Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  inhibidor de la transcriptasa inversa no anàleg de nucleòsid, n m
  • ca  ITINAN, n m sigla
  • es  inhibidor de la transcriptasa inversa no análogo de los nucleósidos
  • es  inhibidor de la transcriptasa inversa no análogo de nucleósido
  • es  ITINN sigla
  • fr  inhibiteur non nucléoside de la transcriptase inverse
  • fr  INNTI sigla
  • en  non-nucleoside reverse transcriptase inhibitor
  • en  NNRTI sigla

Ciències de la salut > Farmacologia

Definición
Inhibidor de la transcriptasa inversa actiu en la seva forma originària que s'uneix directament a l'enzim i l'inactiva.
  • ca  itinerari, n m
  • es  itinerario
  • es  routing
  • fr  acheminement
  • fr  parcours
  • fr  routing
  • en  routing
  • de  Route

Transports > Transport aeri

Definición
Recorregut, normalment amb escales, previst en el bitllet d'avió d'un passatger.
  • ca  camí escolar, n m
  • ca  itinerari escolar, n m sin. compl.
  • es  camino escolar, n m
  • en  safe walking route to school, n
  • en  school walk route, n

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible

Definición
Itinerari senyalitzat que condueix a una escola, pensat perquè els alumnes puguin fer tots sols i d'una manera segura, a partir d'uns 8 anys, el camí entre el seu domicili i el centre escolar.

Nota

  • 1. Tot i estar pensats per a infants sols, els camins escolars requereixen una certa assistència dels adults, per exemple per acompanyar-los fins al punt en què s'hi incorporen.
  • 2. Un camí escolar sol tenir característiques com ara la senyalització amb cartells específics, la protecció amb tanques en punts conflictius, l'adaptació de la freqüència semafòrica als vianants i un control especial de la policia.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes bus a peu (sin. compl. pedibús), bus en bici (sin. compl. bicibús) i camí escolar (sin. compl. itinerari escolar):

    S'aprova la denominació bus a peu (amb el sinònim complementari pedibús), juntament amb els termes relacionats bus en bici (amb el sinònim complementari bicibús) i camí escolar (amb el sinònim complementari itinerari escolar), pels motius següents:

    Pel que fa als noms bus a peu i bus en bici,

    ·són formes transparents, que tenen com a nucli un nom usat metafòricament (la filera de nens en direcció a l'escola, l'existència de punts de recollida o retorn i l'horari de pas fan pensar en un bus, forma escurçada de autobús ja recollida en el diccionari normatiu) i que el complementen amb una referència al sistema de desplaçament (a peu, en bici);

    ·tenen ja un cert ús en alguns centres escolars catalans en què es promouen aquestes activitats com a sistemes de transport;

    ·tenen l'aval dels especialistes.

    Pel que fa als sinònims complementaris pedibús i bicibús,

    ·són formes sintètiques creades per composició, amb un primer element constituït per la forma prefixada pedi- ('peu') i el mot truncat bici (amb el precedent ja normatiu bicicròs), i amb un segon element constituït per l'escurçament normatiu bus (amb els precedents també normatius bibliobús, microbús o troleibús);

    ·es documenten en textos especialitzats;

    ·es documenten formes anàlogues en castellà i francès.

    Finalment, pel que fa als noms camí escolar i itinerari escolar,

    ·són formes transparents, creades sobre un nucli que indica l'espai per on s'efectua un desplaçament (camí, itinerari) i un adjectiu que fa referència alhora a la destinació del desplaçament i als nens que es desplacen;

    ·es documenten tant en textos especialitzats de l'Administració, amb una especificació de les característiques que han de complir, com en textos divulgatius;

    ·tenen l'aval dels especialistes.

    [Acta 599, 16 de desembre de 2015]
  • ca  itinerari submarí, n m
  • es  seawatching
  • en  seawatching
  • de  Seawatching

Esport > Esports aquàtics > Submarinisme

Definición
Modalitat d'immersió lleugera practicada en grup que comporta la realització d'una sessió teòrica prèvia, impartida per tècnics coneixedors del medi marí, amb material didàctic de suport que facilita la identificació de les espècies marines.
  • ca  iunga, n m/f
  • ca  iungues, n m pl/f pl
  • es  yunga, n m/f
  • es  yungas, n m pl/f pl
  • en  yunga, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**

Geografia, **Denominació catalana 1: Manlleu del castellà adaptat**, **Denominació catalana 2: Manlleu del castellà adaptat**

Definición
Regió de valls càlides que s'estén a banda i banda dels Andes, a l'Argentina, Bolívia i el Perú.

Nota

  • S'utilitza sovint en plural, els iungues o les iungues.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme iunga (sin. iungues)

    S'opta per l'adaptació d'aquesta forma d'origen castellà (procedent, al seu torn, del quètxua yunka, que significa 'vall càlida'). Els motius són: que ja es documenta adaptada en català en algunes fonts, que l'adaptació és relativament simple i que, malgrat que és una formació biogeogràfica inexistent a casa nostra, tampoc no és local, sinó que abasta un territori prou ampli de l'Amèrica del Sud.

    [Acta 657, 20 de novembre de 2019]
  • ca  iunga, n m/f
  • ca  iungues, n m pl/f pl
  • es  yunga, n m/f
  • es  yungas, n m pl/f pl
  • en  yunga, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**

Geografia, **Denominació catalana 1: Manlleu del castellà adaptat**, **Denominació catalana 2: Manlleu del castellà adaptat**

Definición
Regió de valls càlides que s'estén a banda i banda dels Andes, a l'Argentina, Bolívia i el Perú.

Nota

  • S'utilitza sovint en plural, els iungues o les iungues.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme iunga (sin. iungues)

    S'opta per l'adaptació d'aquesta forma d'origen castellà (procedent, al seu torn, del quètxua yunka, que significa 'vall càlida'). Els motius són: que ja es documenta adaptada en català en algunes fonts, que l'adaptació és relativament simple i que, malgrat que és una formació biogeogràfica inexistent a casa nostra, tampoc no és local, sinó que abasta un territori prou ampli de l'Amèrica del Sud.

    [Acta 657, 20 de novembre de 2019]
  • ca  iuzu, n m
  • es  yuzu, n m
  • fr  yuzu, n m
  • pt  yuzu, n m
  • en  yuja, n
  • en  yuzu, n
  • de  Yuzu, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Fruita fresca. Fruita seca, **Denominació catalana 1: Manlleu del japonès adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definición
Fruit comestible del iuzu (Citrus x junos), molt aromàtic, que sol fer entre 5 i 8 cm de diàmetre, de forma aplatada, amb una arèola molt marcada, pell rugosa de color verd o groc segons els grau de maduresa, i polpa groga, molt àcida i amb força llavors, molt apreciat com a condiment en la gastronomia oriental.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme iuzu:

    S'aprova la denominació iuzu com a designació de l'arbre Citrus x junos (espècie híbrida de Citrus cavaleriei i Citrus reticulata var. austera) i del fruit que produeix, pels motius següents:

    ·és una adaptació catalana del japonès ユズ, és a dir, de yuzu, segons la transliteració Hepburn, forma molt estesa internacionalment, documentada fins i tot en obres generals en anglès, francès o alemany;

    ·és una adaptació simple de la denominació originària i permet identificar sense dificultats els conceptes a què fa referència;

    ·segueix el paral·lelisme d'altres denominacions ja catalanitzades d'origen japonès, com ara matxa (del japonès macha) o xiatsu (de shiatsu);

    ·ja es documenta en català;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es proposa com a denominació masculina, atès que en japonès no hi ha gènere gramatical i les llengües occidentals que en tenen la fan també masculina; el referent, arbre, és també masculí i la forma, amb u final, suggereix igualment un mot masculí.

    Seguint els criteris aplicats pel Consell Supervisor en casos similars, es descarta la forma yuzu, transcripció internacional de la forma japonesa segons el sistema Hepburn. Cal tenir en compte que, en aquest cas, la forma catalanitzada no s'allunya excessivament de la forma transcrita, que la forma adaptada ja es documenta i que l'àmbit temàtic a què pertany el concepte, relativament acostat a la llengua general, fa aconsellable també la naturalització del mot.

    Es descarta la forma iuzú perquè no es correspon amb la pronúncia japonesa (el japonès no té accent d'intensitat i en aquest cas l'adaptació més neutra és iuzu, amb pronúncia plana, tal com fan l'anglès, el castellà o l'alemany). Els especialistes en japonès confirmen que iuzu és preferible.

    Es descarta també la forma yuja (transliteració de la forma coreana 유자), perquè no és la manera habitual de referir-se a aquests conceptes. Pels mateixos motius, es desestima iutxa (adaptació aproximada de yuja), que no es documenta.

    [Acta 646, 6 de febrer de 2019]
  • ca  iuzu, n m
  • es  yuzu, n m
  • fr  citronnier du Japon, n m
  • fr  yuzu, n m
  • en  yuzu, n
  • de  Yuzu, n m
  • nc  Citrus × junos
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Botànica, **Denominació catalana 1: Manlleu del japonès adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definición
Arbre petit de la família dels cítrics, originari de l'Àsia central, de tronc recte i compacte amb espines grosses, fulles de limbe el·líptic i marge sencer o lleument dentat que presenten un pecíol alat i són molt aromàtiques, flors de pètals blancs i anteres grogues, i fruits comestibles molt apreciats en la gastronomia oriental.

Nota

  • 1. Aquest arbre és un híbrid de Citrus cavaleriei i Citrus reticulata var. austera.
  • 2. El fruit del iuzu també s'anomena iuzu.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme iuzu:

    S'aprova la denominació iuzu com a designació de l'arbre Citrus x junos (espècie híbrida de Citrus cavaleriei i Citrus reticulata var. austera) i del fruit que produeix, pels motius següents:

    ·és una adaptació catalana del japonès ユズ, és a dir, de yuzu, segons la transliteració Hepburn, forma molt estesa internacionalment, documentada fins i tot en obres generals en anglès, francès o alemany;

    ·és una adaptació simple de la denominació originària i permet identificar sense dificultats els conceptes a què fa referència;

    ·segueix el paral·lelisme d'altres denominacions ja catalanitzades d'origen japonès, com ara matxa (del japonès macha) o xiatsu (de shiatsu);

    ·ja es documenta en català;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es proposa com a denominació masculina, atès que en japonès no hi ha gènere gramatical i les llengües occidentals que en tenen la fan també masculina; el referent, arbre, és també masculí i la forma, amb u final, suggereix igualment un mot masculí.

    Seguint els criteris aplicats pel Consell Supervisor en casos similars, es descarta la forma yuzu, transcripció internacional de la forma japonesa segons el sistema Hepburn. Cal tenir en compte que, en aquest cas, la forma catalanitzada no s'allunya excessivament de la forma transcrita, que la forma adaptada ja es documenta i que l'àmbit temàtic a què pertany el concepte, relativament acostat a la llengua general, fa aconsellable també la naturalització del mot.

    Es descarta la forma iuzú perquè no es correspon amb la pronúncia japonesa (el japonès no té accent d'intensitat i en aquest cas l'adaptació més neutra és iuzu, amb pronúncia plana, tal com fan l'anglès, el castellà o l'alemany). Els especialistes en japonès confirmen que iuzu és preferible.

    Es descarta també la forma yuja (transliteració de la forma coreana 유자), perquè no és la manera habitual de referir-se a aquests conceptes. Pels mateixos motius, es desestima iutxa (adaptació aproximada de yuja), que no es documenta.

    [Acta 646, 6 de febrer de 2019]
  • ca  IVA a compensar, n m
  • ca  IVA a retornar, n m
  • es  IVA a compensar, n m
  • es  IVA a compensar o a devolver, n m
  • es  IVA a compensar o devolver, n m
  • es  IVA a devolver, n m
  • es  IVA a devolver o a compensar, n m
  • es  IVA a devolver o compensar, n m
  • fr  crédit de TVA, n m
  • en  refundable VAT, n
  • en  VAT refundable, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Economia > Finances, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Diferència negativa entre l'IVA repercutit i l'IVA suportat deduïble, que ha de ser restituïda a l'empresari o professional per l'organisme tributari corresponent.

Nota

  • La forma IVA a compensar s'utilitza especialment quan la quantitat a restituir es resta del que el contribuent ha de pagar en declaracions positives posteriors del període en curs. La forma IVA a retornar, en canvi, s'utilitza en la darrera declaració de l'any, quan el contribuent sol·licita que la quantitat a restituir s'ingressi directament al seu compte.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme IVA a compensar (sin. IVA a retornar)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes IVA a compensar i IVA a retornar, com a sinònimes.

    Criteris aplicats

    ·Totes dues són formes lingüísticament adequades, creades amb el nucli IVA (sigla corresponent a impost sobre el valor afegit) i les locucions a compensar i a retornar, respectivament, que indiquen que és una quantitat que l'organisme recaptador ha de pagar al contribuent, sigui descomptant-l'hi de pagaments posteriors que hagi de fer (compensant-l'hi) o bé ingressant-l'hi directament al compte (retornant-l'hi).

    ·Són formes motivades i transparents, que descriuen bé el concepte: la forma IVA a compensar s'aplica especialment quan el retorn es fa descomptant la quantitat corresponent del que ha de pagar el contribuent en declaracions positives posteriors, i la forma IVA a retornar quan la quantitat s'ingressa directament en el compte del contribuent (quan la declaració és l'última de l'any).

    ·En altres llengües s'utilitzen designacions similars.

    Formes desestimades

    -IVA a retornar o (a) compensar: Malgrat que és una forma molt utilitzada en documents relacionats amb la fiscalitat, es considera més aviat fraseològica, massa llarga i poc escaient com a terme. És una forma que explicita les dues maneres de fer la restitució de l'IVA al contribuent: ingressant-l'hi directament (retornar) o bé neutralitzant-lo en exercicis posteriors (compensar).

    [Acta 708, 12 de juny de 2023]
  • ca  IVA a ingressar, n m
  • es  IVA a ingresar, n m
  • es  IVA a pagar, n m
  • es  IVA liquidable, n m
  • fr  TVA à decaisser, n f
  • fr  TVA à payer, n f
  • fr  TVA due, n f
  • it  IVA dovuta, n f
  • pt  IVA devido, n m
  • en  due VAT, n
  • en  VAT due, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Economia > Finances, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Diferència positiva entre l'IVA repercutit i l'IVA suportat deduïble, que s'ha d'ingressar a l'organisme tributari corresponent.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme IVA a ingressar

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma IVA a ingressar.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, creada amb el nucli IVA (sigla corresponent a impost sobre el valor afegit) i la locució a ingressar, que indica que és una quantitat que el contribuent ha de pagar a l'organisme recaptador corresponent.

    ·És una forma motivada i transparent, que descriu bé el concepte.

    ·És una forma ja utilitzada, que es documenta en textos de l'àmbit.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    Formes desestimades

    -IVA a pagar: Tot i que és una forma que també té ús, es considera més clara i precisa des del punt de vista del contribuent la forma IVA a ingressar (perquè també es paga IVA als proveïdors, per exemple).

    -IVA a liquidar; IVA liquidable; IVA degut: Aquestes formes tenen poc ús en comparació amb la forma aprovada. Les dues primeres, a més, no són gaire adequades, perquè liquidar no vol dir 'pagar', sinó 'establir què cal pagar o cobrar'.

    [Acta 708, 12 de juny de 2023]