incoatiu
incoatiu
- ca verb incoatiu, n m
- ca incoatiu, n m sin. compl.
- es incoativo
- es verbo incoativo
- fr inchoatif
- fr verbe inchoatif
- en inceptive
- en inchoative
- en inchoative verb
Definición
Verb de la tercera conjugació que té l'increment ‑sc- o ‑eix (o les variants formals i gràfiques) en les formes de present que no presenten vocal temàtica.
Nota
- Per exemple el verb servir, que té formes amb l'increment en casos com serveix (o servix), servisca (o serveixi, servesqui). Aquests verbs reben el nom de incoatius perquè l'increment prové del sufix derivatiu llatí ‑sc-, que originàriament tenia un valor aspectual incoatiu (per exemple FLORESCIT 'floreix').
incoatiu -iva
incoatiu -iva
- ca incoatiu -iva, adj
- es incoativo ‑va
- fr inchoatif ‑ive
- en inceptive
- en inchoative
Definición
Dit de l'element lingüístic (afix, verb, oració, etc.) que indica un canvi d'estat.
Nota
- Per exemple, l'afix ‑sc- de verbs llatins com ara amasco 'enamorar-se' o els verbs adormir-se, emmalaltir o ennuvolar-se. Alguns autors consideren que els incoatius també assenyalen inici de l'acció. [V. aspecte incoatiu]
incompatibilitat
incompatibilitat
- ca incompatibilitat, n f
- es incompatibilidad
- fr incompatibilité
- en incompatibility
Definición
Manca de concordança o de congruència entre els trets semàntics o sintàctics de les diferents unitats de l'oració.
Nota
- El terme incompatibilitat va ser utilitzat amb aquest sentit pel lingüista rus Iuri D. Apréssian.
incompatibilitat
incompatibilitat
- ca incompatibilitat, n f
- es incompatibilidad
- fr incompatibilité
- en incompatibility
Definición
Relació opositiva establida entre un conjunt d'unitats lèxiques que es caracteritzen pel fet que l'elecció d'una d'elles exclou l'ús de les altres.
Nota
- Els diferents colors, per exemple, mantenen una relació d'incompatibilitat per tal com l'afirmació Aquest llibre és roig n'exclou d'altres com ara Aquest llibre és groc/verd/blau, etc.
incorporació
incorporació
- ca incorporació, n f
- es incorporación
- fr incorporation
- en incorporation
Definición
En gramàtica generativa, transformació que adjunta al radical verbal un element nominal que ocupa originàriament la posició d'argument intern.
incorporació
incorporació
- ca incorporació, n f
- es incorporación
- fr incorporation
- en incorporation
Definición
Procediment gramatical per mitjà del qual un nom que funciona com a complement directe o subjecte pacient es converteix en un morfema verbal i constitueix amb el verb un únic mot.
Nota
- Les llengües que, com el nahua i l'esquimal, posseeixen aquest tipus de procediment s'anomenen llengües polisintètiques o incorporants.
increment
increment
- ca increment, n m
- es incremento
- fr accroissement
- en extension
Definición
Cadascun dels morfemes que s'afigen a una base.
Nota
- Per exemple, l'increment incoatiu.
increment accentual
increment accentual
- ca increment accentual, n m
- es incremento acentual
- fr accroissement accentuel
- en stress increase
Definición
Reforçament de la intensitat accentual que, en determinats contextos, reben alguns mots habitualment àtons.
Nota
- Així, el pronom feble li en sèries del tipus dona-li-la.
increment del radical
increment del radical
- ca increment del radical, n m
- ca extensió temàtica, n f sin. compl.
- es extensión temática
- es incremento del radical
- fr accroissement thématique
- fr accroissement thématique
- en root extension
- en theme extension
Definición
Increment que s'afig a un radical per a formar el tema o base temàtica.
Nota
- Per exemple, l'increment incoatiu.
increment incoatiu
increment incoatiu
- ca increment incoatiu, n m
- es incremento incoativo
- fr accroissement inchoatif
- en inchoative extension
Definición
Increment ‑esc- o ‑eix- (i les variants gràfiques i formals) que presenten totes les persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i de subjuntiu de verbs com ara patir: pateixes (o patixes), per exemple.
Nota
- Aquest increment prové de l'infix llatí ‑SC-, que originàriament tenia un valor aspectual incoatiu.
