implicatura no convencional
implicatura no convencional
- ca implicatura conversacional, n f
- ca implicatura no convencional, n f sin. compl.
- es implicatura conversacional
- fr implicature conversationnelle
- en conversational implicature
Definición
Implicació que pot ser deduïda sobre la base de les màximes conversacionals i del principi de cooperació.
Nota
- Per exemple, en un context adequat, l'enunciat El terra és brut pot significar T'ordene que neteges el terra. S'oposa a implicatura convencional. El terme implicatura conversacional va ser introduït pel filòsof del llenguatge H. Paul Grice per a referir-se a qualsevol
implícit -a
implícit -a
- ca implícit -a, adj
- ca tàcit -a, adj sin. compl.
- es implícito ‑ta
- es tácito ‑ta
- fr implicite
- fr tacite
- en implicit
Definición
Que no té realització fonològica però sí propietats sintàctiques o semàntiques.
Nota
- Per exemple, el subjecte de l'oració Tenen molta fam, que, tot i no aparéixer explícit, imposa al verb la concordança en tercera persona del plural i s'interpreta a partir del context discursiu o situacional.
implosió
implosió
- ca implosió, n f
- es implosión
- fr implosion
- en implosion
Definición
Tancament que es produeix al final d'una síl·laba per a la realització d'una consonant en posició implosiva.
Nota
- S'oposa a explosió.
implosió
implosió
- ca implosió, n f
- ca catàstasi, n f sin. compl.
- es implosión
- fr implosion
- en implosion
Definición
Primera fase de l'articulació d'una consonant oclusiva (a la qual segueixen les fases d'oclusió i explosió) en què els òrgans articulatoris es col·loquen en la posició de tancament necessària per a l'oclusió posterior.
Nota
- També s'anomena catàstasi en la terminologia de Maurice Grammont.
inaccentuat -ada
inaccentuat -ada
- ca inaccentuat -ada, adj
- es inacentuado ‑da
- fr inaccentué ‑ée
- en unaccented
Definición
Dit de la vocal o la síl·laba sense accent.
inanimat -ada
inanimat -ada
- ca inanimat -ada, adj
- es inanimado ‑da
- fr inanimé ‑ée
- en inanimate
Definición
Dit del tret semàntic que denota 'entitat mancada de vida'.
Nota
- Per exemple, el substantiu taula es caracteritza pel tret [−animat]. S'oposa a animat.
íncipit
íncipit
- ca íncipit, n m
- es íncipit
- fr incipit
- en incipit
Definición
Mot que inicia un text o fórmula que indica l'inici d'un text.
incís
incís
- ca incís, n m
- ca construcció parentètica, n f sin. compl.
- es construcción parentética
- es inciso
- fr construction parenthétique
- fr incise
- en parenthetical construction
- en parenthetical phrase
Definición
Constituent sintàctic de naturalesa diversa (sintagmes nominals, sintagmes adjectivals, adverbis, oracions, construccions absolutes) que ocupa una posició parentètica o perifèrica dins l'oració a la qual s'adjunta i modifica en la seua totalitat aportant un matís explicatiu, correctiu o d'altra mena.
Nota
- L'oració no cal dir-ho és un incís en Això, no cal dir-ho, és una estupidesa, i l'adverbi dissortadament en No ho sabia, dissortadament, ningú.
inclusió
inclusió
- ca inclusió, n f
- es inclusión
- fr inclusion
- en inclusion
Definición
Relació semàntica establida entre les classes a què es refereixen dos lexemes o proposicions de manera que tots els elements d'una classe pertanyen a l'altra.
Nota
- Dir que moble inclou cadira, fa referència al fet que la classe de les cadires pertany a la classe dels mobles. [V. hiponímia]
inclusiu
inclusiu
- ca pronom inclusiu, n m
- ca inclusiu, n m sin. compl.
- es inclusivo
- es pronombre inclusivo
- fr inclusif
- fr pronom inclusif
- en inclusive
- en inclusive pronoun
Definición
Pronom de persona inclusiva.
