Back to top
bastó bastó

Esport > Esports de pilota > Golf

  • ca  bastó, n m
  • ca  pal, n m sin. compl.
  • es  palo
  • fr  bâton
  • fr  canne
  • fr  club
  • en  club

Esport > Esports de pilota > Golf

Definición
Instrument allargat i manejable, de flexibilitat variable, amb un cap en un dels extrems, que s'utilitza per a colpejar la bola.

Nota

  • La longitud d'un bastó, mesurada des de l'extrem superior de l'empunyadura fins a la base, és de 457,2 mm com a mínim.
  • ca  bastó, n m
  • ca  vareta, n f sin. compl.
  • es  bastón, n m
  • fr  bâton, n m
  • en  baton, n

Esport > Twirling

Definición
Aparell consistent en una vara metàl·lica entre 60 i 80 cm de llargada, 0,3 i 1 cm de diàmetre i aproximadament 220 g de pes, amb un contrapès interior i un tac de cautxú a cada extrem, l'un més gros que l'altre, que s'utilitza en la pràctica del twirling.

Nota

  • 1. En un bastó es distingeixen el cap, la tija i la cua.
  • 2. La denominació vareta s'utilitza especialment a les Terres de l'Ebre.
  • 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius següents:

    ·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

    ·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

    ·la majoria de denominacions referides a elements o posicions són o bé descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posició de descans, recepció cega, llançament de revés, simple horitzontal, simple vertical) o metafòrica (brètzel o llaç, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o bé, tal com passa en altres esports, provenen d'antropònims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes lingüísticament adequades;

    ·només s'ha recorregut a manlleus o a calcs lingüísticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'àmbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfactòria per substituir-los (és el cas de material de contacte o de flip).

    Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, en la majoria de casos avalats també posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

    ·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

    [Acta 580, 9 d'octubre de 2014]
bastó de putts [putts: en] bastó de putts [putts: en]

Esport > Esports de pilota > Golf

  • ca  bastó de putts [putts: en], n m
  • es  pat
  • es  putter
  • fr  fer droit
  • fr  putter
  • en  putter

Esport > Esports de pilota > Golf

Definición
Bastó amb la cara plana i llisa i amb un angle d'obertura molt petit que s'utilitza per a fer putts.
bastó de xips bastó de xips

Esport > Esports de pilota > Golf

  • ca  bastó de xips, n m
  • es  chipper
  • fr  chipper
  • fr  fer d'approche
  • en  chipper

Esport > Esports de pilota > Golf

Definición
Bastó amb un angle d'obertura petit que s'utilitza per a fer xips.
bastonet bastonet

Parament de taula

  • ca  bastonet xinès, n m
  • ca  bastonet, n m sin. compl.
  • es  palillo chino
  • fr  baguette
  • en  chopstick

Parament de taula

Definición
Cadascun dels dos bastonets que s'utilitzen per a menjar viandes a l'estil xinès.
bastonet xinès bastonet xinès

Parament de taula

  • ca  bastonet xinès, n m
  • ca  bastonet, n m sin. compl.
  • es  palillo chino
  • fr  baguette
  • en  chopstick

Parament de taula

Definición
Cadascun dels dos bastonets que s'utilitzen per a menjar viandes a l'estil xinès.
bastons bastons

Música > Instruments musicals

  • ca  bastons, n m pl
  • ca  claves, n f pl
  • es  claves
  • fr  bâtons de rythme
  • fr  claves
  • it  claves
  • it  legnetti
  • en  claves
  • en  rhythm sticks
  • de  Claves
  • de  Klanghölzer
  • de  Klangstäbe

Música > Instruments musicals

Definición
Instrument idiòfon de percussió d'origen afrocubà format per dos bastons, generalment de fusta, d'uns 20 cm de longitud i 2,5 cm de diàmetre, que es fan picar l'un contra l'altre.

Nota

  • La denominació claves té ús sobretot en l'àmbit de la música professional.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bastons (sin. claves):

    S'aprova la denominació bastons, amb el sinònim claves, manlleu del castellà (del patró rítmic propi de la música cubana, que es coneix amb el mateix nom), pels motius següents:

    Pel que fa a bastons:

    ·és una alternativa catalana al manlleu castellà;

    ·està motivada semànticament a partir de les definicions de lèxic general recollides al Diccionari de la llengua catalana(1) per a aquest substantiu: "Vara de fusta, de bambú, etc., generalment amb puny i virolla, per a portar a la mà i repenjar-s'hi caminant" i "Branca o tros de fusta prim i llarg que hom pot manejar fàcilment. Remenava les cendres amb un bastó. Els bastons emprats en el ball de bastons;

    ·s'ha documentat en fonts terminològiques i en diversos contextos d'ús;

    ·és paral·lela a les denominacions descriptives documentades en altres llengües com el francès (bâtons de rythme), l'anglès (rhythm sticks) i l'italià (legnetti);

    ·tot i que els especialistes consultats no utilitzen aquesta forma i prioritzen el manlleu del castellà, constaten que és una denominació habitual en àmbits escolars i en contextos didàctics.

    Pel que fa a claves:

    ·és una forma molt estesa i els especialistes asseguren que és la que es fa servir en els contextos més especialitzats;

    ·es documenta en català en el Gran diccionari 62 de la llengua catalana(2) i també en alguns diccionaris especialitzats;

    ·en les llengües de referència com el castellà, el francès i l'anglès es recull en nombrosos diccionaris de la llengua general i en obres terminològiques.

    Amb relació al gènere, s'aprova la forma claves en femení, tot i que hi ha una certa vacil·lació, perquè en la llengua d'origen es recull en femení en les principals obres de referència i perquè coincideix amb l'ús que en fan els especialistes de l'àmbit.

    Quant al nombre, s'aprova bastons i claves en comptes de bastó i clave perquè, en tractar-se d'un instrument format per dos elements, s'ha lexicalitzat la forma en plural.

    Es descarta la forma claus, calc del castellà claves, si bé es documenta en algunes fonts i és una de les formes habituals en contextos escolars i no professionals, perquè no està motivada semànticament a partir del sentit general de clau en català i perquè en l'àmbit de la música ja designa un altre concepte.(3)

    Es desestima la variant bastonets, diminutiu de la forma aprovada bastons, perquè probablement remetria a un objecte més petit. Així mateix, es descarta la forma composta bastons de percussió perquè es considera que, en context, la forma simple bastons s'identifica inequívocament amb el concepte.

    (1)INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. 2a ed. Barcelona: Edicions 62: Enciclopèdia Catalana, 2007. LXXXIII, 1762 p.

    (2)LÓPEZ DEL CASTILLO, L. [ed.]. Gran diccionari 62 de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62, 2000.

    (3)En l'àmbit de la música clau es defineix al diccionari normatiu de la manera següent: "En mús., signe col·locat al començament d'un fragment que ens indica quina ratlla del pentagrama correspon a una nota determinada, i per consegüent les ratlles i els espais en què cal escriure les altres notes de l'escala musical. Clau de sol en segona. Clau de fa en quarta."
bastons d'equilibri bastons d'equilibri

Arts > Circ

  • ca  bastons d'equilibri, n m pl
  • es  pulls
  • fr  barres
  • fr  cannes
  • it  stecche
  • en  canes
  • en  sticks

Arts > Circ

Definición
Aparell consistent en dues barres metàl·liques paral·leles que descansen sobre una plataforma, amb un bloc de fusta muntat al damunt de cada barra, que s'utilitza com a element de suport en números de verticals i de contorsionisme.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de les subàrees d'equilibrisme, acrobàcia i exercicis aeris:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació catalana acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010), seguint els criteris següents:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les propostes de denominació catalana acordades a la sessió de normalització (únicament, com a punt de divergència, planteja d'afegir en algun cas puntual una relació de sinonímia entre la forma acordada pels experts i una altra de diferent), seguint els criteris següents:

    ·es tracta en general de les formes que utilitzen habitualment els especialistes de l'àmbit: alçada, patxisca, polpiruet, banquina, estafa, perxa aèria, cascada, corbeta, etc.;

    ·la majoria de denominacions aprovades són lingüísticament adequades en català i transparents des d'un punt de vista semàntic: alçada, cap-cap, mans-mans, peus-mans, perxa oscil·lant, portador -a, àgil, etc.;

    ·en alguns casos són alternatives catalanes a manlleus o calcs d'altres llengües: portador -a (per portor -a), quinta (per petite boule o cannonball), equilibrisme acrobàtic o equilibris acrobàtics (per portés acrobàtics), bastons d'equilibri (per pulls), etc.;

    ·únicament s'ha recorregut a la incorporació de manlleus en termes ja molt implantats, en què l'estrangerisme seria difícil de substituir per qualsevol altra alternativa; en aquests casos s'ha optat sempre per l'adaptació ortogràfica (banquina, de l'italià banchina; polpiruet, del rus полпируэт, etc.); en un parell de casos, a més, s'ha afegit al manlleu un sinònim considerat més transparent que, en contextos divulgatius, es creu que podria tenir una bona acceptació (es tracta, concretament, de cadireta com a sinònim complementari de banquina, i de estrep com a sinònim complementari de estafa).

    [Acta 520, 16 de desembre de 2010]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme bastons d'equilibri:

    Els especialistes comenten que la denominació catalana que té ús com a alternativa a pulls és bastons d'equilibri i no pas pals d'equilibri o qualsevol altra de les alternatives plantejades. Alguns especialistes consultats posteriorment a la sessió sobre aquest cas argumenten, a més, que el fet que aquest aparell tingui un suport a la part superior el fa més similar a un bastó i que, igual que un bastó ajuda a caminar, aquest aparell fa de suport per a fer la vertical.

    [Acta 520, 16 de desembre de 2010]
batada batada

Esport > Esports de pilota > Beisbol

  • ca  batada, n f
  • ca  cop de bat, n m
  • es  batazo
  • es  golpe de bate
  • fr  coup de batte
  • en  hit

Esport > Esports de pilota > Beisbol

Definición
Cop que el batedor dona a la pilota amb el bat.
batada d'una base batada d'una base

Esport > Esports de pilota > Beisbol

  • ca  batada d'una base, n f
  • es  hit de una base
  • es  hit sencillo
  • fr  simple
  • en  one-base hit
  • en  single
  • en  single hit

Esport > Esports de pilota > Beisbol

Definición
Batada vàlida que permet al batedor d'avançar fins a la primera base.