indici
indici
- ca indici, n m
- es indicio
- fr indice
- en index
Definición
En la terminologia de Lucien Tesnière, element que simplement manifesta la categoria de la paraula a què acompanya sense introduir canvis categorials.
Nota
- En l'expressió la màquina l'article és un indici respecte al nom. S'oposa a translatiu.
indici
indici
- ca indici, n m
- es indicio
- fr indice
- en index
Definición
En la terminologia de Charles S. Peirce, signe que es troba en relació de contigüitat amb la cosa designada.
Nota
- Es tracta d'un signe que, en l'univers del discurs a què pertany, n'implica o n'anuncia un altre. L'indici contrasta amb la icona i amb el símbol. A diferència de la icona, no hi ha semblança entre el signe i la realitat exterior i, a diferència del símbol, la relació entre l'un i l'altra no és convencional. El fum, per exemple, és indici de foc.
indoeuropeística
indoeuropeística
- ca indoeuropeística, n f
- es indoeuropeística
- fr indoeuropéistique
- en Indoeuropean studies
Definición
Branca de la lingüística històrica i comparada que pretén donar compte de l'evolució de les llengües indoeuropees i que tracta de reconstruir la hipotètica llengua comuna.
inductor
inductor
- ca activador, n m
- ca inductor, n m sin. compl.
- es activador
- es inductor
- fr inducteur
- en trigger
Definición
Element lingüístic que possibilita la presència d'un altre element en l'oració o que provoca un determinat comportament sintàctic, semàntic o morfològic.
Nota
- Els interrogatius, per exemple, són activadors de la inversió del sintagma nominal subjecte: On comprà Lluís el quadre? El verb voler, així mateix, és l'activador del mode subjuntiu en la subordinada de l'oració composta Vol que l'ajudem a traslladar els mobles.
inespecificitat
inespecificitat
- ca inespecificitat, n f
- es inespecificidad
- fr non-spécificité
- en non-specificity
Definición
Propietat dels sintagmes nominals que no designen cap entitat identificable per l'emissor en el moment de l'acte de parla.
Nota
- Els sintagmes nominals amb aquesta propietat es denominen inespecífics. Per exemple, el sintagma nominal un llibre que tinga dibuixos de Miró en l'oració Vull comprar un llibre que tinga dibuixos de Miró. S'oposa a especificitat.
inessiu
inessiu
- ca inessiu, n m
- es inesivo
- fr inessif
- en inessive
Definición
Cas gramatical que, en llengües com l'hongarés, expressa el lloc en l'interior del qual es produeix l'esdeveniment designat pel verb.
inestable
inestable
- ca inestable, adj
- es inestable
- fr instable
- en unstable
Definición
Dit de qualsevol element del sistema fonològic (fonema o oposició fonològica) que es troba més o menys aïllat pel fet de presentar trets distintius no correlatius amb altres membres del sistema, perquè no forma oposicions, perquè és poc freqüent en el sistema o perquè comporta una certa dificultat articulatòria.
Nota
- Per exemple, són inestables les dues realitzacions compostes de la grafia <x>: /ks/ i /gz/, que, a vegades, deixen de diferenciar-se en ensordir-se el grup sonor.
inferència
inferència
- ca inferència, n f
- es inferencia
- fr inférence
- en inference
Definición
Acte de raciocini consistent a arribar a una hipòtesi, judici o idea a partir d'unes altres hipòtesis, judicis o idees.
inferència conversacional
inferència conversacional
- ca inferència conversacional, n f
- es inferencia conversacional
- fr inférence conversationnelle
- en conversational inference
Definición
En el model d'anàlisi sociolingüística desenvolupat per John Gumperz, procés mitjançant el qual els participants en una conversa arriben a interpretar d'una manera situada, contextualitzada, les intencions comunicatives dels altres parlants i, a partir d'ací, elaboren les seues respostes.
inferència discursiva
inferència discursiva
- ca inferència discursiva, n f
- es inferencia discursiva
- fr inférence discursive
- en discourse inference
Definición
Significat secundari que una forma o construcció desenvolupa en determinats contextos discursius.
Nota
- Les inferències discursives sovint acaben fixant-se per mitjà d'un procés de convencionalització o de rutinització i provoquen fenòmens de polisèmia. En un text com ara Va sopar ben sopat i encara tenia gana, l'adverbi encara té, a més del valor temporal bàsic, un valor secundari, inferit, de caràcter concessiu (Encara que va sopar ben sopat, continuava tenint gana).
