Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  enrocar-se, v intr pron
  • es  enrocarse, v intr pron

Resolució alternativa de conflictes

Definición
Mantenir-se obstinadament immòbil, una de les parts d'un conflicte o totes dues, respecte de la seva posició.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes enrocament i enrocar-se:

    S'aprova la denominació enrocament (referida, d'una banda, a l'immobilisme que mantenen les parts d'un conflicte respecte de les seves posicions, i de l'altra, al bloqueig d'un conflicte per l'immobilisme de les parts), juntament amb el verb relacionat enrocar-se (les parts o bé un conflicte), pels motius següents:

    ·poden considerar-se formes lingüísticament adequades, emparentades probablement amb les denominacions de l'àmbit dels escacs enroc i enrocar, que fan referència a un moviment que es pot considerar defensiu(1), o bé, potser, amb el sentit general de enrocar, que té el significat de 'petrificar';

    ·el sentit d''enrocar-se un conflicte' respon, probablement, a un procés de desplaçament de funció sintàctica: s'enroquen les parts (o les posicions) en un conflicte → el conflicte s'enroca;

    ·són formes àmpliament utilitzades dins l'àmbit i es documenten en nombrosos textos, tant especialitzats com de divulgació;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes;

    ·en castellà s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Es descarten les formes encastellar-se i encastellament, malgrat que semànticament s'adeqüen als conceptes (com a exemple figurat de encastellar-se el diccionari normatiu recull S'encastella en els seus arguments, i no posa cap esment als de l'adversari, és a dir, que aquest verb significa 'perseverar en una opinió sense tenir en compte altres raons'), perquè no tenen ús en aquest àmbit i es considera que no hi ha motius de pes per a descartar les formes enrocar i enrocament, que són les habituals.

    També es descarta enroc, perquè és una forma només pròpia dels escacs, pràcticament sense documentació en l'àmbit de la resolució de conflictes.

    (1)Segons el diccionari normatiu, enrocar és "moure el rei dues cases devers una torre o roc i, en la mateixa jugada, posar la torre a la primera casa de l'altre costat del rei".

    [Acta 640, 12 de setembre de 2018]
  • ca  enrocar-se, v intr pron
  • es  enrocarse, v intr pron

Resolució alternativa de conflictes

Definición
Bloquejar-se, un conflicte, com a conseqüència de l'immobilisme obstinat d'una de les parts, o de totes dues, respecte de la seva posició.

Nota

  • 1. El verb enrocar també s'utilitza de vegades com a transitiu, referit a un conflicte o bé a una posició o una actitud. Per exemple: Han aconseguit enrocar el conflicte o Un debat que només aconsegueix enrocar les posicions.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes enrocament i enrocar-se:

    S'aprova la denominació enrocament (referida, d'una banda, a l'immobilisme que mantenen les parts d'un conflicte respecte de les seves posicions, i de l'altra, al bloqueig d'un conflicte per l'immobilisme de les parts), juntament amb el verb relacionat enrocar-se (les parts o bé un conflicte), pels motius següents:

    ·poden considerar-se formes lingüísticament adequades, emparentades probablement amb les denominacions de l'àmbit dels escacs enroc i enrocar, que fan referència a un moviment que es pot considerar defensiu(1), o bé, potser, amb el sentit general de enrocar, que té el significat de 'petrificar';

    ·el sentit d''enrocar-se un conflicte' respon, probablement, a un procés de desplaçament de funció sintàctica: s'enroquen les parts (o les posicions) en un conflicte → el conflicte s'enroca;

    ·són formes àmpliament utilitzades dins l'àmbit i es documenten en nombrosos textos, tant especialitzats com de divulgació;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes;

    ·en castellà s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Es descarten les formes encastellar-se i encastellament, malgrat que semànticament s'adeqüen als conceptes (com a exemple figurat de encastellar-se el diccionari normatiu recull S'encastella en els seus arguments, i no posa cap esment als de l'adversari, és a dir, que aquest verb significa 'perseverar en una opinió sense tenir en compte altres raons'), perquè no tenen ús en aquest àmbit i es considera que no hi ha motius de pes per a descartar les formes enrocar i enrocament, que són les habituals.

    També es descarta enroc, perquè és una forma només pròpia dels escacs, pràcticament sense documentació en l'àmbit de la resolució de conflictes.

    (1)Segons el diccionari normatiu, enrocar és "moure el rei dues cases devers una torre o roc i, en la mateixa jugada, posar la torre a la primera casa de l'altre costat del rei".

    [Acta 640, 12 de setembre de 2018]
  • ca  enrotllament, n m
  • ca  GLR-AV, n m sigla
  • es  enrollado
  • fr  enroulement
  • fr  virus associé à l'enroulement de la vigne
  • en  grapevine leafroll associated virus
  • en  leaf roll

Agricultura > Fitopatologia

Definición
Virosi que afecta la vinya, caracteritzada per símptomes típics com ara que les fulles es caragolin cap al revers o que presentin una pigmentació anormal.
  • ca  volutus, adj
  • ca  de corró, adj sin. compl.
  • ca  enrotllat -ada, adj sin. compl.
  • es  enrollado -da, adj
  • es  volutus, adj
  • fr  en rouleau, adj
  • fr  volutus, adj
  • en  roll, adj
  • en  volutus, adj

Física > Meteorologia

Definición
Dit de l'espècie d'estratocúmulus o altocúmulus que té forma de tub i sovint sembla que roda lentament sobre un eix horitzontal.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de denominacions catalanes referides a espècies de núvol, varietats de núvol, complements de núvol, núvols accessoris i núvols especials:

    ·es mantenen com a denominacions principals, en tots els casos, les formes llatines, sense cap mena d'adaptació, atès que són les formes utilitzades internacionalment, les més documentades en català i les utilitzades habitualment pels especialistes;

    ·es fan constar com a sinònims complementaris de les formes llatines preferents les formes catalanes que s'han pogut documentar en aquest moment referides clarament a aquell concepte, ja siguin formes populars descriptives del núvol o bé formes catalanes creades a partir dels llatinismes d'origen;

    ·es descarten les formes llatines adaptades perquè, d'acord amb la recerca feta, no tenen cap mena de tradició, a diferència del que passa amb els noms dels gèneres de núvol.

    El Consell Supervisor fa notar que caldrà estar atents, en tot cas, a l'evolució d'aquests noms, si és que n'hi ha, i a la possibilitat d'incorporar-hi nous sinònims en un futur o, si calgués, de fer un canvi de criteri general.

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]
  • ca  ensenyament en línia, n m
  • ca  ensenyament digital, n m sin. compl.
  • es  enseñanza digital, n f
  • es  enseñanza en línea, n f
  • es  enseñanza virtual, n f
  • fr  cyberenseignement, n m
  • fr  enseignement en ligne, n m
  • fr  enseignement virtuel, n m
  • en  cyberteaching, n
  • en  e-teaching, n
  • en  online teaching, n

Pedagogia. Ensenyament

Definición
Ensenyament en què s'utilitzen mitjans i dispositius electrònics per a impartir els continguts formatius, d'acord amb una filosofia d'interacció, de flexibilitat i de construcció compartida de coneixement.

Nota

  • 1. L'ensenyament en línia, juntament amb l'aprenentatge en línia, forma part de l'educació en línia.
  • 2. Un model educatiu pot recórrer a l'ensenyament en línia d'una manera exclusiva o bé d'una manera parcial, en combinació amb altres tipus d'ensenyament.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ensenyament en línia (sin. compl. ensenyament digital):

    S'aprova la forma ensenyament en línia, amb el sinònim complementari ensenyament digital, per paral·lelisme amb les denominacions semànticament relacionades aprenentatge en línia i aprenentatge digital (veg. la fitxa d'aquest terme).

    [Acta 609, 20 de juliol de 2016]
  • ca  ensenyament en línia, n m
  • ca  ensenyament digital, n m sin. compl.
  • es  enseñanza digital, n f
  • es  enseñanza en línea, n f
  • es  enseñanza virtual, n f
  • fr  cyberenseignement, n m
  • fr  enseignement en ligne, n m
  • fr  enseignement virtuel, n m
  • en  cyberteaching, n
  • en  e-teaching, n
  • en  online teaching, n

Pedagogia. Ensenyament

Definición
Ensenyament en què s'utilitzen mitjans i dispositius electrònics per a impartir els continguts formatius, d'acord amb una filosofia d'interacció, de flexibilitat i de construcció compartida de coneixement.

Nota

  • 1. L'ensenyament en línia, juntament amb l'aprenentatge en línia, forma part de l'educació en línia.
  • 2. Un model educatiu pot recórrer a l'ensenyament en línia d'una manera exclusiva o bé d'una manera parcial, en combinació amb altres tipus d'ensenyament.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ensenyament en línia (sin. compl. ensenyament digital):

    S'aprova la forma ensenyament en línia, amb el sinònim complementari ensenyament digital, per paral·lelisme amb les denominacions semànticament relacionades aprenentatge en línia i aprenentatge digital (veg. la fitxa d'aquest terme).

    [Acta 609, 20 de juliol de 2016]
  • ca  ensenyant, n m, f
  • es  enseñante
  • fr  enseignant
  • en  teacher

Pedagogia. Ensenyament

Definición
Persona que es dedica professionalment a l'ensenyament.
  • ca  ensopeguera de Girona, n f
  • ca  ensopegall de Girona, n m sin. compl.
  • fr  limonium de Gérone, n m
  • fr  saladelle de Gérone, n f
  • fr  saladelle de Girone, n f
  • fr  statice de Gérone, n f
  • fr  statice de Girone, n f
  • nc  Limonium geronense Erben
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Botànica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N + SPrep amb nom propi)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N + SPrep amb nom propi)**

Definición
Herba perenne de la família de les plumbaginàcies, endèmica dels roquissars que van del cap de Creus fins al cap de Cervera de la Marenda, de fins a 15 cm d'alçada, de fulles simples i senceres de forma espatulada amb un petit mucró a l'àpex, branques fèrtils i petites espigues que presenten de dues a quatre flors d'un color entre violeta i vermell.

Nota

  • L'ensopeguera de Girona és una espècie amenaçada, sobretot pels processos urbanístics. L'època de màxima floració va de mitjan juliol a principis d'agost, tot i que es pot trobar florida des del maig fins a l'octubre, i dona fruit entre el setembre i l'octubre.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ensopeguera de Girona (sin. compl. ensopegall de Girona)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes ensopeguera de Girona i, com a sinònim complementari, ensopegall de Girona.

    Criteris aplicats

    ·Són denominacions lingüísticament adequades formades a partir dels noms genèrics ensopeguera i ensopegall, respectivament, documentats al diccionari normatiu per a referir-se en català a les espècies del gènere Limonium, i el nom específic de Girona, present en el nom científic (geronense), que indica l'àrea de distribució aproximada d'aquesta espècie en concret.

    ·Són denominacions motivades semànticament i transparents.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats, que creuen que són formes amb possibilitats reals d'implantació.

    Es dona preferència a ensopeguera, d'acord amb la remissió de ensopegall a ensopeguera recollida al diccionari normatiu.

    Formes desestimades

    -limoni (o limònium) de Girona (a partir de l'adaptació del genèric científic, Limonium): Es descarten aquestes formes perquè en la denominació catalana d'espècies és preferible recórrer a noms comuns catalans, si n'hi ha, com és el cas aquí.

    -nebulosa de Girona: El diccionari normatiu remet nebulosa a ensopeguera, però també associa aquest nom amb altres espècies i gèneres de plantes (Gypsophila elegans, Aira, Panicum capillare i Stipa pennata). Per motius de precisió, doncs, es prefereixen les formes amb ensopeguera i ensopegall, si bé en les zones del domini lingüístic on nebulosa s'associa essencialment amb el gènere Limonium (en valencià, per exemple) la forma nebulosa de Girona pot resultar igualment adequada. Cal tenir també en compte, però, que a la zona on és endèmica aquesta planta la forma habitual és, segons els especialistes, ensopeguera, motiu pel qual sembla recomanable recórrer prioritàriament a les formes amb aquesta base com a genèriques.

    -cua d'euga de Girona: La forma cua d'euga s'associa sobretot, d'acord amb les fonts de botànica, a dues espècies de Limonium, Limonium narborense i Limonium delicatum. Es prefereix, per tant, optar per les formes ensopeguera i ensopegall, normatives i d'abast conceptual més ampli.

    [Acta 712, 23 d'octubre de 2023]
  • ca  ensopeguera de Trèmols, n f
  • ca  ensopegall de Trèmols, n m sin. compl.
  • fr  limonium de Trèmols, n m
  • fr  saladelle de Trèmols, n f
  • fr  statice de Trèmols, n f
  • nc  Limonium minutum (L.) Chaz. subsp. tremolsii (Rouy) P. Fourn
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Botànica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N + SPrep amb nom propi)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N + SPrep amb nom propi)**

Definición
Herba perenne de la família de les plumbaginàcies, endèmica del cap de Creus i la zona litoral entre Begur i Llafranc, de fins a 40 cm d'alçada, de fulles simples, verrucoses i de forma espatulada, branques fèrtils i petites espigues que presenten d'una a tres flors de color violaci.

Nota

  • 1. L'ensopeguera de Trèmols és una espècie inclosa al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya a causa de les alteracions de l'hàbitat que provoquen els processos urbanístics, sobretot al Baix Empordà. L'època de floració va del juny a l'octubre.
  • 2. El nom específic de Trèmols fa referència al botànic català Frederic Trèmols i Borrell (1831-1900).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ensopeguera de Trèmols (sin. compl. ensopegall de Trèmols)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes ensopeguera de Trèmols i, com a sinònim complementari, ensopegall de Trèmols.

    Criteris aplicats

    ·Són denominacions lingüísticament adequades formades a partir dels noms genèrics ensopeguera i ensopegall, respectivament, documentats al diccionari normatiu per a referir-se en català a les espècies del gènere Limonium, i el nom específic de Trèmols, present en el nom científic (tremolsii), que commemora el botànic català Frederic Trèmols i Borrell (1831-1900).

    ·Són denominacions motivades semànticament i transparents.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats, que creuen que són formes amb possibilitats reals d'implantació.

    Es dona preferència a ensopeguera, d'acord amb la remissió de ensopegall a ensopeguera recollida al diccionari normatiu.

    Formes desestimades

    -limoni (o limònium) de Trèmols (a partir de l'adaptació del genèric científic, Limonium): Es descarten aquestes formes perquè en la denominació catalana d'espècies és preferible recórrer a noms comuns catalans, si n'hi ha, com és el cas aquí.

    -nebulosa de Trèmols: El diccionari normatiu remet nebulosa a ensopeguera, però també associa aquest nom amb altres espècies i gèneres de plantes (Gypsophila elegans, Aira, Panicum capillare i Stipa pennata). Per motius de precisió, doncs, es prefereixen les formes amb ensopeguera i ensopegall, si bé en les zones del domini lingüístic on nebulosa s'associa essencialment amb el gènere Limonium (en valencià, per exemple) la forma nebulosa de Trèmols pot resultar igualment adequada. Cal tenir també en compte, però, que a la zona on és endèmica aquesta planta la forma habitual és, segons els especialistes, ensopeguera, motiu pel qual sembla recomanable recórrer prioritàriament a les formes amb aquesta base com a genèriques.

    -cua d'euga de Trèmols: La forma cua d'euga s'associa sobretot, d'acord amb les fonts de botànica, a dues espècies de Limonium, Limonium narborense i Limonium delicatum. Es prefereix, per tant, optar per les formes ensopeguera i ensopegall, normatives i d'abast conceptual més ampli.

    -limònium salabrós; ensopeguera salabrosa; ensopegall salabrós: La forma limònium salabrós es documenta en alguna font catalana (1) referida a aquesta espècie, però els especialistes consultats la desconeixen i creuen, a més, que no és gaire encertada perquè hi ha moltes altres espècies del gènere Limonium que arrelen en terrenys salinitzats.

    (1) Concretament, a GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985. ISBN 84-7535-069-0

    [Acta 712, 23 d'octubre de 2023]
  • ca  ensopeguera de Girona, n f
  • ca  ensopegall de Girona, n m sin. compl.
  • fr  limonium de Gérone, n m
  • fr  saladelle de Gérone, n f
  • fr  saladelle de Girone, n f
  • fr  statice de Gérone, n f
  • fr  statice de Girone, n f
  • nc  Limonium geronense Erben
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Botànica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N + SPrep amb nom propi)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N + SPrep amb nom propi)**

Definición
Herba perenne de la família de les plumbaginàcies, endèmica dels roquissars que van del cap de Creus fins al cap de Cervera de la Marenda, de fins a 15 cm d'alçada, de fulles simples i senceres de forma espatulada amb un petit mucró a l'àpex, branques fèrtils i petites espigues que presenten de dues a quatre flors d'un color entre violeta i vermell.

Nota

  • L'ensopeguera de Girona és una espècie amenaçada, sobretot pels processos urbanístics. L'època de màxima floració va de mitjan juliol a principis d'agost, tot i que es pot trobar florida des del maig fins a l'octubre, i dona fruit entre el setembre i l'octubre.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ensopeguera de Girona (sin. compl. ensopegall de Girona)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes ensopeguera de Girona i, com a sinònim complementari, ensopegall de Girona.

    Criteris aplicats

    ·Són denominacions lingüísticament adequades formades a partir dels noms genèrics ensopeguera i ensopegall, respectivament, documentats al diccionari normatiu per a referir-se en català a les espècies del gènere Limonium, i el nom específic de Girona, present en el nom científic (geronense), que indica l'àrea de distribució aproximada d'aquesta espècie en concret.

    ·Són denominacions motivades semànticament i transparents.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats, que creuen que són formes amb possibilitats reals d'implantació.

    Es dona preferència a ensopeguera, d'acord amb la remissió de ensopegall a ensopeguera recollida al diccionari normatiu.

    Formes desestimades

    -limoni (o limònium) de Girona (a partir de l'adaptació del genèric científic, Limonium): Es descarten aquestes formes perquè en la denominació catalana d'espècies és preferible recórrer a noms comuns catalans, si n'hi ha, com és el cas aquí.

    -nebulosa de Girona: El diccionari normatiu remet nebulosa a ensopeguera, però també associa aquest nom amb altres espècies i gèneres de plantes (Gypsophila elegans, Aira, Panicum capillare i Stipa pennata). Per motius de precisió, doncs, es prefereixen les formes amb ensopeguera i ensopegall, si bé en les zones del domini lingüístic on nebulosa s'associa essencialment amb el gènere Limonium (en valencià, per exemple) la forma nebulosa de Girona pot resultar igualment adequada. Cal tenir també en compte, però, que a la zona on és endèmica aquesta planta la forma habitual és, segons els especialistes, ensopeguera, motiu pel qual sembla recomanable recórrer prioritàriament a les formes amb aquesta base com a genèriques.

    -cua d'euga de Girona: La forma cua d'euga s'associa sobretot, d'acord amb les fonts de botànica, a dues espècies de Limonium, Limonium narborense i Limonium delicatum. Es prefereix, per tant, optar per les formes ensopeguera i ensopegall, normatives i d'abast conceptual més ampli.

    [Acta 712, 23 d'octubre de 2023]