Neoloteca

ca mridanga, n m
es mrdanga
es mrdangam
es mridanga
es mridangam
fr mridangam
en mrdanga
en mrdangam
en mridanga
en mridangam

Música > Instruments musicals

Definición

Instrument membranòfon de membrana doble, amb una membrana més petita per als sons aguts i una de més gran per als sons greus, constituït per una estructura de fusta cilíndrica, més ampla a la part central, amb tensors de pell, que es toca amb les mans, recolzant-lo sobre la falda en posició horitzontal.

Nota

És un instrument d'origen indi, propi de la música carnàtica.
Les membranes se solen recobrir d'una pasta d'arròs, sutge o argila que permet obtenir un so d'afinació determinada amb gran varietat tímbrica.
La transliteració segons el sistema internacional és mṛdaṅga.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen hindi ghata, khanjira, mridanga, dhol, dholaka, sarod, surbàhara, citra vina (sin. gotuvadhya), vícitra vina i mohana vina, relatius a instruments musicals:

En tots els casos s'ha optat per l'adopció del manlleu al català i s'ha descartat la possibilitat de substituir-lo per denominacions alternatives pels motius següents:

·són formes que fan referència a instruments musicals que són propis de l'Índia i s'utilitzen exclusivament en la interpretació de música índia, de manera que si es fixessin denominacions catalanes alternatives es perdria informació sobre l'origen d'aquests instruments;

·en totes les llengües consultades s'utilitzen les formes procedents de l'hindi i no s'han documentat denominacions descriptives paral·leles;

·els especialistes consultats són partidaris de l'adopció dels manlleus.

Pel que fa a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor ha optat per l'adaptació o per la semiadaptació de la forma d'origen a l'ortografia catalana, partint de la proposta de transliteració segons el sistema internacional(1). L'adaptació o semiadaptació ha comportat la supressió de tots els signes diacrítics de la transliteració estricta (els màcrons que marquen la llargada de les vocals, els punts sota de certes consonants que indiquen la realització retroflexa, la titlla sobre la n que fa referència a la pronúncia palatalitzada de la nasal, etc.), per així fer possible la representació d'aquestes formes en qualsevol context i facilitar la pronúncia d'unes denominacions que, en la llengua d'origen, inclouen sons i matisos fonètics inexistents en català. També s'han reduït les consonants dobles (gotuvadhya per gottuvadhya) i s'han aplicat les regles d'accentuació pròpies de l'ortografia catalana per reproduir la tonicitat de la llengua d'origen (surbàhara i vícitra, per exemple, s'han accentuat gràficament perquè aquestes formes són esdrúixoles en hindi). Totes aquestes decisions, de fet, són coherents amb el criteri seguit pel Consell Supervisor en altres ocasions en què també ha aprovat manlleus procedents de llengües escrites amb l'alfabet devanagari, segons el qual en general ha optat per l'adaptació o semiadaptació del manlleu (bansuri, dilruba, txatri, gòpura, vèdika, etc.) en comptes de fixar les formes transliterades estrictes (bānsuri, dilrubā, chattri, gopura, vedikā, etc.).

Tot i així, s'han mantingut de la transliteració la grafia k i els dígrafs gh, kh i dh (ghata, khanjira, dhol, dholaka i gotuvadhya en comptes de *gata, *canjira, *dol, *dolaca i gotuvadya), ja que donen informació sobre l'origen forà dels termes. En general, doncs, s'han descartat naturalitzacions completes dels termes tenint en compte que designen conceptes propis d'una altra cultura. Altra vegada, aquesta decisió és coherent amb el criteri seguit en ocasions anteriors pel Consell Supervisor (en manlleus procedents del sànscrit com ara vèdika, amalaka o xíkhara).

En els casos en què no s'ha optat per les adaptacions completes, s'ha fet constar en nota la pronúncia adequada segons la llengua d'origen. Així, per exemple, en la nota de l'entrada ghata s'explicita que la grafia gh correspon a un so velar aproximant aspirat, i en la nota de l'entrada mohana vina s'indica que la grafia h correspon a un so aspirat.

Amb la finalitat de donar la màxima informació als usuaris, el Consell Supervisor proposa, tal com ja ha fet en altres ocasions, de fer constar en nota la forma corresponent a la transliteració estricta en aquells casos en què s'hagi fet una adaptació de la forma transliterada. La transliteració és la forma acadèmicament més rigorosa de traslladar els termes, té caràcter internacional i és també, per tant, una solució del tot adequada, especialment en textos altament especialitzats.

Pel que fa al gènere dels termes, i atès que només en el cas de khanjira s'ha documentat una certa vacil·lació en català i en la resta de llengües romàniques pel que fa a l'ús del masculí i el femení, s'ha optat per seguir el model de la llengua d'origen. D'aquesta manera, s'han mantingut en femení els termes que en sànscrit són femenins i s'han deixat en masculí els termes que en sànscrit són masculins, independentment que, pel tipus de terminació o de referent, puguin suggerir en català el gènere contrari.

Quant al nombre, es consideren formes regulars i, per tant, amb flexió de nombre.

D'altra banda, s'ha optat per fixar les formes sense declinar (ghata, mridanga i gotuvadhya), tot i que les més difoses són les declinades (ghatam, mridangam i gotuvadhyam), perquè són més neutres i més rigoroses des d'un punt de vista lingüístic. En els casos afectats, s'ha fet constar en nota que la forma acabada amb m correspon a la forma declinada.

(1)La forma d'escriptura que utilitza el sànscrit i també l'hindi és l'alfabet devanagari (devanāgarī, en transliteració estricta). El sistema de romanització del sànscrit més estès és l'alfabet internacional de transliteració sànscrita (AITS), paral·lel al sistema de transliteració proposat per l'ISO (norma ISO 15919) i basat en l'estàndard establert pel Congrés Internacional d'Orientalistes de Ginebra de 1894. Els sistemes de transliteració de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta són extensions d'aquest sistema de transliteració pensats per a la romanització de totes les escriptures índiques.
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme mridanga:

En la transcripció, el punt sota la r indica que es tracta d'un so vocàlic, i el punt sobre la n indica que es tracta d'una nasal velar. Pel que fa a la tonicitat, en la llengua d'origen és un mot pla.

S'opta per l'adaptació mridanga, amb una vocal de suport després de la r (tot i que en la llengua d'origen la grafia r ja correspon a un so vocàlic) per facilitar la lectura i la pronúncia d'aquesta denominació en català.

Es descarta la variant acabada amb m (mridangam), que és la més difosa en les altres llengües, perquè correspon a la forma declinada i es prefereix donar prioritat a la forma de tema invariable.

ca malaltia transmesa per aliments, n f
ca malaltia de transmissió alimentària, n f sin. compl.
ca MTA, n f sigla
es enfermedad alimentaria, n f
es enfermedad de origen alimentario, n f
es enfermedad de transmisión alimentaria, n f
es enfermedad transmitida por alimentos, n f
es ETA, n f sigla
fr maladie d'origine alimentaire, n f
en food disease, n
en food illness, n
en food-related illness, n
en foodborne disease, n
en foodborne illness, n
en food-borne disease, n var. ling.
en food-borne illness, n var. ling.
en FBD, n sigla
en FBI, n sigla
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, **Denominació catalana 1: Locució nominal (Adj+N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**, **Denominació catalana 3: Sigla llegida lletra a lletra**

Definición

Malaltia causada per la ingesta d'un agent biològic o químic present en un aliment.

Nota

1. Per a evitar les malalties transmeses per aliments convé aplicar les mesures preventives adequades al llarg de tota la cadena alimentària.
2. Els símptomes més habituals de les malalties transmeses per aliments són nàusees, vòmits, diarrea o febre.
3. Alguns especialistes restringeixen la denominació malaltia de transmissió alimentària a les malalties transmeses per aliments que resulten de la ingesta d'un agent biològic, que són les més freqüents.
4. Són malalties transmeses per aliments les infeccions alimentàries, les infestacions alimentàries i les intoxicacions alimentàries.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme malaltia transmesa per aliments (sin. compl. malaltia de transmissió alimentària; sigla MTA

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes malaltia transmesa per aliments i, com a sinònim complementari, malaltia de transmissió alimentària, juntament amb la sigla MTA.

Criteris aplicats

Pel que fa a malaltia transmesa per aliments:

·És una denominació lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli malaltia amb un sintagma que indica la funció intermediària dels aliments en la propagació dels perills biològics i químics.

·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte.

·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català, com ara malaltia transmesa per l'aigua, malaltia transmesa per aerosols, malaltia transmesa per l'aire, malaltia transmesa per la femta, malaltia transmesa per animals domèstics, malaltia transmesa per insectes, malaltia transmesa per mosquits, malaltia transmesa per ocells.

·És una designació habitual del concepte.

·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

Pel que fa a malaltia de transmissió alimentària:

·És una denominació lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli malaltia amb un sintagma que indica la funció intermediària dels aliments en la propagació dels perills biològics i químics.

·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte, si bé alguns especialistes l'associen específicament a les malalties transmeses per agents biològics presents en els aliments.

·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català, com ara malaltia de transmissió aèria, malaltia de transmissió parenteral, malaltia de transmissió respiratòria, malaltia de transmissió sexual.

·És una designació habitual del concepte.

·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

Finalment, pel que fa a la forma MTA:

·És la sigla catalana corresponent tant a malaltia transmesa per aliments com a malaltia de transmissió alimentària.

·Té un ús important en textos especialitzats.

·Té el vistiplau dels especialistes.

Formes desestimades

-malaltia alimentària: És una denominació poc freqüent i tampoc és del tot clara, perquè podria fer pensar en altres trastorns (anorèxia, bulímia, hipervitaminosi, obesitat) que no deriven dels perills alimentaris ingerits, sinó d'altres factors relacionats amb l'alimentació.

-malaltia d'origen alimentari: Podria considerar-se una solució adequada, formalment anàloga a altres denominacions de malalties com ara malaltia d'origen autoimmune, malaltia d'origen bacterià, malaltia d'origen genètic, malaltia d'origen víric. Té l'inconvenient, però, que té poc ús; a més, en general aquestes altres denominacions fan referència a la causa directa de la malaltia (cèl·lules immunitàries, bacteris, gens, virus), mentre que en el cas plantejat la causa de la malaltia no és estrictament l'aliment, sinó el perill biològic o químic que transporta.

[Acta 698, 7 de novembre de 2022]

ca mtorolita, n f
es mtorolita
en mtorolite

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

Definición

Varietat criptocristal·lina de quars de color verd, semblant al crisopras però rica en crom.

Nota

El crisopras, a diferència de la mtorolita, és ric en níquel.
La denominació mtorolita prové del lloc d'origen, Mtoroshanga, al nord de Zimbàbue.

ca mudrà, n f
ca gest, n m sin. compl.
es gesto, n m
es mudra, n m
es sello, n m
en mudra, n
sa mudrā, n f
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definición

Moviment simbòlic efectuat amb una part del cos, sovint les mans o els dits de les mans, o amb el cos sencer, que té com a finalitat obtenir determinats beneficis per al cos físic i arribar a un estat elevat de consciència.

Nota

La forma mudrà prové del sànscrit mudrā, que significa 'segell, marca, signe distintiu'.
Observacions del Consell Supervisor

Tant la forma originària, mudrà, com la forma catalana descriptiva gest tenen ús i per aquest motiu s'aproven com a sinònims. Es dona prioritat, però, a mudrà, que és la forma més usada en l'àmbit especialitzat i la que duu implícita tota la càrrega filosòfica i cultural del concepte. En canvi, a l'hora de fer referència amb formes catalanes a les diferents mudràs es proposa utilitzar el nucli gest (gest de Bhairava, gest de la meditació, etc.), que és descriptiu i s'identifica prou bé amb el concepte. Tot i que també és possible utilitzar les formes sànscrites adaptades, anàlogament al que s'ha proposat en el cas dels àssanes, els pranaiames o els bandhes, en aquest cas les formes originàries sembla que no tenen tanta difusió i, per aquest motiu, s'ha preferit proposar només una forma catalana descriptiva per a cada cas.

Entre gest i segell, que també es documenta, s'ha preferit gest, que es considera una solució semànticament més clara.

[Acta 654, 18 de setembre de 2019]

ca muffin [en], n m
es muffin
fr muffin
en American muffin
en mollete
en muffin
de Muffin

Cereals

Definición

Magdalena elaborada amb mantega que sol incorporar ingredients addicionals, dolços o salats, originària de la pastisseria dels Estats Units d'Amèrica.

Nota

El muffin s'elabora amb els mateixos ingredients de base que la magdalena tradicional -llevat de l'oli, que en el muffin se substitueix per mantega-, però en proporcions diferents. A més, sol ser més gros i amb la punta més arrodonida; és menys esponjós i menys dolç, i sovint incorpora ingredients addicionals, dolços (xocolata, fruita o melmelada) o salats (pernil, formatge, etc.).
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme muffin:

S'aprova el terme muffin, manlleu de l'anglès (del baix alemany muffen, plural de muffe 'pastís', segons diverses fonts), pels motius següents:

·és la forma utilitzada normalment per a designar aquest tipus de pastisset i és ja relativament popular entre els parlants;

·es documenta en nombrosos contextos especialitzats, en els quals, majoritàriament, es distingeix del concepte de magdalena;

·en altres llengües romàniques també es fa ús de la forma anglesa;

·l'acceptació del manlleu és coherent amb la decisió presa pel Consell Supervisor en altres casos com ara bagel, brownie, cookie o coulant, en què també s'ha optat per l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'adaptació gràfica; també el diccionari normatiu recull nombrosos casos de manlleus sense adaptar de l'àmbit de l'alimentació (croissant, plum-cake o mousse, entre d'altres);

·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

S'aprova com a substantiu masculí d'acord amb l'ús majoritari que es fa del terme.

Es descarta l'alternativa magdalena americana perquè es creu que, davant del manlleu -que ja s'utilitza, és més sintètic i més internacional-, té poques possibilitats d'implantació.

Es descarten també les adaptacions mufin (a partir de la grafia) i mafin (a partir de la pronúncia) perquè es creu que és aviat per a fer aquest pas i que és preferible esperar per veure si el terme es consolida realment.

[Acta 543, 8 de març de 2012]

ca mugilicultura, n f
es mugilicultura

Ramaderia > Explotació animal

Definición

Cria de mugílids, especialment de llisses, amb finalitats comercials o de repoblació.

ca múixer, n m, f
es musher
fr marcheur
en musher

Esport > Esports d'hivern > Múixing i pulca

Definición

Persona que en el múixing condueix el trineu i té cura de la preparació dels gossos.

ca múixing, n m
ca trineu de gossos, n m
es mushing
es trineo con perros
fr traîneau à chiens
en dogsledding
en mushing

Esport > Esports d'hivern > Múixing i pulca

Definición

Esport consistent en el tir de trineus amb gossos nòrdics.

ca murciana llevantina, n f
ca MUL, n f sigla
es levantina, n f
es murciana, n f
es murciana-levantina, n f
fr murciane, n f
en Murcian, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Nota

Segons el catàleg oficial de races de bestiar del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació espanyol, aquesta raça continua fent feina al camp per la perfecta adaptació de la seva força als horts.
Observacions del Consell Supervisor

La denominació originària d'aquesta raça fa referència a la procedència. Es documenta vacil·lació entre llevantina, murciana i murciana llevantina. S'opta per murciana llevantina, perquè és la denominació prioritària actualment, d'acord amb el catàleg oficial espanyol de races bovines.

Pel que fa al codi català (MUL), consisteix en les dues primers lletres del primer mot lèxic i la inicial del segon, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions binomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

[Acta 745, 17 de novembre de 2025]

ca tancament de l'arrel, n m
ca mula-bandha, n m sin. compl.
es cierre de la raíz, n m
es cierre del perineo, n m
es llave de la raíz, n f
es mula bandha, n m
en mula bandh, n
en root lock, n
sa mūla-bandha, n m
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

Definición

Bandha en què el iogui, habitualment en posició asseguda i amb les mans als genolls, contrau endins i cap amunt la zona del perineu, sovint mentre reté la respiració amb els pulmons plens, i, al cap d'uns segons, relaxa la postura.

Nota

La forma mula-bandha prové del sànscrit mūla-bandha, denominació constituïda pels formants mūla 'arrel' i bandha 'lligament, nus, bandha'.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota