Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  legitimació ad causam [ad causam: la], n f
  • ca  legitimació directa, n f sin. compl.
  • ca  legitimació ordinària, n f sin. compl.
  • es  legitimación ad causam, n f
  • es  legitimación directa, n f
  • es  legitimación ordinaria, n f
  • es  legitimación propia, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'una forma híbrida (llatí-català)**

Dret processal, **Denominació catalana 1: Locució híbrida (català-llatí)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Legitimació d'una persona que és titular del dret o obligada en la relació jurídica objecte de litigi.

Nota

  • 1. La legitimació ad causam es diferencia de la legitimació extraordinària, la qual correspon a una persona que no és titular ni obligada en la relació jurídica.
  • 2. Ad causam és una locució llatina que significa literalment 'a efectes de la causa'.
  • ca  legitimar, v tr
  • es  autorizar
  • es  habilitar
  • es  legitimar
  • en  license, to

Lingüística

Definición
Permetre o justificar l'aparició d'un element en una frase ben formada.
  • ca  leiotríquids, n m pl
  • nc  Leiotrichidae
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Ocells, **Denominació catalana 1: Manlleu de nom científic adaptat morfològicament**

Definición
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
  • ca  leitmotiv [de], n m
  • ca  motiu conductor, n m sin. compl.
  • es  leitmotiv
  • fr  leitmotiv
  • en  leitmotif
  • en  leitmotiv

Literatura, Música

Definición
Tema central i recurrent d'una obra, especialment en literatura i música.
  • ca  lenga, n f
  • es  cerezo de Chile, n m
  • es  lenga, n f
  • es  roble blanco, n m
  • fr  lenga, n
  • en  lenga, n
  • de  Lenga, n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definición
Fusta procedent de la costa occidental de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre Nothofagus pumilio (família de les notofagàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre gris rosat clar i marró pàl·lid i l'albeca no diferenciada, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i talles, fusteria interior i mobiliari.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lenga:

    S'aprova la denominació lenga, manlleu d'origen maputxe vehiculat probablement a través del castellà, pels motius següents:

    ·és una des les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové;

    ·s'adapta sense problemes al sistema ortogràfic i fonètic del català;

    ·ja es documenta en fonts catalanes, referida a l'arbre productor;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Davant la vacil·lació documentada pel que fa al gènere gramatical, s'opta pel femení, d'acord amb la terminació en a àtona i també d'acord amb l'opinió d'alguns especialistes, que asseguren que a Xile (país d'on prové majoritàriament aquesta fusta) és un nom femení.

    Es descarta la forma faig austral, recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes per a fer referència a qualsevol arbre del gènere Nothofagus (compost per trenta-cinc espècies distribuïdes per l'Amèrica del Sud i Oceania), perquè no és prou precisa. Els especialistes comenten, pel que fa a aquest punt, que faig austral pot servir com a genèric de la majoria d'altres espècies de Nothofagus, però no per a aquest cas.

    Igualment, també es descarta la denominació cirerer de Xile, basada en l'equivalent castellà cerezo de Chile, perquè la lenga no és un cirerer, ja que pertany a la família de les notofagàcies, mentre que el cirerer s'enquadra en les rosàcies.

    Finalment, també es desestima la forma roure blanc, basada en l'equivalent castellà roble blanco, perquè els roures són típicament les espècies del gènere Quercus. De fet, l'espècie Quercus alba ja es coneix com a roure blanc americà.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]
  • ca  lenticularis, adj
  • ca  lenticular, adj sin. compl.
  • es  lenticular, adj
  • es  lenticularis, adj
  • fr  lenticulaire, adj
  • fr  lenticularis, adj
  • en  lenticular, adj
  • en  lenticularis, adj

Física > Meteorologia

Definición
Dit de l'espècie de cirrocúmulus, altocúmulus o estratocúmulus que té forma de llentia o d'ametlla.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'espècies de núvol, varietats de núvol, complements de núvol, núvols accessoris i núvols especials:

    ·es mantenen com a denominacions principals, en tots els casos, les formes llatines, sense cap mena d'adaptació, atès que són les formes utilitzades internacionalment, les més documentades en català i les utilitzades habitualment pels especialistes;

    ·es fan constar com a sinònims complementaris de les formes llatines preferents les formes catalanes que s'han pogut documentar en aquest moment referides clarament a aquell concepte, ja siguin formes populars descriptives del núvol o bé formes catalanes creades a partir dels llatinismes d'origen;

    ·es descarten les formes llatines adaptades perquè, d'acord amb la recerca feta, no tenen cap mena de tradició, a diferència del que passa amb els noms dels gèneres de núvol.

    El Consell Supervisor fa notar que caldrà estar atents, en tot cas, a l'evolució d'aquests noms, si és que n'hi ha, i a la possibilitat d'incorporar-hi nous sinònims en un futur o, si calgués, de fer un canvi de criteri general.

    [Acta 644, 12 de desembre de 2019]
  • ca  lenticularis, adj
  • ca  lenticular, adj sin. compl.
  • es  lenticular, adj
  • es  lenticularis, adj
  • fr  lenticulaire, adj
  • fr  lenticularis, adj
  • en  lenticular, adj
  • en  lenticularis, adj

Física > Meteorologia

Definición
Dit de l'espècie de cirrocúmulus, altocúmulus o estratocúmulus que té forma de llentia o d'ametlla.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'espècies de núvol, varietats de núvol, complements de núvol, núvols accessoris i núvols especials:

    ·es mantenen com a denominacions principals, en tots els casos, les formes llatines, sense cap mena d'adaptació, atès que són les formes utilitzades internacionalment, les més documentades en català i les utilitzades habitualment pels especialistes;

    ·es fan constar com a sinònims complementaris de les formes llatines preferents les formes catalanes que s'han pogut documentar en aquest moment referides clarament a aquell concepte, ja siguin formes populars descriptives del núvol o bé formes catalanes creades a partir dels llatinismes d'origen;

    ·es descarten les formes llatines adaptades perquè, d'acord amb la recerca feta, no tenen cap mena de tradició, a diferència del que passa amb els noms dels gèneres de núvol.

    El Consell Supervisor fa notar que caldrà estar atents, en tot cas, a l'evolució d'aquests noms, si és que n'hi ha, i a la possibilitat d'incorporar-hi nous sinònims en un futur o, si calgués, de fer un canvi de criteri general.

    [Acta 644, 12 de desembre de 2019]
  • ca  lèntul, n m
  • es  léntulo
  • fr  lentulo
  • en  lentulo
  • en  lentulo plugger

Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia

Definición
Instrument rotatori en forma d'espiral, generalment d'acer, que s'utilitza per a introduir la pasta d'obturació, el ciment o el material d'impressió dins el conducte d'una arrel dental.

Nota

  • La denominació lèntul prové del nom de l'odontòleg i cirurgià francès Henri Lentulo.
  • ca  Leònids, n m pl
  • es  Leónidas, n f pl
  • fr  Léonides, n f pl
  • en  Leonids, n pl

Ciències de la Terra > Astronomia

Definición
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació del Lleó, que té lloc anualment des de finals d'octubre fins a finals de novembre, amb el pic d'activitat al voltant del 17 de novembre.

Nota

  • 1. El cos progenitor dels Leònids és el cometa 55P/Tempel-Tuttle.
  • 2. Vegeu el document Criteri sobre la denominació catalana de pluges de meteors, aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 594 (23 de juliol de 2015).
  • ca  Leonis Minòrids, n m pl
  • es  Leo Minóridas, n f pl
  • fr  Leonis Minorides, n f pl
  • en  Leonis Minorids, n pl

Ciències de la Terra > Astronomia

Definición
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació del Lleó Menor, que té lloc anualment a finals d'octubre, amb el pic d'activitat al voltant del 22 d'octubre.

Nota

  • 1. El cos progenitor dels Leonis Minòrids és el cometa C1739 K1 (Zanotti).
  • 2. Vegeu el document Criteri sobre la denominació catalana de pluges de meteors, aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 594 (23 de juliol de 2015).