m
fr PLE, n m sigla
fr TLE, n m sigla
en transient luminous event, n
en TLE, n sigla
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Física > Meteorologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Adj)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat de l'anglès**

Definición

Manifestació elèctrica lumínica de molt curta durada que ocorre a les regions superiors de l'atmosfera per sobre de les tempestes elèctriques.

Nota

1. Els fenòmens lumínics transitoris són poc freqüents, ja que solen estar vinculats als llamps d'alta intensitat, i són difícilment observables; per aquest motiu s'acostumen a detectar a la nit amb equips d'alta sensibilitat.
2. Els fenòmens lumínics transitoris es classifiquen principalment en cinc classes: espectres vermells, dolls blaus, dolls gegants, elfs i halos.
3. La sigla TLE correspon a l'anglès transient luminous event.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme fenomen lumínic transitori (sigla TLE)

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma fenomen lumínic transitori i la sigla TLE.

Criteris aplicats

Pel que fa a fenomen lumínic transitori,

·És una denominació lingüísticament adequada, formada pel substantiu fenomen, que té el significat de "Fet o esdeveniment observable, que es manifesta als sentits externs o a la consciència" i és el nucli d'altres termes sintagmàtics de l'àmbit de la meteorologia i disciplines afins, com fenomen atmosfèric, fenomen meteorològic o fenomen natural; per l'adjectiu lumínic -a, recollit al diccionari normatiu com a sinònim de lluminós -osa ("Que dona llum"), i finalment per l'adjectiu transitori -òria, que té el sentit, entre d'altres, "De curta durada, passatger".

·En altres llengües es documenten denominacions formalment properes, com fenómeno luminoso transitorio en castellà i phenomène lumineux transitoire en francès.

· És la denominació que els experts en electricitat atmosfèrica consultats consideren més adequada.

Pel que fa a TLE,

·És la sigla corresponent a la denominació anglesa (transient luminous events).

·És l'única sigla que té ús en català per a designar aquest concepte, i es creu que seria difícil de substituir.

·També té ús en altres llengües, com el castellà i el francès.

Formes desestimades

-Es descarten les denominacions amb el nucli efecte (per exemple, efecte lumínic transitori), perquè no és del tot adequat des del punt de vista semàntic, ja que en l'àmbit de la física el terme efecte té un sentit molt específic que no es correspon amb aquest concepte ("Fenomen que es produeix en circumstàncies ben conegudes i regulables i del qual es té una bona descripció quantitativa"); a més, en altres llengües (a excepció del castellà) tampoc no es documenten els substantius anàlegs com a nuclis de les denominacions respectives.
-També es desestimen les denominacions amb el nucli esdeveniment (per exemple, esdeveniment lumínic transitori) perquè, tot i que aquest substantiu és més adient des del punt de vista semàntic que el mot efecte i, a més, s'aproxima al nucli d'algunes de les denominacions utilitzades en altres llengües (evento en castellà i event en anglès), es considera que el nucli de la denominació aprovada, fenomen, s'ajusta millor al concepte i és més sintètic.
-D'altra banda, es descarten les denominacions amb el complement adjectiu lluminós -osa en comptes de l'adjectiu lumínic -a (per exemple, fenomen lluminós transitori), perquè, tot i que en el diccionari normatiu lluminós -osa i lumínic -a es considerin sinònims, en l'àmbit especialitzat hi ha una lleugera preferència per l'adjectiu lumínic -a (per exemple, en les formes contaminació lumínica, energia lumínica, tractament lumínic, mínim lumínic, etc.); a més, malgrat la sinonímia del DIEC2-E entre lumínic -a i lluminós -osa, sembla que l'adjectiu lumínic -a s'interpreta sovint com una forma més tècnica, que simplement expressa relació amb la llum, mentre que l'adjectiu lluminós -osa s'associa a l'emissió d'una font de llum important, i per això en aquest cas, en què el fenomen és efímer i és difícilment observable a ull nu, es considera preferible la forma lumínic -a; de fet, en castellà, en què també hi ha la parella anàloga (lumínico -ca i luminoso -sa), els dos adjectius es documenten en el diccionari de la Real Academia Espanyola amb definicions diferents: lumínico -ca és "Perteneciente o relativo a la luz" i luminoso -sa es defineix com "Que despide luz", entre altres accepcions.
-Finalment, es desestimen les alternatives amb el complement adjectiu efímer -a en comptes de transitori -òria (per exemple, fenomen lumínic efímer), tot i que són lingüísticament adequades, perquè no tenen ús i també s'allunyen de les formes més utilitzades en les altres llengües.
-També es desestima la sigla FLT, creada a partir de la denominació catalana fenomen lumínic transitori, perquè la sigla anglesa ja està molt implantada i sembla difícil de substituir.

[Acta 700, 19 de desembre de 2022]

ca trastorn límit de la personalitat, n m
ca TLP, n m sigla
es trastorno límite de la personalidad
es TLP sigla
fr trouble de la personnalité borderline
fr trouble de la personnalité limite
fr TPL sigla
en borderline personality disorder
en BPD sigla
de Borderline-Persönlichkeitsstörung
de BPS sigla

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definición

Trastorn de la personalitat caracteritzat per la inestabilitat afectiva, tant en les relacions interpersonals com en la vivència de la pròpia imatge, per la impulsivitat, pel comportament suïcida i per una sensació de buidor crònica.

ca transparència nucal, n f
ca TN, n f sigla
es sonolucencia nucal
es translucencia nucal
es translucidez nucal
es SN sigla
es TN sigla
fr clarté nucale
en nuchal translucency
en NT sigla

Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia

Definición

Zona fosca d'una ecografia que correspon a l'acumulació de líquid entre la pell i el teixit subcutani, present a la zona nucal d'un fetus entre les setmanes 11 i 13 d'amenorrea, i que pot indicar l'existència d'alguna anomalia de tipus cromosòmic, morfològic o d'una altra naturalesa si supera el gruix estimat per l'edat gestacional del fetus.

ca toc, n m
es lateral
es salida a lateral
es touche
fr sortie en touche
it touche
it uscita in touche
en touch

Esport > Esports de pilota > Rugbi

Definición

Acció en què la pilota o el jugador que la duu toca o sobrepassa la línia de toc, la qual comporta una aturada momentània del joc.

ca tacte, n m
ca toc, n m
es mano
es tacto
fr main
fr toucher
en hand
de Griff

Indústria > Indústria tèxtil > Teixits

Definición

Sensació tàctil que provoquen les característiques físiques d'un teixit, especialment la rugositat superficial, la rigidesa a la flexió, la plenitud, la compacitat i les propietats tèrmiques.

ca toc, n m
es bonk
fr bonk
en bonk

Esport > Esports d'hivern > Surf de neu

Definición

Acció de donar intencionadament un cop a un objecte amb l'espàtula o amb la cua de la planxa de neu.

ca toc d'assaig, n m
es lateral de marca
fr touche de but
en touch-in-goal

Esport > Esports de pilota > Rugbi

Definición

Acció en la qual la pilota o el jugador que la duu toca o sobrepassa la línia de toc d'assaig.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición