Back to top
banyerola banyerola

Construcció > Serveis. Subministrament d'aigua > Sanitaris

  • ca  banyerola, n f
  • es  bañaseo

Construcció > Serveis. Subministrament d'aigua > Sanitaris

Definición
Banyera curta, d'1 metre de llargària aproximadament, el fons de la qual sol presentar un desnivell adequat per a seure-hi.
banyes banyes

Esport > Esports de pilota > Bitlles > Bowling

  • ca  banyes, n f pl
  • es  banderillas
  • fr  écart
  • fr  split
  • it  split
  • en  split

Esport > Esports de pilota > Bitlles > Bowling

Definición
Resultat de tombar, en el primer llançament d'un quadre, la bitlla número 1 i alguna altra bitlla de manera que quedin dretes dues o més bitlles separades, la qual cosa dificulta la consecució d'un semiplè.

Nota

  • En el bowling de deu, la puntuació d'unes banyes correspon al nombre de bitlles tombades.
  • En l'anotació, unes banyes s'indiquen amb un cercle (O) al voltant del nombre de bitlles tombades.
baquet baquet

Transports > Transport per carretera > Components d'automoció

  • ca  baquet, n m
  • es  asiento de cubo
  • es  asiento deportivo
  • es  baquet
  • es  bucket
  • fr  baquet
  • fr  siège-baquet
  • en  bucket seat
  • de  Schalensitz

Transports > Transport per carretera > Components d'automoció

Definición
Seient individual rígid d'un automòbil de competició amb els laterals especialment projectats cap endavant, concebut per a evitar que el cos de l'ocupant es desplaci cap als costats en els revolts.

Nota

  • El baquet se sol utilitzar amb un arnès de quatre o cinc punts de subjecció.
  • No són estrictament baquets els seients de sèrie d'alguns cotxes esportius que tenen els laterals lleugerament projectats cap endavant i en què el respatller és regulable.
  • L'equivalent anglès bucket seat designava originalment qualsevol seient individual d'automòbil, i en alguns casos encara s'utilitza amb aquest sentit genèric.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme baquet:

    El Consell Supervisor aprova la denominació baquet, manlleu adoptat directament del francès,(1) pels motius següents:

    ·és una denominació molt estesa per a fer referència a aquest tipus de seient i és la que fan servir els especialistes de l'àmbit;

    ·s'identifica inequívocament amb el concepte;

    ·és una forma que, sense necessitat d'intervenció gràfica, s'adequa a l'ortografia de la llengua catalana;

    ·la pronúncia habitual, que es basa en la grafia (baquet) i no en la fonètica de la llengua d'origen (baqué), és paral·lela a la pronúncia d'altres mots catalans d'origen francès, com ara banquet (del francès banquet -i aquest de l'italià banchetto), bitllet (del francès billet), cuplet (del francès couplet) o torniquet (del francès tourniquet);

    ·seria difícil, segons la majoria d'especialistes, introduir una denominació catalana alternativa, tenint en compte que el manlleu ja té molt d'ús i que s'integra sense problema dins el sistema lingüístic català; no s'ha trobat, de fet, cap alternativa catalana que resulti prou precisa i adequada des del punt de vista semàntic.


    Es descarten les formes seient esportiu i seient de competició perquè són poc precises: seient esportiu podria designar altres tipus de seient i seient de competició és una forma massa restrictiva, que no admetria un ús més lax del terme, tal com ja s'ha documentat en alguns contextos.

    Es desestimen també les formes seient envoltant i seient ergonòmic perquè no designen específicament el seient propi dels automòbils de competició.

    També es bandeja la forma seient d'arnès perquè, si bé aquest tipus de seient està especialment dissenyat per a l'ús d'arnès, no sembla que l'arnès sigui un tret definitori del seient, tenint en compte sobretot que no se subjecta al seient sinó al xassís del vehicle. A més, la majoria d'especialistes s'han mostrat poc favorables a aquesta solució.

    Per aquest mateix motiu, per la falta de suport general entre els especialistes, també es descarten les denominacions seient de contorn, seient antidesplaçament, seient antilliscament, seient de retenció i seient d'alta subjecció.

    (1)Si bé alguns especialistes perceben la forma baquet com una adaptació de la denominació anglesa bucket i fins i tot proposen la grafia bàquet, que es correspondria amb la pronúncia de la forma anglesa, sembla més probable que la forma baquet, que se sol pronunciar com a mot agut, sigui un manlleu del francès, ja que aquesta forma (baquet o siège-baquet) és la que es recull en les obres lexicogràfiques i terminològiques de referència en francès per a designar aquest tipus de seient; la possibilitat que el francès baquet sigui una adaptació de l'anglès bucket, suggerida per algun especialista, no s'ha pogut contrastar en cap font i, en tot cas, la denominació baquet es documenta ja en francès a Le Trésor de la langue française en un context de l'any 1929.

    [Acta 543, 8 de març de 2012]
baralla baralla

Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre gel

  • ca  baralla, n f
  • es  pelea
  • fr  bagarre
  • fr  échauffourée
  • en  fight
  • en  fighting

Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre gel

Definición
Acció de pegar-se dos o més adversaris.
  • ca  baralla, n f
  • es  guerra de injurias
  • fr  bataille
  • fr  fusillade
  • en  flamewar

Informàtica

Definición
Intercanvi de provocacions i respostes irades entre internautes.
barani barani

Arts > Circ, Esport > Gimnàstica

  • ca  barani, n m
  • es  barani
  • fr  barani
  • it  barani
  • en  barani

Arts > Circ, Esport > Gimnàstica

Definición
Mortal endavant amb mitja pirueta.

Nota

  • La denominació barani prové del nom de l'artista i acròbata de circ italià Alfonso Barani, que va executar aquest element per primera vegada l'any 1881.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de la subàrea d'acrobàcia:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010) tenint en compte els dos arguments bàsics següents:

    ·són les formes tradicionalment usades per a designar els conceptes i estan molt implantades;

    ·tenen un ús pràcticament internacional i es documenten també en la resta de llengües de referència.

    Pel que fa, concretament, a les formes barani, cody, rudy, randy i ady, que designen diferents elements acrobàtics, tenen un origen antroponímic, motiu pel qual s'ha optat per mantenir-los amb la forma originària, sense cap mena d'adaptació, seguint criteris terminològics i d'internacionalitat. La forma rudi (adaptació de rudy), que s'havia aprovat prèviament a l'acta del Consell Supervisor núm. 280, es canviarà, doncs, seguint la nova decisió, per rudy. Encara que en el cas específic de rudy, randy i ady, que són hipocorístics, hi ha vacil·lació en la majoria de llengües pel que fa a la vocal final (y i i), la documentació consultada mostra que hi ha una certa preferència per les designacions amb y.
barani-mortal barani-mortal

Arts > Circ, Esport > Gimnàstica

  • ca  barani-mortal, n m
  • es  barani in
  • fr  barani in
  • it  barani in
  • en  barani in
  • en  barani in fliffis
  • en  half in

Arts > Circ, Esport > Gimnàstica

Definición
Doble mortal en què el primer mortal és un barani i el segon, un mortal enrere.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de les subàrees d'acrobàcia i exercicis aeris:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010) a partir dels arguments següents:

    ·pel que fa als termes que designen elements acrobàtics, les propostes acordades són o bé alternatives catalanes descriptives proposades pels mateixos especialistes per a evitar l'ús d'anglicismes (esquena-mortal endavant per a ball out; barani-pirueta per a barani in full out; pirueta-barani per a full in half out; pirueta-pirueta per a full in full out, etc.), o bé formes procedents de noms propis, les quals tradicionalment es mantenen inalterades en terminologia (tsukahara, miller), o bé formes d'origen onomatopeic ja molt implantades (fiflis, triflis, etc.);

    ·en el cas dels termes corresponents a la subàrea d'aeris, les propostes són, en general, formes ja utilitzades pels especialistes amb normalitat, adequades des del punt de vista lingüístic i motivades semànticament (amazona, aranya, triomfal, corda llisa, corda volant, elàstics, remuntada, etc.);

    ·s'ha donat entrada a manlleus o calcs molt excepcionalment i només en casos en què són formes ja molt introduïdes: baby, túmbling (forma ja aprovada anteriorment pel Consell Supervisor amb un significat relacionat), fouetté o passatge (probablement calc del francès passage).

    [Acta 523, 10 de febrer de 2011]
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació d'alternatives catalanes als termes d'acrobàcia que en anglès es construeixen amb les preposicions in/out:

    En anglès, i també en altres llengües per influència de la solució anglesa -molt àgil i productiva-, es fan servir les preposicions in i out per a indicar els elements acrobàtics simples que formen part d'un element acrobàtic compost per més d'un mortal amb girs. L'element que es fa al primer mortal va acompanyat de la preposició in i el que es fa a l'últim mortal, de la preposició out. De la mateixa manera, en elements acrobàtics que contenen una rotació superior a un mortal però inferior a dos mortals (com ara el cas dels mortals sortint des de pit o esquena al llit elàstic), s'utilitza la preposició out per a descriure l'element (per exemple: barani ball out).

    El Consell Supervisor ratifica la solució proposada pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010) d'establir com a denominació catalana d'aquests conceptes la suma dels elements acrobàtics simples que formen l'element compost, separant cadascun dels elements amb un guionet (per exemple, pirueta-barani per a full in half out o mortal-rudy per a rudy out). En els casos en què ja hi ha designacions populars, s'aprova la sinonímia entre aquestes formes i les denominacions explicatives (per exemple, entre esquena-rudy i superrudy, entre esquena-randy i superrandy o entre esquena-fiflis i superfiflis).

    De tota manera, el Consell Supervisor acorda de recollir també en nota que en competicions oficials de gimnàstica se solen utilitzar les designacions angleses, que són les més difoses internacionalment.

    [Acta 523, 10 de febrer de 2011]
barani-pirueta barani-pirueta

Arts > Circ, Esport > Gimnàstica

  • ca  barani-pirueta, n m
  • es  barani pirueta
  • fr  barani in full out
  • it  barani in full out
  • en  barani in full out

Arts > Circ, Esport > Gimnàstica

Definición
Doble mortal endavant en què el primer mortal és un barani i el segon, una pirueta enrere.

Nota

  • En competicions oficials de gimnàstica s'utilitza generalment la forma anglesa barani in full out.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de les subàrees d'acrobàcia i exercicis aeris:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010) a partir dels arguments següents:

    ·pel que fa als termes que designen elements acrobàtics, les propostes acordades són o bé alternatives catalanes descriptives proposades pels mateixos especialistes per a evitar l'ús d'anglicismes (esquena-mortal endavant per a ball out; barani-pirueta per a barani in full out; pirueta-barani per a full in half out; pirueta-pirueta per a full in full out, etc.), o bé formes procedents de noms propis, les quals tradicionalment es mantenen inalterades en terminologia (tsukahara, miller), o bé formes d'origen onomatopeic ja molt implantades (fiflis, triflis, etc.);

    ·en el cas dels termes corresponents a la subàrea d'aeris, les propostes són, en general, formes ja utilitzades pels especialistes amb normalitat, adequades des del punt de vista lingüístic i motivades semànticament (amazona, aranya, triomfal, corda llisa, corda volant, elàstics, remuntada, etc.);

    ·s'ha donat entrada a manlleus o calcs molt excepcionalment i només en casos en què són formes ja molt introduïdes: baby, túmbling (forma ja aprovada anteriorment pel Consell Supervisor amb un significat relacionat), fouetté o passatge (probablement calc del francès passage).

    [Acta 523, 10 de febrer de 2011]
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació d'alternatives catalanes als termes d'acrobàcia que en anglès es construeixen amb les preposicions in/out:

    En anglès, i també en altres llengües per influència de la solució anglesa -molt àgil i productiva-, es fan servir les preposicions in i out per a indicar els elements acrobàtics simples que formen part d'un element acrobàtic compost per més d'un mortal amb girs. L'element que es fa al primer mortal va acompanyat de la preposició in i el que es fa a l'últim mortal, de la preposició out. De la mateixa manera, en elements acrobàtics que contenen una rotació superior a un mortal però inferior a dos mortals (com ara el cas dels mortals sortint des de pit o esquena al llit elàstic), s'utilitza la preposició out per a descriure l'element (per exemple: barani ball out).

    El Consell Supervisor ratifica la solució proposada pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010) d'establir com a denominació catalana d'aquests conceptes la suma dels elements acrobàtics simples que formen l'element compost, separant cadascun dels elements amb un guionet (per exemple, pirueta-barani per a full in half out o mortal-rudy per a rudy out). En els casos en què ja hi ha designacions populars, s'aprova la sinonímia entre aquestes formes i les denominacions explicatives (per exemple, entre esquena-rudy i superrudy, entre esquena-randy i superrandy o entre esquena-fiflis i superfiflis).

    De tota manera, el Consell Supervisor acorda de recollir també en nota que en competicions oficials de gimnàstica se solen utilitzar les designacions angleses, que són les més difoses internacionalment.

    [Acta 523, 10 de febrer de 2011]
barbada barbada

Música > Instruments musicals

  • ca  barbada, n f
  • es  apoyabarbas
  • es  barbada
  • es  mentonera
  • fr  mentonnière
  • it  mentoniera
  • en  chin rest
  • de  Kinnhalt

Música > Instruments musicals

Definición
Accessori del violí, fet de fusta o pasta sintètica, que serveix per a descansar el cap damunt l'instrument i a la vegada protegir el vernís i la tapa.
barcana barcana

Ciències de la Terra > Geologia

  • ca  barcana, n f
  • es  barján
  • fr  barkhane
  • it  barcana
  • en  barchan
  • en  barchane
  • en  barkhan

Ciències de la Terra > Geologia

Definición
Duna en forma de mitja lluna modelada per vent unidireccional, amb les banyes orientades en el sentit del vent i el costat de sotavent, còncau, més pendent que el costat de sobrevent, convex.