canvi de codis
canvi de codis
- ca commutació de codis, n f
- ca alternança de codis, n f sin. compl.
- ca canvi de codis, n m sin. compl.
- es cambio de códigos
- es conmutación de códigos
- fr commutation de codes
- en code-switching
Definición
En sociolingüística, canvi o alternança de llengua o de varietat lingüística en un discurs o en una conversació.
Nota
- Com a exemple de commutació de codis es pot citar el treball de Shana Poplack «Sometimes I'll start a sentence in Spanish y termino en español».
canvi des de baix
canvi des de baix
- ca canvi des de baix, n m
- es cambio desde abajo
- fr changement d'en bas
- en change from below
Definición
Canvi lingüístic gradual que es produeix per sota del nivell de consciència, això és, sense que els parlants s'adonen generalment que s'està produint.
Nota
- Els canvis des de baix estan motivats per factors cognitius o fisiològics. Per exemple, la pronúncia amb [j] de mots com palla (pa[j]a) del baleàric i una part del central, i amb [ʎ] de la resta de parlars es deu a un canvi per sota motivat per l'evolució diferent que tingué en el català primitiu la seqüència ([jʎ] (segons el cas [jʎ] > ([j] o [jʎ] > ([ʎ]). S'oposa a canvi des de dalt.
canvi des de dalt
canvi des de dalt
- ca canvi des de dalt, n m
- es cambio desde arriba
- fr changement d'en haut
- en change from above
Definición
Canvi lingüístic que es produeix de manera conscient i que està motivat per la pressió social.
Nota
- En els canvis des de dalt, els parlants són conscients de la innovació lingüística que estan introduint i la utilitzen per a adequar-se a unes formes que consideren preferibles a causa de la pressió social. Aquests canvis es poden observar en les interaccions públiques, en les actituds dels mestres a les escoles i en les reaccions conscients d'alguns parlants de la classe mitjana. És un canvi des de dalt la substitució d'algunes formes verbals tradicionals per les variants que es perceben com a més adequades o normatives; per exemple, la substitució que s'està produint a hores d'ara en valencià de les formes clàssiques i tradicionals del subjuntiu sàpia i càpia per les més generals en la resta de parlars sàpiga i càpiga.
canvi estructural
canvi estructural
- ca canvi estructural, n m
- es cambio estructural
- fr changement structural
- en structural change
Definición
En gramàtica generativa, procés que consisteix a aplicar una operació transformacional (de moviment, elisió, pronominalització, etc.) a una descripció estructural determinada.
canvi extern
canvi extern
- ca canvi extern, n m
- es cambio externo
- fr changement externe
- en external change
Definición
Canvi lingüístic que no es produeix a partir dels recursos propis d'una llengua sinó, normalment, per la pressió d'una altra.
Nota
- L'ensordiment típic del dialecte apitxat, per exemple, és un canvi extern provocat, segurament, per la influència de l'aragonés. S'oposa a canvi intern.
canvi fonètic
canvi fonètic
- ca canvi fonètic, n m
- es cambio fonético
- fr changement phonétique
- en phonetic change
Definición
Modificació en els hàbits de pronúncia dels sons que no afecta l'estructura fonològica d'una llengua.
Nota
- Per exemple, la tendència a pronunciar les vocals obertes com a doblement obertes típica d'alguns parlars valencians. S'oposa a canvi fonològic.
canvi fonològic
canvi fonològic
- ca canvi fonològic, n m
- es cambio fonológico
- fr changement phonologique
- en phonological change
Definición
Modificació en l'estructura fonològica dels elements lèxics o en el sistema de processos fonològics.
Nota
- Per exemple, fenòmens com el betacisme o el ieisme. Quan el canvi s'associa amb l'aparició o la desaparició d'un fonema, s'anomena refonologització o transfonologització. S'oposa a canvi fonètic.
canvi i caiguda de preposicions
canvi i caiguda de preposicions
- ca canvi i caiguda de preposicions, n m
- es cambio y caída de preposiciones
- fr changement et chute de prépositions
- en change and fall of prepositions
Definición
Fenomen sintàctic pel qual, quan encapçalen un complement de règim (o un adjunt de predicat pròxim), les preposicions febles a, de, en i amb es redueixen a de i a davant d'una oració en infinitiu i s'elideixen davant d'una oració introduïda per la conjunció que.
Nota
- Per exemple, la preposició en que encapçala el complement de règim del verb pensar es manté davant del sintagma nominal en Pensàvem en tots vosaltres, però canvia a a davant de l'infinitiu en Pensàvem a anar-hi i s'elideix davant de la conjunció que en Pensàvem que havia d'anar-hi.
canvi intern
canvi intern
- ca canvi intern, n m
- es cambio interno
- fr changement interne
- en internal change
Definición
Canvi lingüístic produït a partir dels recursos propis d'una llengua.
Nota
- La velarització en el valencià col·loquial de formes de primera persona del tipus perc, dorc és un canvi intern motivat per l'intent de diferenciar la primera persona i la tercera del singular. S'oposa a canvi extern.
canvi lingüístic
canvi lingüístic
- ca canvi lingüístic, n m
- ca canvi, n m sin. compl.
- es cambio
- es cambio lingüístico
- fr changement
- fr changement linguistique
- en alternation
- en change
- en linguistic change
Definición
Conjunt de processos constants de transformació, pèrdua i neologisme dels elements lingüístics d'una llengua, tant lèxics com morfològics, fònics i sintàctics.
Nota
- El canvi més freqüent és el lèxic, ja que reflecteix directament les transformacions i les noves necessitats comunicatives d'una societat. La continuïtat d'una llengua, tanmateix, està garantida perquè el lèxic bàsic sol mantenir-se inalterable i els canvis lèxics no afecten directament el sistema gramatical. Segons el nivell lingüístic en què es produeix el canvi, es parla de canvi fonètic, fonològic, semàntic, etc. El canvi, d'altra banda, pot ser intern o extern.
