cas inherent
cas inherent
- ca cas inherent, n m
- es caso inherente
- fr cas inhérent
- en inherent case
Definición
Cas que s'assigna en l'estructura profunda i està lligat al paper temàtic.
Nota
- Són casos inherents l'oblic i el genitiu.
cas profund
cas profund
- ca paper semàntic, n m
- ca cas profund, n m sin. compl.
- ca funció semàntica, n m sin. compl.
- ca paper temàtic, n m sin. compl.
- ca relació semàntica, n m sin. compl.
- es función semántica
- es papel semántico
- es papel temático
- es relación semántica
- fr fonction sémantique
- fr relation sémantique
- fr rôle sémantique
- fr rôle thématique
- en semantic function
- en semantic relation
- en semantic role
- en thematic role
- en theta role
Definición
Relació semàntica que els arguments nominals estableixen amb els predicats dels quals depenen sintàcticament.
Nota
- En el sintagma nominal l'atac dels serbis als croats, per exemple, els arguments nominals els serbis i els croats mantenen una relació semàntica amb el nucli del sintagma, el nom atac, que es pot caracteritzar com segueix: els serbis s'identifiquen amb l'agent de l'atac i els croats amb el pacient de l'atac. Les mateixes relacions semàntiques, d'altra banda, s'estableixen entre el verb i els arguments nominals de l'oració Els serbis atacaren els croats. En general, s'accepta que tots els arguments nominals reben un (i un únic) paper semàntic i que tots els elements predicatius assignen paper semàntic als arguments nominals que subcategoritzen. La nòmina de papers semàntics varia segons els investigadors. Tot i amb això, són papers comunament acceptats l'agent, el pacient, el tema, l'instrumental, el comitatiu, l'experimentador, el benefactiu, l'origen, la meta, el locatiu, la ruta i el temps. El paper semàntic constitueix un concepte central en la gramàtica de casos, en la qual rep el nom de cas profund o simplement cas, i en el mòdul de la teoria temàtica de la teoria del règim i del lligam, en el qual rep el nom de paper temàtic.
cas profund
cas profund
- ca cas, n m
- ca cas profund, n m sin. compl.
- es caso
- es caso profundo
- fr cas
- fr cas profond
- en case
- en deep case
Definición
En la gramàtica de casos, relació semàntica que els arguments nominals estableixen amb els predicats verbals en el nivell de l'estructura profunda.
Nota
- Són casos comunament acceptats l'agent, el pacient, el tema, l'instrumental, l'experimentador, el benefactiu, l'origen, la meta, la ruta o el locatiu. La majoria de corrents lingüístics actuals han incorporat aquestes relacions semàntiques en les seues propostes gramaticals sota el nom de paper semàntic o paper temàtic. Cal tenir en compte, però, que en aquestes propostes les relacions semàntiques no formen part de l'estructura profunda i la semàntica generativa, sinó de les estructures interpretatives.
cas recte
cas recte
- ca nominatiu, n m
- ca cas directe, n m sin. compl.
- ca cas recte, n m sin. compl.
- es caso recto
- es nominativo
- fr cas direct
- fr cas subjectif
- fr nominatif
- en nominative
- en straight case
- en upright case
Definición
Cas gramatical de la declinació indoeuropea i d'altres famílies lingüístiques que assenyala la funció de subjecte d'una oració de verb actiu en forma personal o bé la de predicat nominal.
Nota
- Hi ha restes del nominatiu llatí en els pronoms personals jo, tu, nós, vós, en oposició als casos oblics me, mi, te, nos, vos.
casella
casella
- ca casella, n f
- es casilla
- fr case
- en slot
Definición
En tagmèmica, posició funcional dins d'una construcció gramatical que pot ser ocupada per una sèrie d'unitats substituïbles.
Nota
- Per exemple, en la construcció Aleix ___ molt, la casella assenyalada mitjançant la ratlla pot ser ocupada per formes com ara viatja, treballa, dorm, etc., i permet delimitar una subclasse de verbs. Un mètode basat en caselles caracteritza les unitats segons la capacitat d'ocupar determinades posicions funcionals.
casella
casella
- ca casella, n f
- es casilla
- fr case
- en slot
Definición
En lingüística estructural, i sobretot en fonologia, posició estructural determinada per les relacions que una unitat lingüística estableix amb la resta.
Nota
- Se solen diferenciar tres tipus de caselles: la casella plena, la casella superplena i la casella buida.
casella buida
casella buida
- ca casella buida, n f
- es casilla vacía
- fr case vide
- en empty slot
Definición
Casella desproveïda de realització lingüística.
Nota
- La casella corresponent al fonema fricatiu palatal sonor, /ʒ/, per exemple, està buida en el parlar valencià.
casella plena
casella plena
- ca casella plena, n f
- es casilla llena
- fr case pleine
- en full slot
Definición
Casella ocupada per un element lingüístic.
Nota
- Per exemple, la casella corresponent al fonema fricatiu palatal sonor, /ʒ/, en dialecte central.
casella superplena
casella superplena
- ca casella superplena, n f
- es casilla superllena
- fr case surpleine
- en overfull slot
Definición
Casella ocupada per diversos elements.
Nota
- Per exemple, la casella corresponent al passat, que presenta una forma simple (cantà) i una forma perifràstica (va cantar).
castellanisme
castellanisme
- ca castellanisme, n m
- es castellanismo
- fr hispanisme
- en Castilianism
Definición
Mot, construcció sintàctica o gir estilístic procedent del castellà i incorporat a una altra llengua.
Nota
- Per exemple, mots com ara tarda, caldo, etc.
