Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  consonant labiodental, n f
  • es  consonante labiodental
  • fr  consonne labiodentale
  • en  labio-dental consonant

Definition
Consonant que s'articula mitjançant un contacte o una constricció del llavi inferior amb les incisives superiors.

Note

  • Acústicament, les consonants labiodentals són difuses, greus i estridents. Són labiodentals les consonants /v, f/.
  • ca  consonant laminal, n f
  • es  consonante laminal
  • fr  consonne laminale
  • en  laminal consonant

Definition
Consonant que s'articula amb un moviment de la làmina de la llengua (la part més movible i no enganxada a la base de la boca).

Note

  • La làmina pot entrar en contacte amb el llavi superior, les dents o els alvèols.
  • ca  consonant lateral, n f
  • es  consonante lateral
  • fr  consonne latérale
  • en  lateral consonant

Definition
Consonant que es caracteritza pel fet que l'eixida de l'aire es produeix per un costat de la llengua, o pels dos, ja que s'articula mitjançant un contacte de la llengua amb els alvèols, el paladar o les dents.

Note

  • Aquest contacte obstrueix el pas de l'aire pel centre del canal bucal. Són laterals la consonant alveolar /l/, que té un matís velar característic, i la palatal /ʎ/. Acústicament, presenta una configuració de formants semblant a la vocàlica, si bé amb freqüència i intensitat menors.
  • ca  consonant dental, n f
  • ca  consonant apicodental, n f sin. compl.
  • ca  consonant linguodental, n f sin. compl.
  • es  consonante apicodental
  • es  consonante dental
  • fr  consonne apico-dentale
  • fr  consonne dentale
  • en  apico-dental consonant
  • en  dental consonant

Definition
Consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'aproximació de l'àpex de la llengua a la superfície interior de les dents incisives superiors.

Note

  • Acústicament, les dentals són agudes i difuses. Són dentals les consonants /t, d/.
  • ca  consonant líquida, n f
  • es  consonante líquida
  • fr  consonne liquide
  • en  liquid consonant

Definition
Consonant que acústicament presenta alhora trets vocàlics (un generador harmònic) i consonàntics (antiressonàncies).

Note

  • Es caracteritza també per una alta adaptabilitat distribucional a contextos sil·làbics de marge (mal, rap) i semimarge (pla, gra); en llengües com el txec, també poden ocupar la posició nuclear. Són líquides les consonants bategants, les vibrants i les laterals.
  • ca  consonant mediodorsal, n f
  • es  consonante mediodorsal
  • fr  consonne médiodorsale
  • en  mediodorsal consonant

Definition
Consonant que s'articula amb l'elevació del dors de la llengua fins a la part mitjana del paladar dur.

Note

  • Per exemple, la consonant /ʎ/.
  • ca  consonant mediopalatal, n f
  • es  consonante mediopalatal
  • fr  consonne médiopalatale
  • en  mediopalatal consonant

Definition
Consonant que s'articula mitjançant el contacte o la constricció del predors de la llengua en la zona mitjana del paladar dur.

Note

  • Sol realitzar-se mediopalatal la consonant nasal /ɲ/.
  • ca  consonant nasal, n f
  • es  consonante nasal
  • fr  consonne nasale
  • en  nasal consonant

Definition
Consonant que presenta unes ressonàncies produïdes per l'eixida de l'aire per la cavitat nasal, gràcies a l'obertura del conducte rinofaringi.

Note

  • Acústicament, les consonants nasals es caracteritzen, respecte a les orals, per la reducció de la intensitat dels formants, per la difusió de l'energia en bandes de freqüència més amples i per la introducció de formants addicionals. Són nasals la consonant bilabial [m] de mar, la labiodental [ɱ] de inflar, l'alveolar [n] de nas, la palatal [ɲ] de nyap o la velar [ŋ] de tinc. S'oposa a consonant oral.
  • ca  consonant obstruent, n f
  • es  consonador
  • es  consonante obstruyente
  • fr  bruyant
  • fr  consonne constrictive
  • en  non-sonorant
  • en  obstruent consonant

Definition
Consonant que s'articula amb una constricció del corrent d'aire expirat.

Note

  • Són obstruents les consonants oclusives no nasals, les fricatives i les africades. S'oposa a sonant.
  • ca  consonant oclusiva, n f
  • es  consonante oclusiva
  • fr  consonne occlusive
  • en  occlusive consonant

Definition
Consonant que s'articula amb una interrupció completa i momentània del corrent d'aire expirat.

Note

  • Són oclusives les consonants /b, d, g, p, t, k/.