nominatiu - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
nominatiu
nominatiu
- ca nominatiu, n m
- ca cas directe, n m sin. compl.
- ca cas recte, n m sin. compl.
- es caso recto
- es nominativo
- fr cas direct
- fr cas subjectif
- fr nominatif
- en nominative
- en straight case
- en upright case
Definición
Cas gramatical de la declinació indoeuropea i d'altres famílies lingüístiques que assenyala la funció de subjecte d'una oració de verb actiu en forma personal o bé la de predicat nominal.
Nota
- Hi ha restes del nominatiu llatí en els pronoms personals jo, tu, nós, vós, en oposició als casos oblics me, mi, te, nos, vos.
