categoria regent
categoria regent
- ca categoria regent, n f
- ca categoria rectora, n f sin. compl.
- ca complex funcional complet, n f sin. compl.
- es categoría rectora
- es complejo funcional completo
- fr catégorie gouvernante
- fr complexe fonctionnel complet
- en complete functional complex
- en governing category
Definición
En la teoria del règim i del lligam, oració mínima o sintagma nominal mínim en què una anàfora ha d'estar lligada i un pronominal ha de ser lliure.
Nota
- Per exemple, en Joan digué que Pere parlava de si mateix, la categoria regent de l'anàfora si mateix és l'oració inserida, com ho demostra el fet que estiga lligada dins d'aquesta oració pel sintagma nominal Pere. Tècnicament es pot dir que la categoria regent d'un element és la mínima oració o el mínim sintagma nominal que conté aquest element, un rector d'aquest element i un subjecte accessible a aquest element, en què subjecte és l'element nominal més prominent. Reprenent l'exemple anterior, la categoria regent de si mateix s'identifica amb Pere parlava de si mateix, per tal com és la mínima oració que conté si mateix, el rector de si mateix (el verb juntament amb la preposició) i un subjecte accessible (el subjecte de l'oració inserida). Com a sinònim de categoria regent s'usa també el terme complex funcional complet, pel fet que hi han d'estar realitzades totes les funcions gramaticals compatibles amb el nucli, això és, la del complement que subcategoritza i la del subjecte sobre el qual predica.
categoria sintàctica
categoria sintàctica
- ca funció sintàctica, n f
- ca categoria funcional, n f sin. compl.
- ca categoria sintàctica, n f sin. compl.
- ca funció gramatical, n f sin. compl.
- es categoría funcional
- es categoría sintáctica
- es función gramatical
- es función sintáctica
- fr catégorie fonctionnelle
- fr catégorie syntactique
- fr fonction grammaticale
- fr fonction syntaxique
- en funtional category
- en grammatical function
- en syntactic category
- en syntactic function
Definición
Relació gramatical que un determinat constituent oracional o sintagmàtic estableix amb la resta dels constituents de la mateixa oració o sintagma.
Nota
- Són funcions oracionals el subjecte, el predicat, els complements directe, indirecte, de règim verbal, els circumstancials, etc. Són funcions sintagmàtiques el nucli, els especificadors, els complements del nom, de l'adjectiu, etc. Les funcions sintàctiques tenen una naturalesa bàsicament gramatical, a pesar del fet que en la tradició lingüística normalment han sigut definides a partir de criteris nocionals («el qui fa l'acció», «l'objecte sobre el qual recau l'acció», etc.). Les funcions han estat considerades com a primitives per l'Escola de Praga, la glossemàtica, el funcionalisme europeu, la gramàtica funcional de Simon C. Dik, la gramàtica liminar, la gramàtica relacional i la gramàtica lexicofuncional; i això, a diferència de la gramàtica generativa i de les anomenades gramàtiques categorials, que prenen les categories com a bàsiques.
categoria sintagmàtica
categoria sintagmàtica
- ca categoria sintagmàtica, n f
- es categoría sintagmática
- fr catégorie syntagmatique
- en syntagmatic category
Definición
Categoria els membres de la qual estan integrats per dos o més mots que mantenen una relació sintàctica.
Nota
- L'expressió normalment s'utilitza com a sinònima de sintagma. En el sistema de la X amb barra pot designar també les categories amb una barra, que es troben a mitjan camí entre el sintagma i les categories lèxiques.
categorització
categorització
- ca categorització, n f
- es categorización
- fr catégorisation
- en categorization
Definición
Procés d'organització de l'experiència humana basat en la classificació d'elements que posseeixen una sèrie de propietats o de semblances en comú.
Nota
- Concretament, aquest terme s'utilitza en lingüística per a referir-se al procés de segmentació de la cadena parlada en elements discontinus per tal de classificar-los en categories lèxiques o sintàctiques.
categorització del món
categorització del món
- ca categorització del món, n f
- es categorización del mundo
- fr catégorisation du monde
- en categorization of the world
- en world view
Definición
En la terminologia d'Émile Benveniste, aplicació d'una llengua natural al món, que condiciona les categories mentals del parlant i la seua concepció del món.
Nota
- Aquest concepte està íntimament relacionat amb l'anomenada hipòtesi Sapir-Whorf.
causa
causa
- ca causa, n f
- es causa
- fr cause
- en cause
Definición
Paper semàntic que designa l'entitat no animada que provoca l'esdeveniment denotat pel verb.
Nota
- Per exemple, el vent en l'oració El vent tombà el mur, o el crit en l'oració El crit espantà l'auditori.
causatiu -iva
causatiu -iva
- ca causatiu -iva, adj
- ca factitiu -iva, adj sin. compl.
- es causativo ‑va
- es factitivo ‑va
- fr causatif ‑ive
- fr factitif ‑ive
- en causative
- en factitive
Definición
Dit del verb i de la construcció en què apareix aquest verb en què el subjecte designa l'agent que fa executar o que provoca l'esdeveniment o el canvi d'estat descrit.
Nota
- El verb fer es comporta com a causatiu quan va acompanyat d'un complement oracional (Ell et farà plorar). Així mateix, tenen un valor causatiu els verbs amb sufixos del tipus ‑ificar i ‑itzar (La Junta acordà normalitzar la situació lingüística) o els verbs transitius amb significat de canvi d'estat, com ara matar, afeblir, etc. (Lluís va matar el gos). En algunes llengües, com el quítxua o el guaraní, els verbs causatius es formen afegint un afix al radical verbal.
cavitat
cavitat
- ca cavitat, n f
- es cavidad
- fr cavité
- en cavity
Definición
Cadascuna de les cambres definides anatòmicament per on s'expulsa l'aire en l'acte de fonació.
Nota
- Segons la posició de les cavitats respecte a la glotis, es distingeixen les cavitats supraglotals i les subglotals. Les principals cavitats són l'esofàgica, la pulmonar, la faríngia, l'oral o bucal i la nasal. Aquestes tres últimes contribueixen específicament en l'articulació dels sons inventariats en qualsevol llengua.
cavitat bucal
cavitat bucal
- ca cavitat bucal, n f
- ca cavitat oral, n f sin. compl.
- es cavidad bucal
- es cavidad oral
- fr cavité buccale
- en buccal cavity
- en oral cavity
Definición
Cavitat que s'estén des de les dents incisives fins al punt posterior del conducte bucal en què es produeix el màxim estretiment durant l'articulació.
Nota
- Durant la fonació, són òrgans actius les parets mòbils, la llengua, el paladar tou (relativament mòbil), l'úvula i el maxil·lar inferior. Són passius les dents, els alvèols i el paladar dur. Acústicament, les oposicions dens/difús i greu/agut es localitzen en aquesta cavitat.
cavitat faríngia
cavitat faríngia
- ca cavitat faríngia, n f
- es cavidad de la faringe
- fr cavité du pharynx
- en pharyngeal cavity
Definición
Cavitat que s'estén des de la base de la llengua fins a la laringe.
Nota
- Com a ressonador supraglotal, afavoreix les freqüències baixes de la vibració laríngia.
