constituent
constituent
- ca constituent, n m
- es constituyente
- fr constituant
- en constituent
Definition
Element lingüístic que forma part d'una construcció superior.
Note
- Així, Robert i treballa són constituents de l'oració Robert treballa. [V. anàlisi de constituents]
constituent discontinu
constituent discontinu
- ca constituent discontinu, n m
- es constituyente discontinuo
- fr constituant discontinu
- en discontinuous constituent
Definition
En lingüística estructural, sèrie de dos o més elements lingüístics que pertanyen a la mateixa categoria i formen junts un constituent immediat de rang superior, tot i aparéixer separats dins d'una cadena de mots.
Note
- La conjunció de coordinació tant… com, per exemple, és un constituent discontinu amb un significat paral·lel al de la conjunció i: M'agrada tant una cosa com l'altra.
constituent immediat
constituent immediat
- ca constituent immediat, n m
- es constituyente inmediato
- fr constituant immédiat
- en immediate constituent
Definition
Cadascun dels constituents de què està formada directament una construcció gramatical complexa.
Note
- Els constituents immediats de l'oració El xiquet juga amb la pilota són el sintagma nominal el xiquet i el sintagma verbal juga amb la pilota. Així mateix, els constituents immediats de juga amb la pilota són el verb juga i el sintagma preposicional amb la pilota.
constituent terminal
constituent terminal
- ca constituent terminal, n m
- es constituyente terminal
- fr constituant terminal
- en terminal constituent
Definition
Últim constituent en què es pot descompondre una construcció.
Note
- En l'anàlisi sintàctica els constituents terminals són els lexemes; en l'anàlisi morfològica, els morfemes.
constricció
constricció
- ca fricació, n f
- ca constricció, n f sin. compl.
- es fricación
- fr constriction
- en friction
Definition
Fenomen articulatori segons el qual es produeix un soroll de fricció provocat per l'acostament de dos òrgans articulatoris i la constricció del canal vocal, que no arriba a tancar-se.
Note
- Per exemple, el fenomen associat a l'articulació de les consonants /v/ i /f/ mitjançant l'acostament del llavi inferior a les incisives superiors.
constricció
constricció
- ca constricció, n f
- es constricción
- fr constriction
- en constriction
Definition
Estretiment articulatori de l'eixida de l'aire en les cavitats supraglotals per mitjà del qual s'articulen les consonants constrictives, això és, les fricatives, les laterals i les vibrants.
construcció
construcció
- ca construcció, n f
- es construcción
- fr construction
- en construction
Definition
Estructura formada per unitats lingüístiques jeràrquicament organitzades.
Note
- Té un significat equivalent al de sintagma, tot i que l'un i l'altre terme s'utilitzen en contextos diferents.
construcció
construcció
- ca sintagma, n m
- ca construcció, n m sin. compl.
- es sintagma
- fr syntagme
- en phrase
Definition
Per a Ferdinand de Saussure, conjunt d'elements lingüístics, siguen morfemes o mots, que se succeeixen en la cadena parlada i que desenvolupen una determinada funció.
Note
- Des d'aquesta perspectiva un sintagma pot ser, per exemple, el mot rellegir (constituït per les unitats re i llegir) o el conjunt de mots llegir un llibre.
construcció absoluta
construcció absoluta
- ca construcció absoluta, n f
- ca clàusula absoluta, n f sin. compl.
- es cláusula absoluta
- es construcción absoluta
- fr construction absolue
- fr phrase absolue
- en absolute clause
- en absolute construction
Definition
Construcció oracional perifèrica que s'adjunta a l'oració que modifica sense necessitat de cap preposició o conjunció.
Note
- En l'oració Resolts els problemes, signaren el conveni, la clàusula de participi resolts els problemes és una construcció absoluta. Les construccions absolutes són generalment construccions de participi o de gerundi. Les primeres contenen un participi i un subjecte amb el qual concorden en gènere i nombre, com en la construcció resolts els problemes de l'oració Resolts els problemes, signaren el conveni. Les construccions absolutes de gerundi, al seu torn, contenen un gerundi i un subjecte, com en la construcció cuinant el pare de l'oració Cuinant el pare, el sopar estarà boníssim. La construcció llatina absoluta per excel·lència és l'ablatiu absolut.
construcció ad sensum [ad sensum: la]
construcció ad sensum [ad sensum: la]
- ca construcció de sentit, n f
- ca construcció ad sensum [ad sensum: la], n f sin. compl.
- es construcción ad sensum
- es construcción de sentido
- fr construction ad sensum
- en construction ad sensum
Definition
Construcció en què la concordança no està determinada per la forma gramatical de l'element que imposa la concordança sinó pel seu contingut o significat.
Note
- És el que trobem, per exemple, en l'oració Tota la gent que hi participava, després d'hores i hores de debat, decidiren donar per bona la proposta, en què el verb decidir apareix en tercera persona del plural perquè el subjecte (tota la gent que hi participava), a pesar de ser singular, designa una col·lectivitat.
