camp temàtic
camp temàtic
- ca marc, n m
- ca camp temàtic, n m sin. compl.
- es campo temático
- es marco
- fr champ thématique
- en frame
Definición
En semàntica, estructura que sistematitza informació sobre objectes o situacions estereotipades.
Nota
- Cada marc conté un conjunt de compartiments etiquetats que especifiquen les propietats, els constituents i els participants de l'objecte o de la situació que representen. Així, el marc per a dormitori hauria d'incloure informació sobre el fet que es tracta d'una habitació, que s'utilitza bàsicament per a dormir, que conté mobles com ara llit, tauleta de nit, armari de roba, etc. El concepte de marc ha jugat un paper important en la lingüística informàtica i, concretament, en el processament automàtic d'informació. També s'anomena camp temàtic en la terminologia dels funcionalistes anglesos.
canal
canal
- ca canal, n m
- ca conducte, n m sin. compl.
- es canal
- es conducto
- fr conduit
- en tract
Definición
Diferents trams o conductes fisiològics a través dels quals s'articulen i es perceben els sons.
canal
canal
- ca canal, n m
- es canal
- fr canal
- en channel
Definición
En teoria de la comunicació, mitjà a través del qual es transmeten els signes del codi en un procés comunicatiu.
Nota
- L'aire és un canal de transmissió oral de signes verbals i el paper, de comunicació escrita.
canal auditiu
canal auditiu
- ca canal auditiu, n m
- es canal auditivo
- fr conduit auditif
- en auditive tract
Definición
Zona de l'orella externa a través de la qual es comuniquen el pavelló auditiu i l'orella mitjana.
Nota
- El canal auditiu desenvolupa la funció de ressonador acústic: amplifica les ones sonores que el travessen, fet que permet la percepció de sons que si colpejaren directament el timpà serien imperceptibles.
canal bucal
canal bucal
- ca canal bucal, n m
- es canal bucal
- fr conduit buccal
- en buccal tract
Definición
Zona de l'aparell fonador integrada per la cavitat de la boca.
canal vocal
canal vocal
- ca canal vocal, n m
- ca tracte vocal, n m sin. compl.
- es canal vocal
- fr conduit vocal
- en vocal tract
Definición
Zona de l'aparell fonador que s'estén des de la laringe fins als llavis i els narius.
canònic -a
canònic -a
- ca canònic -a, adj
- es canónico ‑ca
- fr canonique
- en canonical
Definición
Dit de l'element lingüístic (oració, forma gramatical, síl·laba, propietat lingüística, etc.) que s'ajusta a les normes més usuals de la gramàtica d'una llengua.
Nota
- Per exemple, la forma canònica de l'oració és SN + SV, tot i que l'ordre invers també és possible i fins i tot freqüent.
canvi
canvi
- ca canvi lingüístic, n m
- ca canvi, n m sin. compl.
- es cambio
- es cambio lingüístico
- fr changement
- fr changement linguistique
- en alternation
- en change
- en linguistic change
Definición
Conjunt de processos constants de transformació, pèrdua i neologisme dels elements lingüístics d'una llengua, tant lèxics com morfològics, fònics i sintàctics.
Nota
- El canvi més freqüent és el lèxic, ja que reflecteix directament les transformacions i les noves necessitats comunicatives d'una societat. La continuïtat d'una llengua, tanmateix, està garantida perquè el lèxic bàsic sol mantenir-se inalterable i els canvis lèxics no afecten directament el sistema gramatical. Segons el nivell lingüístic en què es produeix el canvi, es parla de canvi fonètic, fonològic, semàntic, etc. El canvi, d'altra banda, pot ser intern o extern.
canvi analògic
canvi analògic
- ca analogia, n f
- ca atracció analògica, n f sin. compl.
- ca canvi analògic, n m sin. compl.
- es analogía
- es atracción analógica
- es cambio analógico
- fr analogie
- fr attraction analogique
- fr changement analogique
- en analogical attraction
- en analogical change
- en analogy
Definición
Tendència, present en totes les llengües, a regularitzar o uniformar les formes gramaticals o les estructures a partir d'unes altres de més freqüents, més regulars, més transparents o més congruents amb el sistema lingüístic.
Nota
- Els canvis analògics són molt abundants, tant en un estadi sincrònic de la llengua (per exemple, la tendència actual de substituir imprés per imprimit) com en l'evolució diacrònica (els mots dilluns i dimecres, pertanyents a les dues primeres declinacions, no tenien originàriament ‑s final en el genitiu, die-lunae, die-mercurii, però la prengueren per analogia amb els altres dies de la setmana que sí que la tenien: die-martis, die-jovis, die-veneris). L'analogia és, així mateix, molt freqüent en el procés d'adquisició del llenguatge i, concretament, en l'adquisició de regularitats gramaticals. Tenint en compte la manera i les formes que intervenen en el canvi analògic, es diferencia l'analogia proporcional de l'anivellament analògic.
canvi combinatori
canvi combinatori
- ca canvi combinatori, n m
- es cambio combinatorio
- fr changement combinatoire
- en conditioned alternation
Definición
Modificació fonètica que adopta un fonema en contacte amb un altre de veí.
Nota
- Aquesta modificació resulta, en general, de la tendència a l'assimilació. Per exemple, el fonema /n/ es realitza com a velar en angoixa, palatal en enlloc, dental en conte, labial en botinflar-se o alveolar en consol.
