Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentación
  • ca  ideograma, n m
  • ca  ideògraf, n m sin. compl.
  • es  ideógrafo
  • es  ideograma
  • fr  idéogramme
  • fr  idéographe
  • en  ideogram
  • en  ideograph

Definición
En l'escriptura ideogràfica, grafema amb què s'expressa un significat lingüístic complet.

Nota

  • L'ideograma no representa cap realització fònica ni cap categoria lèxica. Els grafemes de l'escriptura xinesa i dels jeroglífics egipcis són ideogrames.
ideologia lingüística ideologia lingüística

  • ca  ideologia lingüística, n f
  • es  ideología lingüística
  • fr  idéologie linguistique
  • en  linguistic ideology

Definición
Sistema de creences, de judicis i prejudicis d'un parlant o d'una comunitat lingüística sobre la llengua pròpia o sobre una altra llengua.
  • ca  idiolecte, n m
  • es  idiolecto
  • fr  idiolecte
  • en  idiolect

Definición
Sistema lingüístic d'un parlant individual.

Nota

  • Inclou peculiaritats de pronúncia, gramàtica, morfosintaxi i estil, i està determinat per les circumstàncies específiques que concorren en cada persona; concretament, circumstàncies relacionades amb el moment històric, la situació geogràfica i els condicionaments socials (canvi en l'escala social, canvi de domicili, contacte amb parlants de característiques diferents, etc.).
  • ca  idioma, n m
  • es  idioma
  • fr  idiome
  • fr  langue
  • en  language

Definición
Llengua considerada com a pròpia d'una comunitat lingüística.
  • ca  frase idiomàtica, n f
  • ca  frase feta, n f sin. compl.
  • ca  gir idiomàtic, n m sin. compl.
  • ca  idiomatisme, n m sin. compl.
  • ca  idiotisme, n m sin. compl.
  • ca  modisme, n m sin. compl.
  • es  frase hecha
  • es  frase idiomática
  • es  giro
  • es  idiotismo
  • es  modismo
  • fr  expression idiomatique
  • fr  idiotisme
  • en  idiom

Definición
Construcció sintagmàtica d'una llengua que es caracteritza per tenir un alt grau de fixació i un significat no componencial, això és, un significat diferent del que resultaria de la suma dels significats de les unitats que la integren.

Nota

  • Generalment, les frases idiomàtiques d'una llengua no tenen traducció literal en altres llengües. Per exemple, Plou a poals i barrals es tradueix amb expressions equivalents en altres llengües, com ara en castellà Llueve a cántaros, en anglés It rains cats and dogs, en francés Il pleut des cordes i en italià Piove a catinelle.
  • ca  frase idiomàtica, n f
  • ca  frase feta, n f sin. compl.
  • ca  gir idiomàtic, n m sin. compl.
  • ca  idiomatisme, n m sin. compl.
  • ca  idiotisme, n m sin. compl.
  • ca  modisme, n m sin. compl.
  • es  frase hecha
  • es  frase idiomática
  • es  giro
  • es  idiotismo
  • es  modismo
  • fr  expression idiomatique
  • fr  idiotisme
  • en  idiom

Definición
Construcció sintagmàtica d'una llengua que es caracteritza per tenir un alt grau de fixació i un significat no componencial, això és, un significat diferent del que resultaria de la suma dels significats de les unitats que la integren.

Nota

  • Generalment, les frases idiomàtiques d'una llengua no tenen traducció literal en altres llengües. Per exemple, Plou a poals i barrals es tradueix amb expressions equivalents en altres llengües, com ara en castellà Llueve a cántaros, en anglés It rains cats and dogs, en francés Il pleut des cordes i en italià Piove a catinelle.
  • ca  ieisme, n m
  • es  yeísmo
  • fr  yeísmo
  • en  yeísmo

Definición
Procés de centralització de la consonant palatal lateral fins a convertir-se en la gradual [j].

Nota

  • Per exemple, la pronúncia per castellanisme [paéja] del mot paella.
  • ca  ieisme històric, n m
  • ca  iodització, n f sin. compl.
  • es  yodización
  • fr  yodisation
  • en  yodization

Definición
En gramàtica històrica, resultat [j] de l'evolució de la combinació d'una L llatina més una I o E en hiat (PALĔAM > pal[j]a > pa[jʎ]a> pa[j]a, gràficament palla) o de la combinació de diversos grups consonàntics llatins que contenen una L, sobretot C'L (APĬCŬLAM > *APEC'LA > abe[j]la > abe[jʎ]a> abe[j]a, gràficament abella).

Nota

  • Aquest ieisme abraçava en català medieval la major part de Catalunya i les Illes Balears, però en l'actualitat ha quedat quasi reduït a les Illes. En la resta de parlars el resultat de l'evolució és [ʎ] (pa[ʎ]a, abe[ʎ]a).
  • ca  illa, n f
  • es  isla
  • fr  îlot
  • en  island

Definición
En gramàtica generativa, construcció sintagmàtica de la qual no es pot extraure cap constituent per mitjà de la regla de moviment.

Nota

  • Les oracions de relatiu, per exemple, es comporten com a illes, com demostra l'agramaticalitat de *Un cotxe verd he vist la xica que comprà, provinent de l'extracció del sintagma nominal un cotxe verd en l'oració He vist la xica que comprà un cotxe verd. El terme illa va ser introduït pel lingüista nord-americà John R. Ross.
  • ca  il·latiu, n m
  • es  ilativo
  • fr  illatif
  • en  illative

Definición
Cas gramatical que, en llengües com l'hongarés o el finés, expressa moviment cap a dins d'un lloc determinat.