Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  competències personals, n f pl
  • es  competencias blandas, n f pl
  • es  competencias personales, n f pl
  • es  competencias transversales, n f pl
  • es  habilidades blandas, n f pl
  • fr  compétences comportementales, n f pl
  • fr  compétences générales, n f pl
  • fr  compétences non techniques, n f pl
  • fr  compétences transversales, n f pl
  • fr  savoir-être professionnel, n m
  • en  behavioural competencies, n pl
  • en  non-technical skills, n pl
  • en  soft skills, n pl
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Treball > Recursos humans, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Conjunt de les aptituds d'una persona relacionades directament amb la seva manera de ser, la seva mentalitat i la seva intel·ligència emocional, especialment les que tenen a veure amb les relacions amb els altres.

Nota

  • 1. Les competències personals inclouen aspectes com ara lideratge, empatia cognitiva o emocional, fluïdesa en la comunicació interpersonal, capacitat per a gestionar el temps o predisposició per a treballar en equip. Són menys fàcils d'avaluar que les competències tècniques i són difícils d'ensenyar, però poden ser objecte d'activitats formatives que les potenciïn
  • 2. Malgrat que el terme s'utilitza habitualment en plural, com a conjunt d'aptituds, també té ús en singular per a designar una aptitud concreta (una competència personal).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme competències personals

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma competències personals.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, creada sobre el nucli competència (forma neològica, però ja consolidada, per a fer referència al conjunt integrat de coneixements, habilitats i actituds d'una persona aplicats al context laboral(1)) i el modificador personals, que és semànticament clar i subratlla que aquestes competències són inherents a la persona (dimensió humana), no a una tecnologia o a una professió concreta.

    ·És una forma ja documentada en textos especialitzats.

    Malgrat que la forma en singular és possible (una competència personal), l'ús habitual del terme és en plural (perquè se sol fer referència al conjunt d'aptituds) i per aquest motiu s'aprova la denominació en plural.

    Formes desestimades

    -competències transversals: Malgrat que és una forma amb un ús important, es considera massa tècnica, poc transparent i, fins i tot, equívoca, ja que en l'entorn educatiu, per exemple, les competències transversals inclouen aspectes que van més enllà de la personalitat i la intel·ligència emocional de la persona (per exemple, la competència digital). D'altra banda, competències transversals no s'oposa clarament a competències tècniques, que és la forma aprovada com a alternativa a hard skills (en anglès es fa l'oposició soft skills-hard skills).

    -competències socials: Aquesta forma és massa reduccionista, ja que les competències personals engloben tant competències orientades a la relació amb els altres, que serien pròpiament socials (capacitat de comunicació, treball en equip, resolució de conflictes, lideratge, etc. ), com competències intrapersonals o relacionades amb l'autogestió (gestió del temps, autocontrol, resiliència, creativitat, organització personal, etc.). A més, competències socials pot portar a confusió amb el terme habilitats socials, que té un camp semàntic més específic en psicologia i educació (normalment referit a destreses de relació interpersonal bàsiques).

    -competències genèriques o competències generals: Aquestes formes es documenten com a equivalents catalans de soft skills en alguns textos, però tenen l'inconvenient que són formes molt vagues i que poden tenir una connotació de 'poc important', mentre que les competències personals es consideren competències clau en l'àmbit laboral.

    -competències suaus; competències toves: Aquestes formes (calcs de l'anglès) tenen poc ús i no són semànticament motivades en català.

    -habilitats personals; capacitats personals: Es prefereix competències com a forma més inclusiva, que engloba tant habilitats (això és, destreses personals, fins a cert punt innates, per a fer tasques concretes) com capacitats (condicions intel·lectuals o físiques) i també coneixements i actituds.

    (1) Les competències s'adquireixen amb l'aprenentatge i la formació, però també combinen destreses personals i capacitat per a executar certes funcions de manera efectiva.

    [Acta 741, 9 de setembre de 2025]
  • ca  competències tècniques, n f pl
  • es  competencias específicas, n f pl
  • es  competencias técnicas, n f pl
  • es  habilidades duras, n f pl
  • es  habilidades técnicas, n f pl
  • fr  compétences spécialisées, n f pl
  • fr  compétences techniques, n f pl
  • fr  connaissances techniques, n f pl
  • fr  savoir-faire professionnel, n m
  • en  hard skills, n pl
  • en  technical skills, n pl
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Treball > Recursos humans, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Conjunt dels coneixements teòrics i tècnics d'una persona i de l'expertesa per a aplicar-los que permeten que desenvolupi amb èxit la seva feina en un lloc de treball determinat, adquirits a través de la formació i l'experiència.

Nota

  • Malgrat que el terme s'utilitza habitualment en plural, com a conjunt de coneixements, també té ús en singular per a designar un coneixement concret (una competència tècnica).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme competències tècniques

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma competències tècniques.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, creada sobre el nucli competència (forma neològica, però ja consolidada, per a fer referència al conjunt integrat de coneixements, habilitats i actituds d'una persona aplicats al context laboral(1)) i el modificador tècnic -a, per a indicar que aquestes competències van lligades a coneixements relacionats directament amb una activitat determinada.

    ·És la forma més documentada i estesa per a designar el concepte.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·S'utilitzen designacions anàlogues en altres llengües.

    Malgrat que la forma en singular és possible (una competència tècnica), l'ús habitual del terme és en plural (perquè se sol fer referència al conjunt d'aptituds) i per aquest motiu s'aprova la denominació en plural.

    Formes desestimades

    -competències professionals: Aquesta forma s'utilitza habitualment per a englobar el conjunt de competències personals i competències tècniques.

    -competències específiques: Aquesta forma es documenta com a equivalent català de hard skills en alguns textos, però força menys que competències tècniques. Té l'inconvenient afegit que és una forma molt vaga.

    -competències dures: Aquesta forma (calc de l'anglès) té poc ús i no és semànticament motivada en català.

    -habilitats tècniques; capacitats tècniques: Es prefereix competències com a forma més inclusiva, que engloba tant habilitats (això és, destreses personals, fins a cert punt innates, per a fer tasques concretes) com capacitats (condicions intel·lectuals o físiques) i també coneixements i actituds.

    (1)Les competències s'adquireixen amb l'aprenentatge i la formació, però també combinen destreses personals i capacitat per a executar certes funcions de manera efectiva.

    [Acta 741, 9 de setembre de 2025]
  • ca  competició amb hàndicap, n f
  • es  competición handicap
  • fr  compétition handicap
  • en  handicap competition

Esport > Esports de pilota > Golf

Definición
Competició en què es té en compte el hàndicap dels jugadors a l'hora de calcular els resultats.
  • ca  competició contra bogey [bogey: en], n f
  • es  competición contra bogey
  • fr  compétition contre bogey
  • fr  compétition contre boguey
  • en  bogey competition

Esport > Esports de pilota > Golf

Definición
Competició de la modalitat de joc per cops en què cada jugador juga, forat per forat, contra el bogey fixat per a cada forat, amb l'objectiu de guanyar més forats que l'adversari.
  • ca  competició contra par, n f
  • es  competición contra par
  • fr  compétition contre par
  • en  par competition

Esport > Esports de pilota > Golf

Definición
Competició de la modalitat de joc per cops en què cada jugador juga, forat per forat, contra el par fixat per a cada forat, amb l'objectiu de guanyar més forats que l'adversari.
  • ca  competició de palanca, n f
  • es  competición de plataforma
  • fr  concours de haut-vol
  • en  platform competition

Esport > Esports aquàtics > Salts

Definición
Competició que comprèn una sèrie de salts des de la palanca, el nombre dels quals varia segons que la categoria sigui femenina o masculina.
  • ca  competició de parc, n f
  • es  slopestyle
  • fr  épreuve slopestyle
  • en  slopestyle competition

Esport > Esports d'hivern > Surf de neu

Definición
Competició d'estil lliure que es duu a terme en un parc de surf.
  • ca  competició sense hàndicap, n f
  • es  competición scratch
  • fr  compétition sans marge d'erreur
  • fr  compétition scratch
  • en  scratch competition

Esport > Esports de pilota > Golf

Definición
Competició en què no es té en compte el hàndicap dels jugadors a l'hora de calcular els resultats.

Nota

  • Tots els campionats oficials són competicions sense hàndicap.
  • ca  competidor immediat, n m
  • es  fast follower
  • en  fast follower
  • en  fast follower compound
  • en  fast follower drug

Ciències de la salut > Farmacologia, Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definición
Compost que es considera que pot arribar a convertir-se en poc temps en el principal competidor d'un altre del mateix tipus i de característiques molt similars però més desenvolupat.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme competidor immediat:

    S'aprova el terme competidor immediat pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu fast follower (compound), força estès entre els especialistes;

    ·és descriptiva del concepte, lingüísticament adequada i transparent;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    S'han valorat també com a alternatives al manlleu fast follower les formes competidor avantatjat, competidor perseguidor, competidor primer, competidor principal, competidor prioritari i competidor estalonador, totes semànticament motivades, però s'han descartat en favor de la forma aprovada, que, en general, té més suport entre els experts i es considera especialment natural i transparent.
  • ca  compilador de llistes | compiladora de llistes, n m, f
  • es  compilador de listas
  • en  list compiler

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definición
Persona física o jurídica especialitzada en la compilació de llistes de màrqueting.