Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Idioma

botxes

Jocs

ca botxes, n f pl
es bochas

Jocs

Definición

Joc practicat entre dos equips d'un a quatre participants, que consisteix a llançar les botxes tan a prop com sigui possible del bolig.

boutique [fr]

Indumentària

ca boutique [fr], n f
es boutique
fr boutique
en boutique

Indumentària

Definición

Botiga especialitzada en la venda d'articles de moda, especialment de roba de qualitat.

boval

Agricultura > Horticultura > Viticultura

ca boval, n m
ca requena, n m/f sin. compl.
es bobal, n m
es requena, n m
fr bobal, n m
pt boal, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definición

Cep conreat tradicionalment al País Valencià, sobretot a la Plana d'Utiel, molt resistent i productiu.

Nota

1. La denominació catalana requena s'utilitza especialment al sud de Catalunya i al País Valencià.
2. En català també es documenten les formes boal, bogal i bovadal (totes tres noms masculins), variants lingüístiques de boval, i raquena (nom masculí o femení), variant lingüística de requena.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme boval (sin. compl. requena):

S'aproven la denominació boval (de l'adjectiu normatiu boval, derivat de bou) i el sinònim complementari requena (del topònim valencià Requena) pels motius següents:

·totes dues formes es documenten àmpliament en obres terminològiques i especialitzades del sector;

·són lingüísticament adequades: boval és una substantivació de l'adjectiu boval, derivat de bou; (1) requena és una lexicalització del topònim Requena, a la plana d'Utiel, on és habitual el conreu d'aquest cep, i segueix, doncs, el paral·lelisme de denominacions ja normatives, com ara borgonya o bordeus, també procedents de noms propis;

·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Es descarta la forma bobal, documentada en algunes fonts (per exemple, a la llista varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), perquè és inadequada en català des del punt de vista ortogràfic (és probablement una influència del castellà, llengua que devia adoptar bobal a partir del català boval).

Es descarta també la forma requeno (i igualment la variant gràfica raqueno), malgrat que té ús en algunes zones del País Valencià, perquè és un castellanisme innecessari.

Els especialistes corroboren, d'altra banda, que boval és una varietat negra i remarquen que boval blanc és una altra varietat, menys coneguda i diferent genèticament. El boval blanc no s'estudia en aquest document perquè no és una varietat esmentada en cap de les DO catalanes ni en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA).

(1) La motivació semàntica de boval no és clara, però és possible, segons Favà, que provingui de la idea de 'raïm apte per als bous', pel fet que és un cep molt productiu i, especialment, pel fet que el raïm és bast.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

boval

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

ca boval, n m
ca requena, n m/f sin. compl.
es bobal, n m
es requena, n m
fr bobal, n m
pt boal, n m

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definición

Vi elaborat amb raïm boval, àcid, de color intens, amb un grau alcohòlic baix i una aroma fresca i poc intensa, una mica rústega.

Nota

1. La denominació catalana requena s'utilitza especialment al sud de Catalunya i al País Valencià.
2. En català també es documenten les formes boal, bogal i bovadal (totes tres noms masculins), variants lingüístiques de boval, i raquena (nom masculí o femení), variant lingüística de requena.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme boval (sin. compl. requena):

S'aproven la denominació boval (de l'adjectiu normatiu boval, derivat de bou) i el sinònim complementari requena (del topònim valencià Requena) pels motius següents:

·totes dues formes es documenten àmpliament en obres terminològiques i especialitzades del sector;

·són lingüísticament adequades: boval és una substantivació de l'adjectiu boval, derivat de bou; (1) requena és una lexicalització del topònim Requena, a la plana d'Utiel, on és habitual el conreu d'aquest cep, i segueix, doncs, el paral·lelisme de denominacions ja normatives, com ara borgonya o bordeus, també procedents de noms propis;

·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Es descarta la forma bobal, documentada en algunes fonts (per exemple, a la llista varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), perquè és inadequada en català des del punt de vista ortogràfic (és probablement una influència del castellà, llengua que devia adoptar bobal a partir del català boval).

Es descarta també la forma requeno (i igualment la variant gràfica raqueno), malgrat que té ús en algunes zones del País Valencià, perquè és un castellanisme innecessari.

Els especialistes corroboren, d'altra banda, que boval és una varietat negra i remarquen que boval blanc és una altra varietat, menys coneguda i diferent genèticament. El boval blanc no s'estudia en aquest document perquè no és una varietat esmentada en cap de les DO catalanes ni en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA).

(1) La motivació semàntica de boval no és clara, però és possible, segons Favà, que provingui de la idea de 'raïm apte per als bous', pel fet que és un cep molt productiu i, especialment, pel fet que el raïm és bast.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

boval

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

ca boval, n m
ca requena, n m/f sin. compl.
es bobal, n m
es requena, n m
fr bobal, n m
pt boal, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definición

Raïm negre produït pel cep boval, menut i amb els grans mitjans o grossos.

Nota

1. La denominació catalana requena s'utilitza especialment al sud de Catalunya i al País Valencià.
2. En català també es documenten les formes boal, bogal i bovadal (totes tres noms masculins), variants lingüístiques de boval, i raquena (nom masculí o femení), variant lingüística de requena.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme boval (sin. compl. requena):

S'aproven la denominació boval (de l'adjectiu normatiu boval, derivat de bou) i el sinònim complementari requena (del topònim valencià Requena) pels motius següents:

·totes dues formes es documenten àmpliament en obres terminològiques i especialitzades del sector;

·són lingüísticament adequades: boval és una substantivació de l'adjectiu boval, derivat de bou; (1) requena és una lexicalització del topònim Requena, a la plana d'Utiel, on és habitual el conreu d'aquest cep, i segueix, doncs, el paral·lelisme de denominacions ja normatives, com ara borgonya o bordeus, també procedents de noms propis;

·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Es descarta la forma bobal, documentada en algunes fonts (per exemple, a la llista varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), perquè és inadequada en català des del punt de vista ortogràfic (és probablement una influència del castellà, llengua que devia adoptar bobal a partir del català boval).

Es descarta també la forma requeno (i igualment la variant gràfica raqueno), malgrat que té ús en algunes zones del País Valencià, perquè és un castellanisme innecessari.

Els especialistes corroboren, d'altra banda, que boval és una varietat negra i remarquen que boval blanc és una altra varietat, menys coneguda i diferent genèticament. El boval blanc no s'estudia en aquest document perquè no és una varietat esmentada en cap de les DO catalanes ni en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA).

(1) La motivació semàntica de boval no és clara, però és possible, segons Favà, que provingui de la idea de 'raïm apte per als bous', pel fet que és un cep molt productiu i, especialment, pel fet que el raïm és bast.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

bowenita

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

ca bowenita, n f
es bowenita
fr bowénite
it bowenite
en bowenite
de Bowenit

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

Definición

Varietat translúcida de serpentina, de color verd, blau o verd i blau, que s'utilitza com a substitut de la jadeïta i la nefrita.